domingo, 31 de agosto de 2014

PORTAL MIRALLES. ‘ TRESORS’ DE BARCELONA

El Feliu Añaños Masllovet ens regala ara un àlbum dedicat a Barcelona, en el que recentment penjava imatges de Portal Miralles al número 55 del Passeig Manuel Girona.


La fitxa tècnica ens explica ; que va ser un encàrrec realitzat l'any 1901 a Gaudí per l'industrial Hermenegild Miralles i Anglès, es conserva part del mur, de forma ondulada i realitzat amb trencadís blanc i rematat per una reixa de tela metàl•lica amb punxes a la part superior, que té forma de xarxa de pescar; així com la porta, realitzada amb un gran arc lobulat i coronada amb la clàssica creu gaudiniana tridimensional de ferro forjat (la que hi ha actualment és una rèplica, ja que l'original es conserva a la Casa-Museu Gaudí del Parc Güell ). Té també una marquesina per a la protecció contra la pluja , a més d'una petita porta de reixa de ferro original. Respecte a la creu m, al dita de Gaudí hom pensa que l’autor fou en realitat Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949)

L'any 2000 es va efectuar una restauració del portal, circumstància aprofitada per inaugurar l'escultura de cos complet i mida real de l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, 25 de juny de 1852-Barcelona, 10 de juny de 1926) , realitzada per l'escultor Joaquim Camps i Giralt (Barcelona, 1951)

Actualment serveix de tancat a uns edificis construïts el 1968 per l'arquitecte Josep Antoni Coderch i de Sentmenat (Barcelona, 26 de novembre de 1913 - Espolla, 6 de novembre de 1984 ), coneguts com Les Cotxeres per haver estat el lloc on els tancaven els tramvies de Barcelona.

ANTIGA FILATURA DE CAN BATLLÓ. ‘ TRESORS’ DE BARCELONA

El Feliu Añaños Masllovet ens regala ara un àlbum dedicat a Barcelona, en el que recentment penjava imatges de l’antiga filatura Can Batlló.


La fitxa tècnica ens explica ; segons el plànol que es conserva del projecte de construcció de la fàbrica, signat per l'enginyer Juan Antonio Molinero, el conjunt fabril tenia inicialment un sol edifici, de planta baixa més dos, molt allargat, i la corresponent xemeneia per a les màquines de vapor situada prop de les calderes a la banda sud del recinte. L'augment de la producció i el creixement de les diferents activitats industrials que es van afegir amb el temps van obligar a la construcció de noves naus, a la dotació de més maquinària i a la construcció d'una nova xemeneia. Per tal d'assegurar l'abastiment d'aigua, necessària per a la producció d'energia, es va construir una torre d'aigües, al costat de la primera nau, de planta rectangular i amb una alçada considerable. El recinte era una colònia fabril que disposava d'església i fins i tot d'un economat. L'expansió de l'empresa, l'augment del nombre de treballadors, fou la causa del desenvolupament urbanístic de la seva rodalia i de la implantació de nous habitatges al voltant de la carretera de la Bordeta.

L'estructura de la fàbrica no és vertical (com eren el Vapor Vell o Ca l'Aranyó), sinó que es va dissenyar horitzontalment a dos nivells i en dos llargs braços, factor que en permetia l'ampliació amb més facilitat (molts dels primers vapors sabadellencs es van construir de manera força similar), però que dificultava el rendiment en la transmissió de l'energia mecànica. Els materials que es van emprar en la construcció eren els característics de tota l'arquitectura fabril del segle XIX: maó i ferro; és a dir, parets de totxo, pilars de fosa, embigat de fusta i, en l'edifici originari, coberta a dues vessants. Grans finestrals i arcades s'obren en façana per aprofitar més la il•luminació i, en planta baixa, permetien disposar i accedir a petits tallers o zones de magatzem. De la façana destaquen les grans columnes adossades, l'entaulament i el pòrtic amb pilastres que sosté un arquitrau , tots ells elements fets en pedra, de forta càrrega classicitzant. Entre les diferents naus hi ha patis i carrerons o passatges, que s'empraven per a la càrrega i descàrrega i per a l'accés als diferents edificis.

El recinte de l'antiga fàbrica de Joan Batlló, conjunt complex i divers, ha esdevingut un barri industrial, que conserva la tanca original de la fàbrica, amb l'arrendament de les diferents naus i plantes a petites indústries.

MERCAT DE SANTS. ‘ TRESORS’ DE BARCELONA

El Feliu Añaños Masllovet ens regala ara un àlbum dedicat a Barcelona, en el que recentment penjava imatges de la façana del Mercat de Sants.

La fitxa tècnica ens explica ; ocupant els antics terrenys de l'«hort nou» de Sants, i sobre una superfície de 4.118 m2, es construí el mercat nou de Sants, sota el projecte i la direcció d'obres de l'arquitecte municipal Pere Falqués, autor també del mercat del Clot.


L'edifici té una planta rectangular que segueix l'alineació del carrer de Sant Jordi i que ocupa tota l'illa, amb una estructura metàl•lica que P. Falqués optà per recobrir exteriorment amb un tancament d'obra vista. L'espai s'estructura en funció de tres naus amb les mateixes dimensions, amb cobertes de teulada inclinades a dues aigües.

L'arquitecte optà per seguir un llenguatge arquitectònic allunyat del modernisme, molt proper a l'emprat per Arnau Calvet en el contemporani mercat de Sarrià, que en certa manera retorna a les construccions realitzades per a l'Exposició Universal de 1888, època de la formació acadèmica de Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 - Barcelona 22 d'agost de 1916 )

CAPELLA DEL CEMENTIRI MUNICIPAL DE PIERA. L’ANOIA. CATALUNYA

No trobava cap dada del Cementiri de Piera , llevat de la denominació de la seva capella com ‘ de la Pietat’ – certament el deplorable estat de conservació de la imatge desperta aquest sentiment en l’observador més insensible - ; en altres llocs se l’anomena ‘ dels Dolors ‘ i majoriament se la representa amb el cap del jacent recolzat al braç dret de la mare.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte autor del cementiri, i potser també de la Capella, i de l’autor de la talla de la Pietat, a l’email coneixercatalunya@gmailcom



Ah!, aprofitava una visita al petit mercat de la fruita dolça que s’instal•la els diumenges d’estiu, de juny fins a setembre a la vorera del costat de la rotonda de la B-224 en direcció a Capellades, al costat de l’accés dret del polígon industrial.


El nivell de coneixement del Patrimoni Històric Català en general, i pierenc en particular , és suficient – i fins i tot excessiu – si ens atenem als criteris del Ministerio de Incultura y Odio Racial, està però , dissortadament molt lluny, dels mínims que els països civilitzats – Catalunya diu trobar-se entre ells - consideren ‘normal’.

sábado, 30 de agosto de 2014

CAMINAR PEL MOIANÈS. CATALUNYA

Ens anticipàvem a la declaració i/o reconeixement ‘ legal’ d’aquesta comarca, i penso en conseqüència que si la ‘petita generala’ porta aquest article al Tribunal Constitucional, l’hauré de despenjar i esborrar les fotografies d’aquesta esplèndida – i curtíssima – passejada matinal.

Deixava el vehicle aparcat al polígon de Castellterçol, i des d’allí fèiem via fins a la casa d’esplugues que retrataria des de sota el pont romànic per estalviar-vos un c artell immens que diu que el Govern/Gobierno fa o farà no se sap exactament quina cosa – si els recursos econòmics li ho permeten desprès de tants i tants escàndols de corrupció -; també perquè cal fer-ho i és de justícia, retratava el pont d’Esplugues.



Refèiem el camí i ens calia deixar pas a un pathfinder des del que ens saludaven molt amicalment , imagino que es sentien ‘col•legues’ dels que ens agrada caminar, sentint els sorolls – i les olors – de la naturalesa, davant la poua de la Vinyota tindria lloc una nova sessió de fotografies.



Acabàvem anant al ‘ roquer’ que fou primer rentador de llanes, i més tard safareig de Castellterçol.




Quan marxàvem tornava el pathfinder imagino que a la recerca almenys d’aquests ‘monuments’ que amb les preses se li havien ‘oblidat’.

Ah!, l’excursió de menys de quatre quilometres i sense cap desnivell, en paraules del ‘barrufet rondinaire’ s’ha de qualificar com apta per a ‘coixos i prenyades’.

martes, 26 de agosto de 2014

SANT ROMÀ ‘ NOU’. VILANOVA DE SAU. OSONA. CATALUNYA

El Xavier Ayza Mataro, retratava l’església ‘ nova’ de Sant Romà situada a d'alt d'un turó, prop de les cases conegudes com a Sant Romà , i avui abandonades.


La descripció tècnica ens explica que és un edifici d'una sola nau, que marca però , el creuer tan a la planta com a l'alçat. L'absis és de planta semicircular peraltada amb finestres rectangulars que divideixen els espais a en columnes de pedra amb els capitells decorats. A ponent s'hi adossa una capella lateral mentre a la part contraria s'hi afegeix un altre cos que havia estat utilitzada com a vivenda per part del rector. Ambdós cossos es comuniquen amb la nau principal per l'interior. Als peus del temple s'hi troba el cor i a l'interior s'hi troba una taula d'altar de marbre amb un retaule, ambdós dissenyats per l'arquitecte Josep Maria Pericas i Morros (Vic, , 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966) . La façana es troba orientada cap al sud-oest i disposa del capcer triangular amb una finestra de pedra decorada amb vitralls. Just a la part de davant forma un atri. A la part esquerra del portal s'alça un campanar a mode de torre circular. L'aparell constructiu és de pedra vista i amb un color gris.

Com era allò, Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena, oi ?.

lunes, 25 de agosto de 2014

LA DESCONEGUDA CAPELLA DEL SANT CRIST DE LA FAMILIA VALLS SANFELIU AL CEMENTIRI PARROQUIAL DE BARBERÀ DEL VALLÈS. CATALUNYA

Retratava la Capella del Sant Crist de la família Valls Sanfeliu al Cementiri Parroquial de Barberà del Vallès, en el seu origen era un panteó que – segons m’expliquen - fa uns anys rebia en donació la parròquia de Santa Maria.


Està datat als inicis del segle XX i té trets modernistes.


A l’interior hi ha una imatge de la Marededéu que s’hi col•locava per decisió del Rector, desprès d’una restauració.

No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici, i curiosos de mena com son, ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Enviaré també text i fotografies al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) , a Mn. Josep Jordi Bofill, rector de Barberà del Vallès, i a les pàgines ‘especialitzades’.

sábado, 23 de agosto de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE DE TUDELA DE SEGRE. ARTESA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Pujàvem amb molta cura fins al nivell de l’església parroquial de Tudela de Segre, advocada a Sant Pere, el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, la casa que fa costat a l’escala cau literalment a trossos.

La descripció tècnica ens explica que és una església d'una nau, de planta rectangular, amb possible cripta a la capçalera que es troba adaptada al desnivell del carrer del portal nou annex.


La façana ha estat transformada amb un historicisme neogòtic, afegit a sobre de l'antiga porta renaixentista. De la part antiga es conserva el lateral de migjorn amb l'arc del portal del segle XIV-XVI, amb mur de carreus ben escairats en filades. Les cobertes també han estat modificades amb ràfecs de maó i teula neoclàssics.

Pagava delmes i primícies a Sant Pere d'Ager, fins al 1806.

Quan al topònim Tudela explicava el seu origen a l’entrada : http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/11/sant-cristofol-de-kanta-banda-le.html

Ens agradarà saber alguna cosa més d’aquest ‘suposició’ de l’existència d’una possible cripta, i fins els motius – més enllà de les raons econòmiques, provocades per l’estultícia i la corrupció de les elits politiques, d’aquí i del REINO DE ESPAÑA que ens han retornat als anys posteriors al conflicte bèl•lic 1936-39 – pels que no s’ha desvetllat aquest aquesta ‘hipòtesis’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com

viernes, 22 de agosto de 2014

LA CRIPTA DE SANT TIRS D’OLIOLA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Demanava fotografies de la cripta de l’Església Parroquial d’Oliola, advocada a Sant Tirs, al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), i el seu autor el Josep Sansalvador Castellet, m’explicava que la cripta i les imatges col•locades al nivell del sòl eren l’autèntic tresor d’aquest temple situat al capdamunt del poble, del que ens diu la descripció tècnica; es tracta d’una construcció molt senzilla en la qual encara s'evidencia el seu origen romànic, sobretot en l'organització de l'absis, de planta semicircular i amb faixes llombardes que es combinen amb arcuacions cegues per tal d'articular el mur de la capçalera, que s’aixeca al damunt de la cripta recuperada en recents treballs de restauració.




L'estructura de nau única de l'església, resseguida per un mur de gruix considerable que prolonga l'obra de l'absis, definia l'esquema original del temple romànic.


L'interior, molt reformat, inclou l'obertura de capelles en el gruix del mur, així com un cor sobrealçat als peus. En l'actualitat, un cimbori octogonal que s'obre directament a una volta de canó, fidel a la concepció romànica, constitueix l'entrada de llum més important de l'edifici, les altres obertures del qual són algunes finestres d'esqueixada doble en l'absis i la nau i un òcul present al frontis del bastiment.


A l'exterior, la teulada a vessants ha estat refeta recentment, així com la part alta dels murs que la sostenen. També s'ha intervingut en excés en altres parts de l'edifici. Adossats a la capçalera hi ha la sagristia i el campanar. Aquest, de planta quadrada, comunica amb l'interior de la nau, i evidencia reformes sobre una base que podria ser romànica. Està rematat per una coberta en piràmide.

La Noguera és dissortadament un ‘paradís desconegut’.

miércoles, 20 de agosto de 2014

LE PETIT CHÂTEAU DE SERÓ. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Al diccionari català valència, trobava: SERO m, grafia ant. De cero, ‘cérvol’. Sots los arbres hi hauia cabirols, seros, gatzeles, Llull Gentil 6.

Retratava l’edifici quadrat que senyoreja el poble, del que explica la descripció tècnica; Restes de murs medievals, part dels quals aprofitats per a una masia tardana. Restes del recinte medieval emmurallat amb un gran casal barroc al mig. Aquest palau és de planta quadrada, cobert a dues vessants. Té planta baixa amb accés per llevant ca a l'església, planta noble i golfes. Destaca la porta adovellada amb arc rebaixat que té el blasó quasi esborrata la llinda de les dovelles, servint de peu per la finestra amb cèrcol de carreus encoixinats.


Enlloc – com sembla ser norma a la Noguera – cap dada i/o plafó relatiu a l’edifici; aquesta ‘ mala pràctica’ inconcebible en un ‘país civilitat’ és dissortadament molt comú a Catalunya.

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE SOLÉS. TIURANA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

El Jordi Marsol publicava una fotografia del santuari de la Mare de Déu de Solés, que es troba municipi noguerenc de Tiurana.


L'ermita-santuari està situada al cap d'un serrat, a 640 metres d'altitud, des d'on s'albira un extens panorama, des de la Serra del Montsec fins a la muntanya de la Bòfia; i més proper, els veïnats de la Serra de Rialb i Politg, les masies de cal Daniel de la Serra i la Pedra, de la Baronia de Rialb, i al fons el turó de Montmagastre. Als seus peus, les aigües del pantà de Rialb, que cobreixen tota l'horta i els pobles de Tiurana (antiga) i Miralpeix.

La Mare de Déu de Solés, és la patrona de Tiurana. L'edifici de l'ermita sembla ser del segle XVI, amb posteriors ampliacions que es daten entre els segles XVII i XIX.

La descripció tècnica ens explica que el temple és un edifici de regulars dimensions, d'una nau, decorada amb pintures d'estil barroc, com també l'altar major. A la dreta de l'església, i formant un mateix cos amb l'edifici, hi ha la casa de l'ermità. Consta de planta baixa, on hi ha els estables, i dues plantes superiors com a vivenda; fou habitada fins a l'any 1950. L'estiu de 1982, es varen dur a terme treballs de reparació i consolidació dels edificis annexos de l'església, com en la casa de l'ermità i a les dependències de l'antiga confraria de la Mare de Déu.


La imatge de la Mare de Déu, és una talla policromada, beneïda el dilluns de Pasqua de 1983, obra de l’Antoni Serra Llorens.

Si cliqueu al damunt accedireu als seus goigs.

ELS FOSSARS D’OLIOLA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

El terme d’Oliola de 86,3 km², inclou els pobles de Claret ; Coscó ; el Gos ; Oliola ; Plandogau ; Maravella ; Renant i la Serra de Dalt.

En la visita que fèiem el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, advertia que el fossar adossat al costat de l’església parroquial advocada a Sant Tirs, fa molt de temps que està fora d’us.


M’explicaven que el nou es troba en un peculiaríssim enclavament, tot just una cinquantena de metres en el camí d’accés a l’església i a la part superior d’Oliola.

Pel que fa al topònim Manuel Bofarull i Terrades (q.e.p.d) defensa un possible origen àrab Al-uyala més enlairada’ amb el diminutiu OLA, i el diccionari català valència balear defensa com en els cas d’Olius un origen etimològic del llatí oliu , plural en aquest cas ( llatí olīvos, ‘oliveres’), i diminutiu a Oliola ‘ olivera petita’.

Curiosament ambdós cementiris tenen en comú el fet d’aixecar-se en un espai rocós.


http://imatgesdesilenci.blogspot.com.es/2008/07/cementiri-doliola-la-noguera.html
http://imatgesdesilenci.blogspot.com.es/2007/12/cementiri-dolius-solsons.html


Retratava un petit espai que em fa pensar que va ser - o és encara – la Capella del Cementiri; espero que una vegada més des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), ens aclareixin aquest extrem i en el seu cas l’advocació que té o tenia.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE PLANDOGAU. OLIOLA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Em cridava l’atenció el topònim PLANDOGAU del que no trobava cap dada enlloc ( val a dir que no he tingut ocasió de consultar l’Onomasticon del mestre Joan Coromines i Vigneaux ( Barcelona , 21 març de 1905 - Pineda de Mar , Barcelona , gener 2 de 1997 )

La seva església advocada a Santa Maria, és un edifici d'una nau, part de l'absis semicircular i dos capelles afegides a manera de creuer, una de les quals s'inclou en el mateix absis, té un campanar de secció quadrada d'un sol pis, a la paret nord hi ha una porta adovellada amb arc de mig punt, la pedra de la clau té una decoració i al damunt de la porta d'accés hi ha una fornícula amb una imatge de la Verge i el Nen i damunt d'ella un ull de bou, la teulada és de doble vessant.


L'absis de l'església de Santa Maria és quasi invisible per una construcció adjacent , que deixa un petit passadís entre les dues construccions.

Ha estat molt modificada – i no sempre de forma respectuosa - al llarg dels segles.

martes, 19 de agosto de 2014

LA COLÒNIA DE VDA. TOLRÀ S.A A VILVES. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Olivé Escarré i l l’Antonio Mora Vergés, ens arribàvem fins a la Noguera, concretament fins a l’extens terme 176,71 km² d’Artesa de Segre, per visitar ‘ la Fàbrica’ conjunt d’edificis que s’endegava l’any 1905 , data en que portava la direcció de l’empresa Vda. Tolrà, Emili Carles-Tolrà Amat, nebot i segon marquès de Sant Esteban de Castellar, des de la mort de Emilia Carles Tolrà el 4.03.1915



Seva fou la decisió d’endegar la construcció de la colònia Vda. Tolrà a Vilves. Artesa de Segre. La Noguera . Lleida. Catalunya.


l’any 1922, Vda. Tolrà vengué la colònia a Pericas, Boixeda i cia, acabant-se així , la presència de la firma castellarenca a les terres de la Noguera.

No trobava a l’excel•lent treball del Ramon I. Canyelles, cap referència al mestre d’obres, enginyer, i/o arquitecte autor del projecte tècnic, dada de la que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://www.lapalanca.cat/pdfs/06nov.pdf
http://www.artesadesegre.net/Pobles/fabrica/centenarilacolonia.pdf
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=2011

Enviarem aquesta petita crònica als mitjans de comunicació locals de Castellar del Vallès

domingo, 17 de agosto de 2014

SANT FRUITÓS. PALS. EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Tomàs Irigaray Lopez, retratava el llogaret de Sant Fruitós, popularment conegut pels Masos de Pals, situat sobre els darrers vessants del massís del Quermany, entre la vila de Pals i la platja és un veïnat originàriament format per masies disperses, que té avui un nucli de cases agrupades que s’estén al llarg de la carretera que porta a la costa. L’església parroquial de Sant Fruitós és un edifici dels segles XVIII-XIX, d’una nau i capçalera carrada, i no s’acabà fins entrat el segle XX


La descripció tècnica ens diu de l’'església de Sant Fruitós, que retratava Kippelboy que és un edifici de grans dimensions, d'una nau amb capçalera poligonal i coberta de teula a dues vessants.


La nau es cobreix amb voltes de canó. L'absis té volta de llunetes. La façana principal, orientada a ponent, té la porta d'accés d'arc escarser, amb emmarcament motllurat de pedra. A la dovella central hi ha una inscripció amb la data del 1791. La fornícula superior d'arc escarser -que es troba actualment buida- i un òcul complementen el conjunt. El campanar, de base quadrada, obertures d'arc de mig punt i coberta de pavelló, es troba situat a l'esquerra. El material emprat en la construcció és la pedra, ben tallada a les motllures de les obertures i als angles de l'edifici i irregular a la resta

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte d’aquest temple a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANT CUGAT. FORNELLS DE LA SELVA. GIRONÈS. GIRONA. CATALUNYA

El Centre d'Estudis Rubinencs Gcmr‎ publicava una fotografia de l’església parroquial de Fornells de la Selva, advocada a Sant Cugat.


La descripció tècnica ens diu que Església d'una sola nau amb molt interessants a l'edifici exterior, el frontis és la part més important a nivell artístic, destaca per la seva dimensió el campanar, esvelta torre octogonal de carreu acabada amb una agulla i tenint la base de planta quadrangular; en una de les cares presenta un rellotge de sol, en la seva part oposada hi ha una torre de vigia -garita volada-.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte d’aquest temple de la segona meitat del segle XVI, de tradició gòtica amb elements renaixentistes i fortificat. a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El topònim és un diminutiu plural de forn.

MAIR DE DIU DERA PURIFICACIO. BOSSÒST. VAL D’ARAN. LLEIDA. CATALUNYA

PMRMaeyaert retratava la façana de l’'església parroquial de que Bossòst, advocada l'Assumpció de la Marededéu.


La descripció tècnica ens diu que és una notable construcció romànica del segle XII, de planta basilical, de tres naus separades per arcs formers que descansen sobre pilars circulars a través d'àbacs llisos, i cobertes amb volta de canó seguit sobre arcs torals, la central, i de quart de cercle les laterals. Les naus són capçades per un absis trilobulat, decorat exteriorment per arcuacions cegues, lesenes i cornises. Si bé l'absis Nord és mig derruït exteriorment. Té dues portades: la més notable és la del mur de tramuntana, formada per tres arcuacions llises d'arc de mig punt, en degradació, que descansen sobre dues columnes per banda, amb el fust llis i els capitells decorats amb motius vegetals i llaceries. La llinda és ornada amb escacats i l'anagrama de Crist, i el timpà és format per una sola pedra de marbre, amb uns relleus que representen el Pantocràtor flanquejat per un àngel, el sol i la lluna, i el símbol dels evangelistes. La portada de migdia, més senzilla, sembla més tardana (segle XIII). A l'interior, guarda uns frontals d'altar barrocs (segle XVII) de fusta policromada, així com una pica baptismal d'immersió, romànica es troba encastada en una columna de l'església i té forma de flor. És de grans dimensions, realitzada en pedra i formada per dos cossos diferenciats: el cos i la pica. La pica, de format circular, consta de tres franges llises en horitzontal i en degradació continuada fins a coincidir amb el peu. Aquest està format per dues peces rejuntades amb calç a la zona de trobament. El peu de la pica reposa sobre una base de ciment pòrtland lliscat. Conserva un peu d'altar, romànic, molt senzill. Originàriament aquesta pica es trobava a la plaça major forman part d'una gran font pública. A l'absis central han estat descobertes restes d'unes pintures murals d'època gòtica (segle XIV), que representen l'adoració dels reis i la disputa dels doctors. El campanar de torre, de quatre pisos, és d'una gran esveltesa. És de planta quadrada, amb finestres amb arc de mig punt i arcuacions decoratives que indiquen la divisió dels pisos. És independent de la resta del temple. La portalada Nord, està estructurada en tres arcs de mig punt, en degradació que sobresurt lleugerament respecte el mur de la façana. El darrer arc envolta el timpà amb un escacat que continua per la llinda: el primer arc és extradossat per una arquivolta a manera de guardapols. El timpà és semiesfèric envoltat com hem dit per una franja escacada amb una confusa representació iconogràfica. Alguns autors l'identifiquen amb Maiestas Mariae ( Puig i Cadafalch,Dalmases i Pitarch) i altres amb la Maiestas Domini (Sarrate,Junyent i Carbonell).Es tracta de la representació d'una figura central sense barba i amb un vel que es tronca a l'altura del coll; no incorpora la figura de l'infant i disposa de símbols del sol i la lluna; la resta de l'espai és ocupat amb decoració zoomòrfica. Tot aquest conjunt reposa sobre dues columnes a banda i banda, de fust llis i cilíndric, capçades per capitells esculpits i assentades sobre bases àtiques. Aquesta tipologia de portalada correspon a la de Sant Feliu de Vilac i Sant Pèir d'Escunhau. La portalada Sud està formada per tres arcs lleugerament apuntats i en degradació; cada un d'ells reposa sobre una imposta llisa en angle recte. La llinda mostra ornamentació vegetal i el timpà exhibeix l'anagrama de Crist dins un cercle (crismó). El timpà és lleugerament apuntat,decorat com ja hem dit amb un crismó al centre.A banda i banda del crismó hi podem veure uns cercles delimitats en els angles inferiors per una línia en dent de serra. El Crismó es forma per la P (rho) i la X(khi), l'alfa i l'omega amb l'ordre invertit i una S en sentit contrari. El guardapols, està decorat amb un doble escacat acompanyat de botons semiesfèrics. Caldria saber si originàriament les impostes anaven acompanyades de columnes. La reixa de l'absidiola és de ferro forjat i té com a motius decoratius a la part superior una mena de reganyols i flors mig obertes, les barres són totalment llises. El pedró és un pedestal romànic fet en marbre que aguanta l'arc de l'altar. La seva decoració és molt senzilla,en l'estructura general d'aquest cos destaquen dos columnes treballades sense capitells ni bases. La roda de campanes, que antigament estava a prop de la tribuna, era molt utilitzada amb la litúrgia antiga. Avui dia ja no es fa servir. Aquest petit carrusel està fet amb fusta i conserva encara les vuit campanes originals. A la nau de l'evangeli hi ha el Retaule de Sant Cristòfol, del segle XVII. Només resta el marc arquitectònic i la imatge del Sant. Al presbiteri del costat de l'evangeli hi ha la pintura mural representant l'adoració dels Reis i la disputa dels Doctors, de transició al gòtic, realitzada el segle XIV

sábado, 16 de agosto de 2014

SANT PERE D’ULLASTRE. EL ROMÀNIC DE CASTELLAR DEL VALLÈS

El Josep Olivé Escarré va néixer a Sant Llorenç Savall fa més de 88 anys, coneix el romànic d’una bona part de Catalunya, desconeixia però aquesta església de Sant Pere Ullastre, fàcilment accessible des de Castellar del Vallès, ja que està a poc menys d’un quilòmetre de les primeres cases, el divendres 15.08.2014 la visitava en companyia de l’Antonio Mora Vergés.


La descripció tècnica ens explica que Sant Pere d'Ullastre és una capella rural romànica (del segle XII), que està unida a la masia de can Santpere. Està situada a la riba esquerra del torrent de Colobrers, entre el mateix i la capçalera del riu Tort. El temple es va edificar en el segle XII amb una sola nau acabada en un absis semicircular i amb dues absidioles laterals. Aquestes i l'absis estan cobertes amb volta de quart de cercle, mentre que la nau té volta de canó.


El temple s'il•lumina gràcies a tres finestres. En el mur sud trobem una de doble esqueixada. En l'absis principal i en l'absidiola sud s'hi van obrir unes finestres d'una sola esqueixada, protegides per un arc de mig punt. La de l'absidiola ha estat refeta durant la darrera campanya de restauracions, ja que havia esta cegada.


L’absis té pintures murals al tremp (restaurades) dels segles XVII i XVIII, dedicades a la Mare de Déu del Roser.

Era una sufragània de la parròquia de Castellar i no s'hi celebrava el culte tots els dies, si no uns estipulats.

L'edifici forma part del patrimoni arquitectònic municipal de Castellar del Vallès, des de finals de l’any 2004.

viernes, 15 de agosto de 2014

LA PORCIÚNCULA DE L’ENCARNACIÓ DE NOSTRA SENYORA, A LA CASA FAMILIAR DE SANTA ANNA, DELS GERMANS FRANCISCANS DE LA CREU BLANCA. PENELLES. LA NOGUERA. LLEIDA

Al límit de la comarca de la Noguera amb el Pla d’Urgell, retratava des de l’exterior de la Casa Familiar del Santa Anna dels Germans Franciscans de la Creu Blanca, la Capella del recinte, i demanava posteriorment via email, alhora que l’advocació, imatges de la façana principal i del interior, a una i altra petició Fray Luis Orlando Rolón, amb molta diligencia em donava resposta; em deia que l’edifici és una replica exacta de la “ Porciúncula” d’Assis, encara que en aquest cas està dedicada a l’Encarnació de la marededéu, patrona de la Congregació; les imatges que acompanyen aquest text eren la resposta a la segona de les meves peticions.





Per als que no coneixen la història de la “ Porciúncula” d’Assis, us deixo alguns enllaços que us poden interessar :

http://www.franciscanos.org/santuarios/facchinetti.htm
http://www.es.catholic.net/santoral/articulo.php?id=24446

També, i perquè em sembla un acte de justícia, un enllaç a http://www.cruzblanca.org/ ; la tasca que arreu del món duen a terme els Germans Franciscans de la Creu Blanca, es fa mereixedora d’una major, i millor i divulgació , per tot els mitjans possibles.

jueves, 14 de agosto de 2014

EL CANÓ DE PALAMÓS

El canó de Palamós

ben mirat que n’és d’ermós

Ja fa temps que està callat

Ja fa temps que mira el mar

Amb el ventre rovellat

Quatre rodes i un forat



De la boca del canó

Només surten els records

De les guerres d’aquell temps

Quan la gent de l’Empordà

De la Selva i el Vallès

Es mataven per no res.



Escolteu la seva veu

Oh, canons de tot el món

I la gent de tot arreu

No més guerres ni mes morts

No més bombes ni més foc

Sóc el canó de Palamós



Si els canons de tot el món

Fossin com el vell canó

Que tranquil està dormit

Blancs i negres dintre el cor

Portarien una flor

La rosa de Jericó



http://www.centrecoral.org/Pdf-2/canodepalamos%204vm.pdf

José Luís Ortega Monasterio ( Santoña, Cantàbria , 8 d'agost de 1918 + Barcelona , 18 de gener del 2004 )

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ. CASTELLAR DE LA SELVA, QUART. GIRONÈS. GIRONA. CATALUNYA

La Merce Mañach retratava l’església advocada a Sant Martí, de Castellar de la Selva, avui en terme de Quart, a la comarca del Gironès.


La descripció tècnica ens diu ; edifici d'una sola nau de tres trams amb volta de canó d'arestes i capelles laterals entre contraforts. L'absis semicircular té adossat el campanar de planta quadrada amb obertures d'arc de mig punt i coronat per un cimbori. La façana té portalada rectangular i un baix relleu que emmarca una fornícula amb la data de 1760. A la part alta hi ha un rosetó de vitralls. El parament és de pedra irregular i carreus ben escairats als angles. A l'interior els murs estan decorats amb frescos d'escàs interès artístic. Part preromànica L'antiga capella és adossada a la capçalera de l'actual temple. Consta d'una nau amb volta d'encanyissat, absis rectangular i, a la part de ponent, s'endevina un arc de ferradura.


El temple actual data del segle XVIII i s’edificava – amb els diners d’Amèrica -. al costat d'una antiga capella preromànica de la que en resten alguns vestigis.

HOSPITAL SANT JOAN BAPTISTA. SITGES. EL GARRAF. BARCELONA

El Feliu Añaños i Masllovet retratava l’Hospital de Sant Joan, a Sitges, a la capital de la comarca del Garraf, la descripció tècnica ens explica que és conjunt d'edificis inserits en una parcel•la irregular de molt diversa tipologia, alguns dels edificis encara resten en construcció, destaquen, però, dos situats a la part més meridional del conjunt, un dels quals disposa d'una façana paral•lela al carrer Hospital, darrera del qual (zona més nord-occidental) s'hi adossa la capella pertanyent al conjunt.


L'obra es va realitzar segons el projecte de l'arquitecte Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1859 - 1922) en el lloc anomenat "la Pedrera" propietat de Sebastià Sans i Bori, i les instal•lacions van ser inaugurades el 31 de maig de 1912, la capella annexa fou consagrada el 24 de juny de 1914

Actualment acull la Residencia Geriàtrica ‘ Fundació Privada, HOSPITAL SANT JOAN BAPTISTA’.

Els edificis acullen una munió d’obres artístiques, de les que només a tall d’exemple, fem esment de la Sala de Sessions, on hi ha el retrat dels tres dels seus benefactors ; Rafael Llopart i Ferret (Sitges, 23 d'abril del 1847 – Barcelona, 15 de febrer del 1927), retratat per Guillem Bergnes i Soler ( Barcelona 6 de gener de 1888 + Tortosa, 3 de febrer de 1975) , qye h feia també amb Josep Sunés, i Charles Deering (Maine, 31 de juliol de 1852; Miami, Florida, 5 de febrer de 1927) que retratava Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 5 de gener de 1866 + Barcelona, 29 de febrer de 1932 )

sábado, 9 de agosto de 2014

LA CASA NIUBÓ. MOLLERUSSA. PLA D’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

A la pagina ‘passejant per Mollerussa’, es fa esment d’aqust edifici en el següents termes ; Casa senyorial de la família Niubó construïda els anys 1905-1906 pel mestre d’obres de Tàrrega Ramon Solà Llobet. És un edifici en cantonada que segueix les pautes del modernisme i que es caracteritza per la torratxa que s’alça just a l’angle, amb una coberta piramidal de ceràmica vidriada de color verd. La torreta compta amb un bonic balconet a mig escaire i amb la llinda esglaonada, solució que s’aplica també a les finestres geminades de la planta baixa i de la part central del segon pis. Les altres obertures són d’arc rebaixat.


L’any 1988 el Sr. Sr. Flòrido Niubó Salvia i família van fer donació d’aquest edifici a l’Ajuntament de Mollerussa amb la finalitat de què es convertís en la seu del Consell Comarcal del Pla d’Urgell. Va ser restaurada l’any 1990 i habilitada com a seu del Consell Comarcal. Actualment disposa d’un edifici adjacent de vidre on s’hi troben altres depèndencies vinculades al Consell Comarcal com són: Patronat de Turisme de la Comarca del Pla d’Urgell, Institut d’Estudis Comarcals del Pla d’Urgell, Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, Consorci del Museu de l’Aigua dels Canals d’Urgell, Consorci Leader –Pla d’Urgell-, Consell Consultiu Comarcal de la Gent Gran del Pla d’Urgell i l’Institut Tècnic d’Assessorament i Gestió Integrat ITAGI.

Els Niubó de Mollerussa tenen alguna relació amb el que fou Coronel Antoni Niubo de les forces de la reina governadora, Maria Cristina de Borbó ?.

CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA ‘CAL DUCH’ DE MOLLERUSSA. PLA D’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava aquesta casa modernista transformada avui en Centre de Cultura Contemporània, del que sabem que s’alçava a instàncies del matrimoni Jaume Duc – o Duch ? - i Isabel Farran, que es dedicaven a l’elaboració i comerç de vi, així com a destil•lar alcohol, ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com la raó social, i les dades noms i cognoms – també el matern, i la data i lloc de naixement i traspàs, també si fos possible el nom del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici.

Trobava a la pagina passejant per Mollerussa ; Té planta rectangular amb teulada a tres aigües i consta de planta baixa, pis i golfes, les façanes presenten una composició simètrica marcada pel ritme regular de les obertures, i una ornamentació amb esgrafiats de tipus floral a la motllura que envolta els finestrals i també es poden observar sota del ràfec de la teulada. Com a elements ornamentals cal destacar les crestes de la vora de la teulada, de la cornisa, els finestrals i els reixats en les marquesines de les portes, balconades, fanals, portes d’accés, baranes interiors i en les reixes que l’envolten. L’edifici conserva l’elegància, l’ordre i la simetria que marca el seu estil.

La casa es va convertir en hotel entre els anys 70 i 80, durant aquest temps es va conservar l’actual edifici que es va envoltar d’un altre d’estil totalment diferent, on es van construir habitacions i serveis per donar estada als clients que arribaven a l’hotel.

L’interior del xalet va conservar el mobiliari de l’època mentre va funcionar com a hotel mantenint estructuralment les dues plantes i les golfes. Per la planta baixa s’accedeix al jardí, comprèn la recepció, un elegant “hall” amb mobiliari d’època i les escales d’accés al primer pis on hi ha tres habitacions i un bany. Tot i les reformes, en aquest edifici s’ha intentat conservar al màxim la distribució original de l’habitatge, la marca de torre o xalet luxós. vitrall Un cop l’hotel va aturar el funcionament, l’edifici va acollir un museu d’art al qual va succeir una escola pública que va tancar les seves portes el dia 30 de juny d’aquest 2014


A la façana llueix DUCH, i per aquesta raó trametria al bon amic Joan Duch Mas, membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi , des del 25 de octubre de 2004.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L’APÒSTOL SANT JAUME. MOLLERUSSA. PLA D’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987), és l’autor de l’església parroquial de Mollerussa, advocada a l’apòstol Sant Jaume, la descripció tècnica ens diu que està inspirada en la forma d'església basilical tradicional, consta de tres cossos principals: el central o part de l'església, el campanar (segueix la corrent italiana de situar-lo als peus), independent de la part central, i un edifici de planta octogonal que, evidenciada la inspiració italiana tindria la funció de baptisteri (encara que mai l'ha tinguda). A tot el conjunt s'hi accedeix mitjançant una escalinata. El cos central presenta a la part inferior un atri porticat amb cinc arcades. Dins d'aquest hi ha tres portes, la central coronada per un frontó. La part superior de l'edifici central va decorada amb arcuacions que emmarquen els finestrals. El campanar segueix la decoració de les arcuacions i dels arcs cecs. Tot el conjunt és realitzat amb maó, material que l'hi dóna un aire de lleugeresa.


L'interior de l'església, respon als principis clàssics de les basíliques italianes. Tres naus formen l'interior de l'església, amb la central més alta que les laterals, les quals s'obren a la nau central mitjançant set columnes (amb marcada èntasi) que, amb un capitell de fractura coríntia, suporten sis arcs de mig punt; A les parets laterals s'hi dibuixen, en forma de compartiments de retaule, unes capelletes que emparen les imatges dels sants i Verges venerats pels mollerussencs; aquestes són simètriques als arcs que separen les naus. La nau central, amb una diferència d'altura acusada respecte a les laterals, està formada per tres nivells; el primer nivell arriba fins a l'acabament dels arcs; el segon nivell neix amb un llistó i arriba fins al tercer, el qual està emmarcat per les finestres de mig punt que són l'única entrada de llum, a part dels rosetons del frontis. El sostre de les naus, dividit per set registres que emmarquen estructures quadrades, cerca la imitació de l'enteixinat. A la nau central actualment no hi ha absis; modificat cap als volts de 1970 es va tancar amb la construcció del nou altar major; la part absidal va quedar amb funció de capella i sagristia. L'absis estava concebut en el seu sentit més estricte: mitja circumferència, de notables proporcions, tancat per l'altar; l'actual és una composició moderna basada en la barreja de la vidriera, el mosaic i la pintura; aquesta última disciplina, situada al timpà representa el Sant Sopar, l'autor del qual és en Gorgues Gou. L'interior de l'església dóna a l'espectador la sensació d'estar davant una basílica paleocristiana; l'àbsis és l'únic element que distorsiona el conjunt. Les columnes són de pedra picada i provenen del taller de picapedrer Sumalla, d'Arbeca, així com també els capitells i els intradós dels arcs.