domingo, 18 de enero de 2015

FARMÀCIA BLANCHART. PATRIMONI DE SABADELL

retratava l’edifici de la Farmàcia Blanchart , amb façana a la Via Massagué número 40, fent cantonada amb el carrer Sant Francesc de Sabadell.


http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/197-A.htm


La descripció tècnica ens diu ; edifici destinat a habitatge a la planta pis i golfes i amb ús de comerç a la planta baixa. Aquesta darrera planta, així com els interiors, han sofert diverses modificacions, restant del projecte original la part de façana corresponent a les plantes pis i golfes.

No s’esmenta el mestre d’obres i/o arquitecte, ni l’època, i la descripció no fa esment dels esgrafiats de les parets que son – sense cap mena de dubte – obra d’un ‘especialista’ en aquesta mena de treballs.

Ens agradaria trobar resposta a l’email coneixercataunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com  , vitpons@gmail.com ,  a les nostres preguntes :

Qui va ser el promotor de l’edifici ?

Qui el mestre d’obres i/o arquitecte ?.

Qui l’autor dels esgrafiats ?
.

L’any 1894 ERA LA FARMÀCIA JOAN VILA MARTELL


Després Farmàcia I. Seguí






El Joaquim Tudela Torras,  ens explica que el 15 de març de 1923, Claudio Ventura va sol·licitar permís d'obres per a la construcció de l'edifici amb plànols de l'arquitecte Joaquim Manich i Comerma ( Sabadell, 1882 + Sabadell,  1976)  .


El 1924 el propietari era Modest Figuerol que al mateix any va demanar llicència per a construir la tribuna, amb plànols de l'arquitecte Claudio Martínez Sánchez.


En els documents consta com adreça , Carretera de Prats Km.1.


En una fotografia del 1949, quan s'estava construint l'edifici de Correus s'hi pot veure l'esgrafiat, l'actual propietari diu però,  que ja hi era quan va comprar la casa i no en coneix l'origen.


L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país

No hay comentarios:

Publicar un comentario