miércoles, 31 de diciembre de 2014

LA TORRE INNOMINADA AL BARRI DEL REC D’IGUALADA. L’ANOIA. CATALUNYA

Retratava una altíssima torre al barri del Rec, davant per davant de la Igualadina Cotonera, i no trobava enlloc cap dada que em permeti posar-hi nom, i fins adjudicar-li una concreta funció econòmica.


Esperem que l’any 2015 tots els municipis catalans es posin les ‘ piles’ per tenir enllestit el seu Catàleg de Patrimoni en línia.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com la desinformació vers el patrimoni històric i artístic és una eina poderosa en mans dels seculars enemics de Catalunya.

EL PONT INNOMINAT DE LASPAÚLES DAMUNT EL RIU ISÁBENA. HUESCA. ARAGÓN. REINO DE ESPAÑA

Ram Nell‎ publicava una bellíssima fotografia que situa al terme de Laspaúles, del que ens diu l’enciclopèdia Aragonesa :
Villa de la Comarca de la Ribagorza en la prov. de Huesca, a 151 km. de la capital. Situada en las sierras interiores pirenaicas, en la cabecera del río Isábena a 1.431 m. de alt. Temperatura media anual, 8°. Precipitación anual, 1.100 mm. Población del municipio: en 2011, 297 hab.; en 1998, 284 hab.; en 1978, 387 hab.; en 1950, 800 hab.; en 1900, 933 hab. Población del núcleo en 2011: 122 hab. Comprende las entidades de población de Abella..., Alíns..., Ardanué., Denuy Espés Espés Alto Llagunas Neril Suils..., Vilaplana... y Villarrué

Existen restos romanos en las casas, y es posible admirar el románico primitivo en Turbiné y Villarrué. Al mismo estilo corresponde la iglesia parroquial, junto con las de Espés y Ardanué. El Col de Espina depara un singular paisaje, con la popular piedra llamada de los Tres Obispos. Las fiestas son el último domingo de agosto.


No trobava cap dada ni del pont que retratava el Ram Nell, ni curiosament de l’advocació de l’església de Laspaúles que s’esmenta com ‘parroquial’.

Això és un èxit del Ministerio de Incultura y Odio Racial, que ha aconseguit esborrar els trets ‘particulars’ d’una immensa part del REINO DE ESPAÑA.

Sempre però, hi ha alguna ànima ‘particular’ que ens ho explica, en aquesta ocasió trobava a : http://oszerrigueltaires.wordpress.com/2008/05/10/22-laspaules/

Que Sant Pere és l’advocació de l’església parroquial, edificada al segle XVI.

LA INNOMINADA CAPELLA DE CAL ROCA DE LA PEDRISSA. IGUALADA. L’ANOIA. CATALUNYA

Trobava un preciós article sobre la masia dita en un temps la Pedrissa d’ Òdena, i ara segons sembla Cal Roca de la Pedrissa, publicat per Manuel Punsola i Mitjans :
http://retallsdhistoriadecatalunya.blogspot.com.es/2012/02/la-pedrissa-dodena-una-masia-amb.html

Advertia que enlloc s’esmenta l’advocació de la capella de la casa, que retratava el Manuel Punsola i Mitjans , i li enviava un email per tal d’aclarir-la.


Ho feia també al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya - Arxiu Gavin - , i tant aviat com tingui resposta d’un i/o l’altre ho faré públic.

La casa s’ha engrandit en èpoques molt diferents, i voldríem saber les dades dels mestres d’obres i/o arquitectes que hi han deixat la seva empremta.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com la desinformació vers el patrimoni històric i artístic és una eina poderosa en mans dels seculars enemics de Catalunya.

martes, 30 de diciembre de 2014

ΣΥΡΙΖΑ ACONSEGUEIX GUANYAR A LA BANCA

En el món del joc s’admet com a possible – encara que poc probable – que algú faci caure a la banca, es a dir que la posició que ‘dona joc’ perdi la partida.

Llegia que ΣΥΡΙΖΑ – es pronuncia ‘siriza’ i en alguns llocs o escriuen amb la lletra que en diem Y grega ‘syriza’ – guanyarà possiblement les eleccions a Grècia, i farà replantejar les mal dites ‘politiques econòmiques’ del Fons Monetari Internacional, i les del IV Reich que impulsa l’Angela Dorothea Merkel.


En el món de la banca hi ha molta preocupació ja que s’han perpetrat – i es perpetren encara avui – molts abusos des de la seva situació de poder. Hi ha por.

En el món dels politics ‘professionals’, sovint còmplices dels excessos de la banca, hi ha por.

En el món de la justícia, que ha esdevingut el braç executor dels abusos contra la ciutadania, hi ha por.

Contràriament entre els desnonats, els aturats, els desprotegits social i sanitàriament, hi ha esperança, de que en aquesta situació ‘suenen los tiros por el lao de la justicia ‘, com em deia un català que havia viscut molts anys a l’Argentina.

L’efecte papallona arribarà al REINO DE ESPAÑA, i també, també, al PRINCIPAT DE CATALUNYA, en un i altre cas però, els efectes seran diferents.

Els espanyols esperen passar comptes amb els politics i partits que han fet de la corrupció un sistema ‘ de vida’, i fet això, com a Grècia que es faci un replantejament de com s’han de pagar els plats trencats.

Els catalans – una bona part almenys de la ciutadania – participava d’una il•lusió col•lectiva que es concretava en ‘començar de nou’, i fer-ho des d’una República Catalana, que com organització política s’ocupés alhora d’ambdós qüestions, castigar la corrupció, tant dels poders politics, com dels econòmics, i alhora que com a Grècia que es faci un replantejament de com s’han de pagar els plats trencats. Em temo que pel que fa a Catalunya, se’ns ha passat l’arròs.

Com ens explicaven els instructors militars a l’època del Servicio Militar Obligatorio, cal aplicar ara la técnica ‘ del esperar y ver’.

LA VIA ROMANA DE CAPSACOSTA. LA VALL DE BIANYA. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

El Marcel Morató Tort publicava una fotografia d’un tram de la dita ‘Via romana de Capsacosta’ , obra d’enginyeria d’importància monumental, i alhora un testimoni excepcional d'un període històric de gran transcendència per al nostre país.


Els murs, guarda-rodes i tota la resta d’ elements de la Via romana de Capsacosta posen de manifest l'extraordinari treball de construcció realitzat uns dos mil anys enrere.

Creada en època de l’Imperi Romà, la Via romana de Capsacosta és fàcil de resseguir. En diversos trams presenta un excel•lent estat de conservació. Aquesta calçada era denominada Via Annia i era un ramal de la Via Augusta. Des de Figueres entrava cap a la zona de muntanya, i després de travessar la plana de Bianya s'enfilava pel Capsacosta i seguia cap al coll d'Ares, per tornar a enllaçar després, ja dins la Gàl•lia, amb la via principal.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com la desinformació vers el patrimoni històric i artístic és una eina poderosa en mans dels seculars enemics de Catalunya.

domingo, 28 de diciembre de 2014

L’ESCORXADOR ARA FÀBRICA DE LES ARTS. IGUALADA. L’ANOIA. CATALUNYA

Retratava des de la reixa- el conjunt estava tancat el dia de la nostra visita - l’edifici central del que fou escorxador municipal d’Igualada, els seus s’han de situar l’any 1902 quan s'aprovà en una sessió de l'ajuntament la seva construcció. Els plànols varen ser signats l'any 1903 i l'edifici s'inaugurà al 1905. Es va construir fora de la ciutat en uns plans anomenats "Foristeries de Sant Agustí", terrenys cedits pel Sr. Castells.


La instal•lació que dissenyaven l’Isidre Gili Moncunill – del que ens agradarà tenir noticia del lloc i data del seu naixement i traspàs - i Pau Salvat Espasa (Barcelona, 20 de desembre de 1872 - 28 de maig de 1923 )

Ocupava una superfície d'uns 13.000m2 . La nau principal de l'edifici és rectangular. Als costats hi ha dos departaments quadrangulars. Dues ales ajuntades al cos central per un passadís cobert condueixen als patis. Darrera la nau principal hi trobem petites dependències. L'estructura suport de la nau central i de les dues més petites és de ferro. Els corrals tenen encavallada de fusta. Els materials bàsics de construcció són el totxo i la pedra. Per la decoració s'empra la ceràmica de color verd. El conjunt d'edificis es distribueix simètricament respecte a un eix perpendicular al carrer, que passa per la nau central i la porta principal.

Ha estat reformat per l’arquitecte Enric Solsona Piña i es destinarà a ‘Fàbrica de les Arts’.
https://www.youtube.com/watch?v=YJUZpiSZ2pg
http://www.igualadaplato.cat/es/localitzacions/lescorxador

Segueix aquesta instal•lació, el camí quasi general a la resta de Catalunya de transformar-se en un equipament de caire cultural. Tinc almenys dues excepcions comprovades, l’escorxador de Palafrugell que continua actiu, i el de Navarcles que s’ha habilitat com a Sala de Vetlles.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com la desinformació vers el patrimoni històric i artístic és una eina poderosa en mans dels seculars enemics de Catalunya.

sábado, 27 de diciembre de 2014

EL FREIXE DEL MONTMELL AL PENEDÈS JUSSÀ. ARBRE MONUMENTAL DE CATALUNYA

El Marcel Morató Tort, retratava el freixe d'Aiguaviva, al poble del Montmell, a la comarca del Penedès jussà.



A la fitxa tècnica :
http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/coneix-nos/arbres_monumentals/arbres_monumentals_fitxes/baix_penedes/freixe_daiguaviva/freixe_aiguaviva.pdf

s’explica que el tronc es divideix des del terra en dues grans besses. Ha estat necessari posar una argolla de ferro de suport en algunes branques.

Té una alçada de 24,00 metres, un volt de canó de 5,32 metres, i una capçada mitjana de 27,00 metres.

Va declarat arbre monumental l’any 1990.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya

SANT SALVADOR DE CAN BOQUET, VILASSAR DE DALT. EL MARESME. CATALUNYA

L’ Antoni Calvo Uribe visitava la capella de Sant Salvador de Can Boquet; de la casa ens diu la informació tècnica que es tracta d'una masia de tipus basilical -una de les més grans de Vilassar de Dalt-. Està conformada per una planta baixa, pis, golfes -entre les seves finestres es pot apreciar un rellotge de sol bastant malmès- i coberta per una teulada amb dos vessants i carener perpendicular a la façana -a la que destaca un portal rodó adovellat i l'ús dels carreus de pedra a les seves nombroses obertures, tant a les llindes i brancals com als ampits- amb un cos central més elevat. A l'entrada hi ha una escala amb dos trams, i la cuina a l'esquerra, la qual conserva els seus elements originals. A dins, hi ha cinc cossos perpendiculars a la façana, que inclouen habitatge, celler i corrals. Annex a l'edifici, a la seva part posterior hi ha una capella advocada a Sant Salvador.

La descripció tècnica ens explica d’aquest edifici de planta rectangular, que conserva encara algun testimoni del seu origen romànic, concretament a l’absis, el qual segons alguns autors podria correspondre fins i tot a un edifici preromànic.


Són molt interessants també les marques de l’encofrat trenat que conserva la volta construïda amb encanyissat.


La façana presidida per un campanar de paret i un òcul és una obra d’inicis del segle XX.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya

viernes, 26 de diciembre de 2014

CAPELLA DE SANT JOSEP DEL PALAU TOLRÀ. CASTELLAR DEL VALLÈS.

Rebia des de l’Arxiu Gavin una fotografia datada el 18-II-1984 de la Capella Oratori de Sant Josep, de la casa que en diuen a Castellar del Vallès, Palau Tolrà.


Demanava fotografies actualitzades a l’Ajuntament de Castellar del Vallès -el Palau és avui seu de la Casa de la Vila - , i me’n facilitaven un bon grapat de les que en selecciono un parell.



L’espai de la Capella Oratori de Sant Josep, és avui una sala de reunions annexa al despatx de l’Alcalde.

Al inventari d’església del Vallès Occidental de Josep Maria Gavin, que es publicava al setembre de 1989 es feia esment, ultra les que relacionava a :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/11/llocs-de-culte-catolics-castellar-del.html

de les següents :

Capella de l’Escola Pública Sant Esteve
Capella de la Mare de Déu del Roser, Germanes Dominiques de l’Anunciata.
Capella de Santa Barbarà de Fonts Calents. Fàbrica Tolrà
Capella oratori de Sant Josep. Palau Tolrà. Que com s’explica més amunt fa funcions avui de sala de reunions.

I, consten en aquella data com desaparegudes :

Capella de Sant Esteve de Can Barba
Capella del Sagrat Cor de Jesús. Casa Boadella
Oratori del Moli Busquets.
Oratori de casa Canudas
Capella de la Mare de Déu de la Concepció de Can Homet
Capella de Can Moragas
Oratori de la Mare de Déu dels Dolors de Can Pèlachs, al carrer de Sant Llorenç
Oratori de la Masia Turull

Ens agradarà – si algú les conserva encara - rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Segur que encara me’n deixo alguna, i en aquest cas us agrairé la tramesa de la fotografia, i de totes les dades que pugeu aconseguir a l’email coneixercatalunya@gmail.com

jueves, 25 de diciembre de 2014

CASA PADRÓ I SERRALS & SEU DEL CONSELL COMARCAL DE L’ANOIA. IGUALADA. CATALUNYA

Retratava l’edifici del Consell Comarcal de l’Anoia, a Igualada.


Per un document del segle XVIII sabem que l'antiga distribució d'aquesta casa de la Plaça Sant Miquel, avui dividida en diversos estatges, tenia 24 peces repartides de la següent manera: celler, una; planta baixa, 5; entresol, 4; primer pis, 13; golfes, 1. Entre les habitacions de la planta baixa, distribuïdes entorn a la gran escala, hi havia el pastador, un corral i una botiga del gra. La part superior de l'escala donava a una grans sala rebedor. La façana va ésser arranjada el 1904, segons la inscripció que hi ha al costat de la porta. Hi podem observar la barana amb l'empostissat recobert amb rajola catalana.

Originàriament l'edifici pertanyia al paraire Joan Serrarols, des de l'any 1668 però, va esdevenir la llar de la família Padró, i a causa de la seva filiació política borbònica exercí un paper dominant entre l'oligarquia governant de la població fins ben entrat el segle XIX. Joan Padró i Serrals, Doctor en drets. ( Igualada, Anoia, segle XVIII —Igualada, Anoia, segle XVIII ) , publicava a Cervera l’any 1736, ‘Historia del Santo Cristo de Igualada y noticias de esta villa’.

L'edifici ha sofert diverses reformes en la seva estructura, la darrera de les quals l'any 1904, va afectar sobretot a la façana , conserva encara però , bona part dels seus trets originaris.

En l'actualitat és la seu del Consell Comarcal.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

miércoles, 24 de diciembre de 2014

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE L'ALDEA. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Tornava a l’Aldea ara amb el Josep Olivé Escarré, em corprenia la sensació de buidor que ha deixar la desviació de la carretera N-340, i alhora l’activitat econòmica que ha desaparegut amb aquesta circumval•lació.

Ens arribàvem fins l’església de Santa Maria – dita aquí ermita - , és un edifici fet de petites pedres irregulars sense desbastar, després arrebossat i cobert a dues aigües. La façana principal, obra renaixentista del segle XVII, està dividida en tres cossos, el central més ample i llarg, està rematat amb un frontó triangular amb un òcul i a sobre d'aquest hi ha una creu de pedra. És una façana força austera, els únics elements decoratius són la porta amb unes pilastres adossades flanquejant-la que sustenten un entaulament fictici i el nínxol, avui buit, que té just al damunt. Una mica més amunt trobem encara una finestra, força gran i rectangular. També a la zona dels peus, al cos dret de la façana, hi ha un campanar d'espadanya. De l'obra fundacional, però, únicament en resta la part posterior de l'edifici, és a dir, els dos contraforts semicirculars adossats a la paret de pedra. Avui dia hi ha altres edificis adossats a l'església d'època posterior.


En l’anterior ocasió manllevava unes fotografies del Pere Rams Folch.

Retratava la torre quadrangular, lleugerament atalussada, que està situada a uns pocs metres de l'església. Està feta a base de petits carreus de pedra sense desbastar i encara avui conserva els merlets i algunes sageteres.


Apareix documentada l’any 1575, en un document de Felip II.

Deia en ocasió d’aquella anterior visita, Dono més credibilitat a la tesis que sustenta que La Torre de l'Aldea, de l'àrab al-dái'a, que significa llogaret, granja, és l'única part en peu, encara que reconstruïda, d'un castell - Qala’t- que va ser erigit pels àrabs al segle XIII causa de la importància estratègica del lloc com a defensa de la desembocadura de l'Ebre la torre de guaita de l'entrada de l'Ebre, que per la desaparició dels pirates i el creixement del delta va perdre la seva funció. Aquesta torre estava en molt mal estat i va ser demolida en 1914, conservant els seus fonaments i sent reedificada en acabar la Guerra Civil. És circular, excepte una façana recta. S'han incorporat unes làpides amb llegendes sobre la història del lloc i de Tortosa, així com unes armes sobre el portal.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

SANTA MAGDALENA DE FÍGOLS. MONTMAJOR. BERGUEDÀ.


En aquesta ocasió ens desplaçàvem amb direcció a Cardona per conèixer l’església de Santa Magdalena de Fígols situada al costat de la casa Fígols. Una vegada trobat el lloc al qual s’accedeix per una carretera asfaltada visitàvem l’edifici religiós. Després de saludar a la persona que ens va rebre, el qual, es va oferir amablement a ensenyar-nos-la amb una gran cordialitat.  

 
Aquesta església es conserva amb molt bon estat, tant la seva estructura exterior com el seu interior. És una demostració que hi ha unes persones al seu voltant que volen mantenir-la i  gaudir del petit tresor.  

La consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.: incerta. Meyer-Lübke Noms lloc Urg. 26 diu que Fígols fa pensar en el llatí figŭlus, ‘terrisser’, però que aquesta paraula llatina no es troba conservada en cap llengua romànica. Ens sembla més probable que Fígols vingui d'un mot llatí *ficŭlos, dim. de fīcos, ‘figueres’, de manera que equivaldria a «figueretes» o «figueroles», noms que abunden en la toponímia. 

L’església de Santa Magdalena de Fígols era advocada primer a Sant Sadurní. Fou una església dependent, en els seus orígens del monestir de Ripoll.  

Cal pensar que arribar a formar part dels dominis de Ripoll quan els comtes, des de Guifré el Pilós  fins al futur abat Oliba, dotaren aquesta monestir amb terres per tal de vincular-lo a l’obra repobladora de la Catalunya central, terres situades aleshores a la frontera i de les quals es feia necessària la repoblació i l’organització. 

L’església i el lloc de Fígols juntament amb altres propietats de Ripoll a la zona, com Gargallà i Sorba , eren punts d’enllaç i de reforç entre els castells de Cardona i Casserres durant els segles IX i X. 

L’església de Sant Sadurní de Fígols s’esmenta, segons les notes del monjo de Ripoll, Roc d’Olzinelles, com una donació a Ripoll del comte Oliba, l’any 1003, juntament amb altres donacions: l’església de Sant Andreu de Gargallà, i alous al comtat de Berga. 

Entre els anys 1312 i 1315 l’església tenia capellà propi i cementiri, però probablement depenia encara de la parroquial de Sant Andreu de Gargallà, ja què no s’esmenta com a parròquia en la visita al deganat de Berga de l’any 1312. 

Tot i que no se sap quan va canviar de patró per Santa Magdalena o Sant Josep, el 1715, aquest encara era Sant Sadurní, però es creu que aquest canvi podria ser quan l'amo de la masia de Torrabadella va fer un benefici a Santa Magdalena el 1769.  

Malgrat el bon estat de conservació general de l'edifici, l'església fou molt reformada als segles XVII i XVIII, quan, com a sufragària de Gargallà, tenia cura de les 10 cases de la seva rodalia. Actualment Santa Magdalena resta com a capella de la masia de Fígols. 

L'església és d'origen romànic però les seves característiques fan creure que sigui d’època tardana, possiblement  del segle XIII.  

El temple és de dimensions reduïdes d’una sola nau. Està coberta per una volta apuntada i l’absis fou suprimit.  

La porta és d'arc de mig punt, té dovelles grans i està datada del 1689. Queda emparada per un porxo bastant gran. En aquesta façana hi ha un campanar d'espadanya que té dues finestres d'arc de mig punt fets amb dovelles petites. 

A banda i banda de l’edifici i ja en època moderna , l’any 1709, hi fou feta una reforma per Josep Pujol, la qual comporta l’apertura d’unes capelles laterals i la sagristia. Aquestes construccions adossades fan difícil veure del tot l'edifici. 

L'interior està ben conservat i el punt d'arrencada de la volta està ornamentat amb una petita cornisa. Té el presbiteri decorat i un altar modern neoclàssic i trossos de taules policromades sobre la vida de Sant Sadurní d'un retaule antic de finals del gòtic. 

En els incendis forestals de 1994 es va cremar una part de l’església i els seus propietaris van restaurar el porxo, la teulada i l’exterior.  
 

Es conserva una làpida que era de l'anterior cementiri que estava situat al sud del temple perquè els ossos que s'hi conservaven es van traslladar al cementiri de Gargallà després dels incendis.

És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El 1998 es va proposar al ple municipal que Santa Magdalena de Fígols fou declarada BCIL.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau. 

martes, 23 de diciembre de 2014

TORRE FORTALESA DE SANT JORDI D'ALFAMA. L’AMETLLA DE MAR. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Localitzava – no sense treballs, ja que l’existència de rètols sembla no haver arribat encara a les terres de la comarca de l’Ebre jussà, la dita torre fortalesa , o fortí de Sant Jordi d’Alfama, al terme de l’Ametlla de Mar.


Llegia que l’any 1650, com a demostració anticipada del amor que ens professen des del REINO DE ESPAÑA, el lloc va ser bombardejat i va quedar reduït a runes, estàvem aleshores a l’època de la Guerra dels Segadors.

La necessitat d’organitzar un sistema de defenses costaneres, en els darrers temps del segle XVII i l'inici del XVIII, va suposar la reedificació del conjunt, segons l'anomenat sistema Vauban [Sébastien Le Prestre, Senyor de Vauban i posteriorment Marquès de Vauban, anomenat comunament Vauban ( Saint-Léger-Vauban , maig 15 de 1633 - París , 30 mar de 1707 )].

Es van aixecar dos gruixuts murs paral•lels, units frontalment per un altre en forma d'arc escarser, que protegien tota una sèrie de torres i estances interiors organitzades al voltant d'un pati central poligonal. En el quart dels murs se situava l'entrada, protegida per dues línies de mur avançades. Gran part de les restes actuals corresponen a aquesta segona etapa constructiva. En general tot el conjunt està sotmès a un procés de degradació acusat.

L’any 1976 va ser declarat Monument històric d’interès local i l'any 1985 es va realitzar una campanya de restauració i conservació, subvencionada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, consolidant-ne alguns punts i netejant-ne l'interior, però encara resta pendent la realització d'un estudi aprofundit de les restes conservades.


L’any 2009 la família Mangrané Roig va cedir-lo a l’Ajuntament de L’Ametlla de Mar. Els accessos estan tancats per reixes i, de moment, no sembla que sigui visitable, excepte en ocasions puntuals.


Just davant del castell, a la banda de mar, veureu les restes d’una antiga torre de telegrafia òptica que data del 1846; un i altre edifici es bastien amb les restes del convent i hospital, que s’aixecava en honor a Déu i sant Jordi, depenent de l'església de Tortosa; els religiosos que els gestionaven s'organitzaren en orde militar, la de Sant Jordi d'Alfama, que fou reconeguda pel Sant Pare l’any 1373.


No trobava cap referència a la capella i/o església del fortí.

L'establiment tenia una relació directa amb l'interès per repoblar l'extensa zona desèrtica que separava Tortosa de la resta de Catalunya, i àdhuc per protegir aquest punt de costa dels atacs de la pirateria.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

lunes, 22 de diciembre de 2014

CAPELLA DE LES TRES TORRES O DE LA CREU D’EN BLAU. LES PLANES. SANT CUGAT DEL VALLÈS. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA.

L’ Antoni Calvo Uribe, retratava la dita capella de les Tres Torres, o de la Creu d'en Blau, situada a la urbanització de les Planes, dins del terme de Sant Cugat del Vallès, pertanyent per tant al Vallès occidental.



No sabia trobar cap informació, ni de l’època en que aixecava, del promotor/s, o el mestre d’obres i/om arquitecte.
Algú li explicava que es coneix també com ‘ Santuari de la Salut’, però aquí si trobava una informació que ho contradiu : http://totbarcelona.blogspot.com.es/2013/12/una-parroquia-de-enric-sagnier-en.html

L’Antoni Cavo Uribe, havia localitzat i retratat l’església parroquial coneguda com Capella de Ca l’Avi:
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/11/capella-de-ca-lavi-les-planes-barcelona.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

LA INNOMINADA TORRE MAGNIFICA SITUADA ENTRE GAVADÀ I L’AMETLLA DE MAR

Retratava al Josep Olivé Escarré amb el fons d’aquesta magnifica finca que fins a temps recents, devia ser l’orgull dels seus propietaris.


Avui, situada en un indret despoblat, i en una situació precària, a la que sembla que s’hi vol posar solució – almenys pel que fa a la torre, i la casa annexa - , no viu dissortadament els seus millors temps.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

ESGLÉSIES DE L’AMETLLA DE MAR. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA


Demanava a mossèn Antonio Bordas Belmonte, rector de l’Ametlla de Mar, que m’indiques l’advocació de les esglésies de la població, la parroquial, advocada a la Purificació de Nostra Senyora, bastida al segle XIX, és un edifici nau única, força elevada i sostinguda per contraforts laterals entre els quals s’encabeixen capelles, més baixes, damunt les quals unes finestres il•luminen directament la nau major. Sobre un dels angles de la façana, coronada amb frontó triangular, s’eleva el campanar de torre, quadrat.


No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, autor del projecte, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La de Sant Jordi d’Alfama és un senzill edifici, en el que únicament en època estival es duen a terme celebracions religioses.



No trobava tampoc, cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, autor del projecte, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La de la Mare de Déu del Carme de Calafat, com l’anterior únicament té activitat religiosa en els mesos estiuencs.


També hi ha respecte de les dades del mestre d’obres i/o arquitecte, autors del projecte, un absolut desconeixement, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Des del Patronat Municipal de Turisme de l'Ametlla de Mar, la Mercè Garcia Cañagueral, em feia arribar un email en el que em deia :

Finalment he pogut contactar amb el Mossèn. Em diu que a la capella de Calafat la patrona es la Mare de Déu de la Mercè, en agraïment a la propietària de la finca, que va cedir el terreny on va fer-se la capella.

La capella de Sant Jordi, diu el mossèn, que el patró és Sant Jordi, però que hi han dos imatges, una de la Mare de Déu del Carme, i l'altra de la Mare de Déu de Montserrat.

Cordialment.


Molt Bon Any 2015!

viernes, 19 de diciembre de 2014

SANT SADURNI DE MONTESQUIU I/O DE REGANT. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA CATALUNYA

El Joan Vilasube, és l’autor de les fotografies - que em feia arribar el Marcel Morató Tort - de l’ermita de Sant Serni, al poble abandonat de Montesquiu.




Sant Serni o Sant Sadurní de Montesquiu és una església romànica del poble de Montesquiu, situada uns 300 metres al nord-oest del petit nucli ara deshabitat de Montesquiu dins de l'antic terme d'Orcau, integrat avui al municipi d'Isona i Conca Dellà.

És un edifici de nau única, coberta amb volta de canó i amb absis semicircular a llevant, com la major part d'esglésies romàniques. A l'absis hi ha només una finestra, que mira cap al sud, per tal de donar més llum a l'interior. La porta és a ponent, i té un portal senzill amb dovelles de pedra tosca. L'aparell de la resta de l'església és de petits carreus no gaire regulars. Deu tractar-se d'una obra molt senzilla del romànic rural del segle XII.

De sempre la capella ha estat lligada amb la casa Regant.

Gustau Erill i Pinyot en publicava dades i imatges.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT URBÀ DE MONTESQUIU. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA CATALUNYA

El Joan Vilasube, és l’autor de la fotografia del poble abandonat de Montesquiu, que em feia arribar el Marcel Morató Tort.


Al capdamunt s’aprecia el campanar de Sant Urbà de Montesquiu, també anomenada de vegades Sant Sadurní o Serni, era l'església parroquial del poble de Montesquiu, dins de l'antic terme d'Orcau, de l'actual municipi d'Isona i Conca Dellà.
És una obra molt senzilla, possiblement d'origen romànic, hi ha però, força dubtes sobre el conjunt de l’obra que pareix esmentada en una relació de parròquies de l’any 1314.

La nau presenta una volta lleugerament apuntada, de factura clarament medieval. El traçat de l'absis segueix el d'un absis semicircular romànic, situada a llevant, però el seu alçat és visiblement posterior a la nau.

Gustau Erill i Pinyot en publicava dades i imatges.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

jueves, 18 de diciembre de 2014

ESGLÉSIES INNOMINADES A LA COSTA TARRAGONINA

No trobava ningú als telèfons de les parròquies de l’Ametlla de Mar, ni a la de l’Hospitalet del Infante-Vandellòs, volia preguntar-los l’advocació de les esglésies de :


Sant Jordi d’Alfama. Sector muntanya


Sant Jordi d’Alfama. sector mar


Platja de l’almadrava

M’interessa també la data en que s’aixecaven i les dades dels arquitectes autors dels projectes.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

SANT MARTÍ DE PORRES DE GAVADÀ. VANDELLÒS. TARRAGONA

Trobava una minsa informació : http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/vandellos-i-l-hospitalet-de-l-infant/cal-ferrer-nou




Mas conformat en successives reformes i ampliacions, en un conjunt d'edificis de planta rectangular adaptats a l'aterrassament de la muntanya. Havia estat habilitat com a residència d'estiu. Obra de paredat, amb cobertes a dues vessants. Té adossada una capella advocada a Sant Martí de Porres construïda l’any 1975 en l'interior d'una torre bastida en paredat, rematada per merlets. Tant aquests com la forma apuntada de la porta -fals arc- i una llarga finestra en forma d'espitllera han estat força restaurats imitant l'estil medieval que, de tota manera, semblaria la readaptació d'una primitiva torre de defensa preexistent -probablement del segle XVI, com la que es troba en ruïnes més amunt de la muntanya- de la qual el pis superior s'hauria refet totalment.


A l’altre costat de la carretera que comunica per la muntanya Vandellòs i l’Ametlla, hi ha un grup de cases que presenten un estat de ruïna irreversible.

Trobava un enllaç molt interessant en un bloc : https://devotosdefraymartin.wordpress.com/2013/01/13/historia-de-la-ermita-de-san-martin-de-porres-en-gavada-tarragona/

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

martes, 16 de diciembre de 2014

ERMITA DE SANT SEBASTIÀ. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

En la visita que feiem el desembre de l'any 2014, no retratava l’interior perquè coincidia la nostra visita amb un romiatge d’un grup de veïns de Palafrugell, que seguien en aquell moment la celebració litúrgica.



El Joan Dalmau Juscafresa, té una magnifica col•lecció de fotografies d’aquest església votiva tant estimada pels
palafrugellencs




A la pàgina 274 de : http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

S’explica que la gran ampliació, amb la nova església i hostatgeria, decidida pel poble de Palafrugell, amb prestacions personals i recaptes, s’inicia el 1707.

L’església acabada el 1710 l’aixecaren els mestres de cases Antoni Salgas i Pere Camps i el fuster Antoni Deulofeu, tots locals. A l’hostatgeria s’hi treballà tot al llarg del segle XVIII.

El 1719 col•locat el retaule major obra de Josep Pol, daurat el 1736 per S.Romaguera. Altres escultors treballen en el cambril i altre altars (molt popular el de Sant Llúcia): Agustí Sala (1936), Miquel Rauter (1754-1770), Pau Romaguera (1767) ...

El 1710 Carles III concedí a l’ermità Pere Madir poder captar per al santuari dins el bisbat de Girona, petició que recolzava el Comú de P. i Anton Barceló i Pont de Terra, capità de l’Armada, que visità l’ermita que fou molt útil en la seva tasca contra la pirateria.

El santuari ha estat propietat municipal; l’Ajuntament de Palafrugell nomenava els administradors i ermitans.

L’any 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà Española es cremà l’església amb els retaules, exvots i resta del mobiliari del qual queden pocs elements: una imatge, i unes teles molt malmeses.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

TORRE DE GUAITA DE SANT SEBASTIÀ. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la porta de la torre de guaita medieval que s'alça dalt el promontori que forma el cap de Sant Sebastià, aquí hi havia la primitiva ermita de Sant Sebastià, que ocupava la part baixa de la torre de guaita, i que trobem documentada des del segle XV.



En una carta de la reina Maria de Castella del 28 de gener del 1442 es fa esment del primer ermità de Sant Sebastià, anomenat Jaume Cabrera.

Va ser feta construir pel prior de l'església de santa Anna de Barcelona, ja que la canònica tenia la possessió de la vila de Palafrugell.

Com a conseqüència de la pesta del 1650-51 es va decidir la construcció d'una nova església i d'una hostatgeria.

Trobareu més informació a la pàgina 274 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com