martes, 6 de enero de 2015

LA CASA FERRÉ TRAGINER O ‘LA FELIGRESA’. ULLDECONA. MONTSIÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Pere López retratava la magnífica Casa de la Feligresa, situada en un lloc preeminent d'Ulldecona, al davant de l'església i a sobre dels "pèrxens" medievals, una sorpresa que l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973), ens reserva a la zona més meridional de Catalunya.

Llegia que constitueix una obra de gran riquesa als interiors, especialment al pis principal, que es conserva intacte, com també a la façana, sorprenentment tardana per contenir tant de modernisme, amb dos arcs Tudor i una tribuna hexagonal amb una cúpula parabòlica que recorda les de la torre de la Creu o dels Ous de Jujol (1913-16), a Sant Joan Despí. A sobre d'un mirador tan experimental, Martinell hi va situar un no menys espectacular esgrafiat catalanista el centre del qual és un ornat escut quadribarrat.


A Ulldecona, Martinell també va construir el molí de la Cooperativa (1923-25) i el Mas de Bocanegra (1923), i algú li atribueix erròniament la Casa Forcadell, o del Gato, on hom diu que el mestre Amadeu Vives i Roig (Collbató, Baix Llobregat, 18 de novembre de 1871 - Madrid, 2 de desembre de 1932) hi composà la sarsuela "Doña Francisquita".

La descripció tècnica ens diu ; Vivenda entre mitgeres construïda en part sobre porxos medievals, des dels quals s'accedeixen al seu interior. L'estructura interna ha estat modificada en intervencions posteriors, no obstant, es conserva la façana d'estructura i decoració típicament modernistes. Sobre dues arcades corresponents als porxos, de perfil modificat en arc tudor, s'aixequen tres pisos i una terrassa amb la barana superior de línia mixtilínia i amb el perfil superior de rajola decorativa. En el primer pis es disposen dos balcons i una tribuna central coberta amb cupulí. En els pisos superior també hi han dos balcons per nivell. És interessant el treball d'esgrafiats del forjat del mur, especialment en el sector central dels pisos superiors on es representen la bandera catalana dintre d'un emmarcament romboïdal, al voltant del qual s'organitzen motius decoratius (garlandes, llaços...). Sobre aquest esgrafiat hi ha gravada la data MCMXXI.

Quan a la de denominació de la casa ‘ la feligresa ‘ llegia a : http://www.raco.cat/index.php/Rails/article/viewFile/179210/326856

Enriqueta Ferré Traginer es va quedar soltera, era devota i anava molt sovint a missa.

No se sap ben bé si el nom de la Feligresa li ve per aquest fet o perquè ja el van posar a la seva mare Esther.
En morir els seus pares, Enriqueta es va quedar sola a casa amb la criada i va començar a vendre terres per poder continuar amb el ritme de vida: grans festes a casa seva (ella mateixa tocava el piano), assídua al Liceu de Barcelona, on col•locava un mantó que son pare li va fer portar expressament des de Manila (conten que era preciós, el millor del poble)... També s’explica que, quan la gent del poble ballava la jota a festes a la plaça, ella ho feia des del menjador.

Va apadrinar la senyera de l’Orfeó i a casa seva es va celebrar una festassa grandiosa.

Enriqueta però, no va poder aguantar aquest nivell de vida i va començar a vendre part de les riqueses que tenia. A més a més, va llogar el segon i el tercer pis de l’edifici per poder obtenir-ne beneficis. Quan va morir, va llegar la casa com a herència a Adelina (fillola de Martinell) i Joan, els seus nebots.

Adelina actualment resideix a Barcelona.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada