viernes, 31 de enero de 2014

SANT ESTEVE DE VALLORIOLA. SAGÀS. BERGUEDÀ

Visitàvem la Maria Rosa Planell Grauel , i el Miquel Pujol Mur, el lloc i l’església de Sant Esteve de Valloriola, (també anomenada Valldeoriola) que envoltada de masies s’alça damunt un petit turó que domina les cases i els camps del seu entorn.


Segons el diccionari Alcover-Moll, la probable arrel etimològica del nom deriva del llatí Aurĕŏla, diminutiu . de aurĕa, ‘daurada’. Això fa pensar en la possible presencia d’or en l’aqüífer que conforma la vall.

Una segona tesis la relaciona amb la presencia abundosa de l’ ocell de la família dels oriòlids, espècie Oriolus galbula, de cos de color groc brillant fora la coa i part de les ales, que són negres com els peus i el bec; la femella és verda per damunt i grisenca per sota; fa el niu penjat als arbres, de manera que el vent el gronxa; en Castellà, oropéndola

L'església de Sant Esteve de Valloriola té els orígens en l'època medieval (baixa edat mitjana) però fou modificada i ampliada al segle XVIII. La llinda de la porta de la sagristia esmenta la data de 1701.

L'església de Sant Esteve de Valldoriola té una sola nau amb una sagristia oberta al mur del presbiteri, a tramuntana. Orientada a llevant, té un senzill campanar d'espadanya a ponent.

La porta, d'arc de mig punt i amb dovelles regulars, està orientada a migdia. Està coberta a dues aigües i té el carener paral•lel a la façana principal.

Decorada interiorment amb una senzilla estilització floral a l'altar i una decoració geomètrica a la resta de l'edifici.

Fotografia: Maria Rosa Planell Grau
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

HOSPITAL OF THE MIDDLE AGES DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ. CONCA DE BARBERÀ, TARRAGONA.

Retratava l’edifici construït a la fi del segle XlV com Hospital; (al segle Xll ja es troba documentat un hospital de leprosos) ; en un capbreu del segle XVl es diu que acollia malalts i pobres de la vila i forasters. No trobava cap dada de l’existència a dia d’avui d’un servei públic similar, el CAP de L'Espluga de Francolí, està obert - de moment – des de les 08:00 hores a les 21:00 hores els 365 dies de l’any.

L’Espluga tancava l’any 2013 amb un cens de 3897 habitants, i no trobava enlloc, el nombre de persones que hi vivien al segle XII i següents.

De l'administració de l'Hospital se n'encarregava la parròquia, primer a través de la confraria dels Pobres de Jesucrist i posteriorment de forma directa pel rector.

Durant el Sexenni Democràtic (1868-74) fou confiscat per l'Ajuntament i ja no va retornar a la parròquia.

A darreries del segle XIX va acollir l'escola elemental de nois i la de pàrvuls.

La descripció tècnica ens diu ; a la façana de la plaça, té la porta principal amb arc de mig punt adovellat i un escut de la vila a la part superior; és feta amb carreus una mica irregulars.


El primer pis és sostingut per arcs escarsers i de mig punt. Té també una porta adovellada. El pati interior i primer pis sostingut per arcs escarsers i mig-punt, s’hi puja per una escala sostinguda per un arc rampant, típica del gòtic català.

El REINO DE ESPAÑA està fent un ‘avenç cap a la prehistòria

ESCOLA PÚBLICA ENRIC CASASSAS I SIMÓ. SABADELL

L’edifici modernista de l’Escola pública que porta el nom de l’ Enric Casassas i Simó (Sabadell, 1920 - Barcelona, 16 de febrer de 2000), s’alçava l’any 1897 per l’arquitecte municipal Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928); enlloc trobava el nom ‘original ‘.


La descripció d’aquest edifici del carrer de les Paus, 71 , que retratava el Tomàs Irigaray Lopez ens diu ; escola pública, cantonera i de planta baixa, amb unes esplèndides façanes d’obra vista, molt treballades amb voluntat de donar un paper destacat al xamfrà, adoptant el paper d’element estructurador, atenen a la seva l’alçada, superior a la resta de l’edifici, i pel gran plafó ceràmic fet per Marian Burguès i Serra (Sabadell, 1 d'agost de 1851 - 20 de novembre de 1932) amb la tècnica d’aresta, en el que podem observar l’escut de Sabadell i una inscripció que ens recorda la data de construcció i l’ús a què està destinat l’edifici.


Son també destacables per la seva originalitat les obertures que ens remeten a formes orientalitzants, i . Un altre element que cal posar de manifest el coronament de la façana, amb merlets de maó vist i elements de majòlica a la cornisa.

Té una especial importància el fet que aquesta obra és una mostra palesa de la bonhomia ‘tradicional’ dels sabadellencs, qüestionada avui en els mitjans de comunicació, un dia si, i l’altre també per les activitats – si més no, irregulars – d’alguns membres de les ‘elits’ politiques locals.

jueves, 30 de enero de 2014

CAPELLA DE SANT CASIMIR. MONESTIR DE POBLET. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA.

Preguntava a l’amic Josep Sansalvador Castellet, del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), alguna dada sobre la Capella que hom adverteix situada a l’esquerra de la portalada d’accés al Monestir de Poblet.


En l’email que rebia m’explica que Casimiro Girona i Agrafel ( 1834-1909 ), que apareix com a vocal de la Junta directiva de la IACSI [ Institut Agrícola Català de Sant Isidre ] a partir de 1892, havia comprat unes propietats que havien format part del patrimoni del Monestir de Poblet – entre les que es trobava la granja / castell de Milmanda – que s’havien posat a la venda com a conseqüència la desastrosa i criminal desamortització de Juan de Dios Álvarez Mendizábal, nascut Álvarez Méndez ( Chiclana de la Frontera , Cadis , 25 febrer de 1790 - Madrid , 3 novembre de 1853 ); de la seva escassíssima alçada intel•lectual en tenim testimoni, en el fet que es va canviar el segon cognom pel Mendizábal, per atribuir-se un origen basc, garantia de ‘neteja de sang’, en l’acta de matrimoni va manifestar que era ‘natural de Bilbao’. Està clar que amb aquell nivell d’estultícia i deshonestedat personal i política, el CAMARADA Juan de Dios Álvarez Méndez, no tenia cap ascendència jueva, oi ?.

La neta de Casimiro Girona i Agrafel , Mercedes Escubós i Girona , va morir soltera, en el seu testament deixava als monjos de poblet, les terres i edificis que tenia dins de la muralla del monestir, i als Salesians tota la resta, inclosa doncs la Capella de Sant Casimir, com molt bé m’explicava l’empleat de l’oficina d’informació del Monestir.

Al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, els consta l’edifici com ‘la capella de Sant Casimir, de la Finca Girona’, i em feia arribar una fotografia de l’interior datada el 15-VI-1973.


Demanaré al P. Jesús M. Oliver i Salas , (Barcelona, 31 d'octubre de 1948 ) director del Museu de Poblet, l’eventual confirmació d’aquesta informació.

TOWN HALL DE TIANA. EL MARESME

Retratava al Josep Olivé Escarré davant de l’edifici que s’aixecava l’any 1890, com a seu del Consistori Municipal de Tiana. Em comentava el Josep Maria Toffoli Carbonell que té la Vila un Catàleg de Patrimoni, i ens aclaria que les obres començaven essent alcalde Pere Cruspinera Bernadàs, i que en va ser responsable el mestre d’obres Isidre Reventós i amiguet (Barcelona , 1849 + Juliol 1911).


La descripció tècnica ens diu ; edifici format per dos cossos laterals de planta baixa i pis, i un cos central més elevat sobre el que recau la major part de l'ornamentació. Aquest cos tendeix a marcar la verticalitat de l'edifici, contrastant amb els cossos laterals, Cal destacar el pòrtic inferior suportat per dos pilars, la balconada que ocupa tot el segon pis del cos central, les motllures geomètriques que decoren les finestres, les balustrades de les finestres dels cossos laterals, la cornisa suportada per mènsules que s'allarguen i recorren gran part de la façana, arribant a esdevenir veritables elements decoratius, i les antefixes que decoren la mateixa cornis. Les cobertes del terrat són transitables.

Josep Maria Toffoli Carbonell, afegeix que com era ‘costum a l’època’ l’edifici aixoplugava també les escoles de nens i nenes.

Us deixo un enllaç al bloc del Josep Maria Toffoli Carbonell,
http://lamallerengatiana.blogspot.com.es/search?q=CASA+CONSISTORIAL
en el que trobareu més informació.

Les flors que llueixen damunt de les finestres em recorden a ‘l’arquitecte de les margarides

LA RODOREDA DE SANTA MARIA D’OLÓ. EL MOIANÈS. BAGES. CATALUNYA

L’havíem visitat l’any 2.008, quan malgrat les senyals evidents, quan parlàvem de ‘crisis’ , ‘ d’excés’ , de ‘corrupció’,... tothom et mirava de forma displicent, com qui et perdonava la vida.

Avui Gràcies al PSOE & PP , el REINO DE ESPAÑA ha assolit el tristíssim record de ser la primera potencia en estultícia i corrupció de la UE, i la ciutadania – particularment a Catalunya – constata que malgrat el calendari va en sentir ascendent, 2000, 2001,..2014, les expectatives de tot ordre – econòmiques, socials, sanitàries, educatives, laborals, politiques,... – ho fan en sentit contrari 2000, 1990, 1980, ....

La toponímia en explica d’aquest Mas de la Rodoreda, documentat des del 957 - etimològicament derivat de rodor (=roldor) amb el sufix -eda indicador de lloc abundant d'aquesta planta.

El mas està situat prop del camí que porta a l'Estany.


Diverses llindes indiquen una renovació important en el Segle XVII (1630, 1642,1636) i també en el Segle XVIII (1757).
La descripció tècnica ens diu ; casa de planta rectangular amb el carener perpendicular a la façana. Consta de 3 plantes, la superior destinada a golfes, molt baixa. La façana és dominada per un gran portal de mig punt adovellat amb grans carreus, i guardapols ornamentals. La gran finestra que té al damunt té interessants ornaments de factura renaixentista. També està ornamentada una de les finestres de les golfes.

A mitjans del segle XX s'hi afegí un cos al cantó de llevant amb els baixos porxats, que acaba amb una petita capella dedicada a la Santa Creu, atribuïda a Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 17 de octubre de 1867 - Barcelona, 23 de liquidambre de 1956)

El Roldor, que es coneix també com emborratxacabres , em feia pensar que les nostres ‘elits’ potser, potser, n’han fet un consum excessiu, oi ?.

LA FÀBRICA MODERNISTA DE SANTA MARIA D’OLÓ. EL MOIANÈS. BAGES. CATALUNYA

L’any 1920, Joaquim Borràs Ferrer - de la colònia Borràs de Castellbell i el Vilar - comprava la fàbrica dita aleshores del ‘ Pastor’ ; diuen les cròniques que fou rebut amb una orquestra per l’ajuntament de l’època, aquest idil•li es perllongarà fins al començament de la dècada dels seixanta, en que l’estultícia de les elits politiques deixarà caure la industria tèxtil catalana.

La descripció tècnica ens diu ; conjunt fabril que imita l'estructura de colònia closa. Una mica separades de la fàbrica, hom troba les vivendes dels treballadors (blocs de pisos) i la reixa que tanca el conjunt. De tota l'estructura industrial, formada per diverses naus construïdes en diferents èpoques, destaquen les dues construccions dels extrems. Ambdues són de planta rectangular amb coberta a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici de la banda nord, destinat a despatxos i magatzem, té uns interessants espais oberts amb decoracions de maó. El de la banda sud, vivenda de l'amo, destaca pel mateix tipus d'obertures amb predomini de balcons i per unes rajoles que representen la Verge de Montserrat amb un fanalet al seu damunt amb treball de ferro forjat. Ambdues construccions aconsegueixen un gran efecte ornamental combinant el vermell del totxo amb el blau de la ceràmica i el dels cabirons de fusta.


No trobava la data en que s’aixecava aquest edifici, obra del Ignasi Mas i Morell (Barcelona, 1881-1953) , que curiosament havia estat l’arquitecte municipal de Sant Pol de Mar, on va realitzar un bon nombre d'edificis modernistes.

Josep Sauleda Roca, de Sant Pol de Mar , la comprava l'any 1963 posant-la en funcionament dos anys més tard.

L'any 1989 Sauleda S.A, era la segona industria espanyola en fabricació de lona.

SANCTUAIRE DE NOTRE-DAME DE MONTSERRAT. CENTRAL ELÈCTRICA DE CABDELLA. PALLARS JUSSÀ. CATALUNYA

Possiblement el Francesc Arrachea ja coneixia la providencial actuació de l’Emili Riu i Periquet (Sort, Pallars Sobirà, 1871 - Madrid, 1928), que l’any 1911 va fundar la empresa Energia Eléctrica de Catalunya SA, concessionària de la conca del Flamisell; això portaria pels seus passos comptats la construcció de la central elèctrica de Cabdella, al voltant de la qual s’ha format els nucli dit la Central de Cabdella.


Seva és la fotografia de l’església, que està dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, i com és dissortadament habitual – estem al REINO DE ESPAÑA – no trobava cap dada relativa a l’època de la seva construcció, ni les dades de l’autor del projecte.

Al Pallars jussà triomfaven – també - les tesis del MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL, relatives a promoure la màxima desinformació pel que fa al Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya.

Val a dir que les Autoritats Locals – fins en aquest període de ‘Democraciola – no s’han esforçat gaire en corregir aquesta situació.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

miércoles, 29 de enero de 2014

ERMITA DE L’ASCENSIÓ DE XERRALLO. . SARROCA DE BELLERA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA.

De Xerallo ens diu la pàgina web de l’ajuntament de Sarroca de Bellera, que va aparèixer com a conseqüència de la necessitat d'habitatge per als treballadors de la cimentera que ENHER va construir a la zona a mitjans del segle XX i que es va inaugurar el 1950 per abastir de ciment de qualitat les obres hidroelèctriques de la Ribagorça principalment.

Les esglésies de Xerallo i Pont de Suert van ser construïdes per l’ enginyer de camins Eduardo Torroja Miret ( Madrid , 27 agost de 1899 - 15 juny de 1961 ).

La Gemma Capdevila Ribes em fa arribar unes fotografies de l'ermita, dedicada a l'Ascensió, d'arquitectura molt moderna, enlairada damunt del poble.



Llegia que s’anomena Xerallo ‘el fantasma del Pirineu’ , per la gran fàbrica de ciment del lloc, que fa anys roman del tot abandonada.

Li demanarem més informació – si la tenen - al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin), i també a l’Ajuntament de Sarroca de Bellera, ajuntament@sarrocabellera.cat , per descomptat sou pregats de fer-nos arribar les vostres apportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ. ERDO. SARROCA DE BELLERA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA.

La Gemma Capdevila Ribes em fa arribar una fotografia de l’església Parroquial de Sant Julià, al poble de Erdo, al terme municipal de Sarroca de Bellera, a la comarca del Pallars Jussà, a la província de Lleida, de la colònia del REINO DE ESPAÑA, que en la seva llengua pròpia es diu Catalunya.


La pàgina del Bisbat d’Urgell , en referència a Erdo, ens diu de l’església parroquial de Sant Julià :

Rector: Mossèn Josep Eliüd Arias Pimentel - 2011

Mossèn Lluís Miquel Sánchez Gutiérrez, adscrit - 2011

Mossèn.Henry Vargas Holguín, adscrit - 2012

Habitants : 6

De l’edifici trobava una descripció quasi infantil ‘és un temple petit, d'una sola nau, amb un campanaret a l'angle sud-est’.

Pascual Madoz Ibáñez (Pamplona, 17 de mayo de 1806 – Génova, 13 de diciembre de 1870), no esmenta l’església de Sant Julià, quan fa referència a Erdo, en el seu ‘Diccionari geogràfic – estadístic - històric d'Espanya i les seves possessions ‘

Quan al topònim Erdo, sembla que deriva de la llengua celta ‘ardus’ alt, elevat,..

Li demanarem més informació – si la tenen - al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin), i també a l’Ajuntament de Sarroca de Bellera, ajuntament@sarrocabellera.cat , i per descomptat sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

martes, 28 de enero de 2014

CAL BARONS. BERGA

Em sobta l’ús reiteratiu de CAL en els edificis de Berga, en català ‘cal’ implica coneixement, relació, confiança, proximitat,.. i en un bon nombre casos, ni un trist mot – més enllà del cognom – de les famílies promotores; ens agradarà tenir noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com d’aquests ‘Barons’ que encarregaven a l’arquitecte Roc Cot i Cot (Barcelona 1865-1909 ) aquest edifici del Ciutat 9-11 , que retratava la Maria Rosa Planell Grau, en el seu bloc ‘ad hoc’.

La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta baixa i tres pisos superiors, separats per una cornisa treballada. Al projecte original s'hi pot contemplar la porta d'entrada als habitatges, a l'esquerra de la façana, coronada per un arc trevolat. Les altres dues portes de la planta baixa són idèntiques a les actuals i tenen forma d'arc escarser, amb una dovella central amb motius vegetals. La primera i la segona planta presenten tres obertures, rematades per un arc deprimit còncau amb decoració. Els arcs de la primera planta són més decorats que la resta. El projecte original contemplava un tercer pis, només amb finestres, dues d'elles geminades i amb decoració a la dovella central, però actualment aquestes han estat convertides en balcons. Dessota de les finestres projectades hi havien d'anar motius decoratius; l'aspecte actual de la façana no s'assembla massa al projectat.


Avui en dia és d'obra vista amb maons rogencs. L'edifici presenta la típica estructura de casa entre mitgeres, amb parets de càrrega. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants.

mysterious house in Abbey Street, 3 . L’Espluga de Francoli

Quan retratava la casa de planta i tres pisos, de número 3 al carrer de l’Abadia, de l’Espluga de Francolí, a la comarca de la Conca de Barberà, pensava trobar alguna dada dels seus promotors, i de l’arquitecte autor del projecte .


La descripció tècnica em feia venir els colors a la cara ‘ per del'austeritat dels materials (arrebossat i rajoles) i la pràctica manca d'elements decoratius i la forma octogonal de la tribuna, aquest edifici podria ser construït a mitjans dels anys 30 del segle XX. Possiblement és l'únic edifici d'aquestes característiques en la vila.’

Que vol dir , podria ser construït ?. Està al centre de la població, i el cens a darreries del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) era de 3.224 persones; i quan es tancava l’any 2013 de 3.897 habitants. Algú ho devia veure fer, oi ?.

Que vol dir, possiblement és l'únic edifici d'aquestes característiques en la vila. ?

Constato amb tristesa que les tesis del MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL, pel que fa a documentar el Patrimoni Històric de Catalunya, han triomfat – també – a la Conca de Barberà.

Ens agradarà tenir noticies del promotor i de l’arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com , imagino que també a turisme@esplugadefrancoli.cat

LA CAPELLA AL DÉU DESCONEGUT DEL CEMENTIRI DE SANT FELIU DE GUIXOLS

Manuel Almeda Esteva (1848-1938), és l’autor de la Capella neogòtica del Cementiri de Sant Feliu de Guixols, que fou beneïda l'01.10.1883.


No en trobava enlloc l’advocació, que presumeixo – com s’acostuma – a que sigui la del Sant Crist, ho demanaré però al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya 8 Arxiu Gavin )

Llegia que en ocasió de demanar permís per retratar a l’interior del Cementiri des el consistori governat per CiU les deien :

En resposta a les qüestions del vostre interès detallem la següent informació :

1.- El permís s’ha de demanar via instància a l’ajuntament amb suficient antelació per tal de poder donar via a la vostra sol•licitud.

2.- En resposta a aquesta, es farà lliurament d’un decret d’autorització per a la realitzar de l’activitat fotogràfica.

3.- Malgrat ser un lloc obert als visitants, hi ha unes normes per tal de realitzar activitats no pròpies o fora d’actes de culte, hi ha una normativa i legislació que s’ha de donar compliment. Es detallen en el propi decret : En cas de publicació de les imatges, no podrà sortir cap nom de les tombes, ES LLIURARÀ CÒPIA DE LES FOTOGRAFIES DESTINAT A L’ARXIU MUNICIPAL, ES CEDIRÀ ELS SEUS DRETS D’IMATGE I REPRODUCCIÓ ....., es donarà compta a l’ajuntament cada vegada que es faci ús del material, que el desplegament del material no sigui motiu de ferir la sensibilitat del ciutadà....... Entre d’altres.

4.- Pel que fa a l’horari d’accés, s’haurà de convenir amb l’ajuntament i el concessionari del servei.

6.- Per a assumptes generals, podeu accedir a la web guixols.cat.


Unitat de Gestió del Cementiri municipal - Àrea de Cultura de Sant Feliu de Guíxols.

Les Autoritats Civils – sobretot les que presumeixen de ser democràtiques – s’han d’abstenir d’imposar restriccions a la llibertat, sota premisses religioses, i/o morals.

El propi Consistori considera ‘Bens a Protegir’ els panteons i/o hipogeus del Cementiri Municipal.
http://www.guixols.cat/poum/poum/CATALEGS/Cataleg%20Bens%20Marc_Volum1.pdf

El Parlament de Catalunyaper tal d’evitar situacions com aquesta, que ens deixen al nivell de la marca ‘ESPAÑA’ - , ha de regular l’accés de la ciutadania als bens de Patrimoni Històric i Cultural de Catalunya.

LA VALL FOSCA

Aquesta fosca vall que ara veig verda
és més que uns llogarets entre muntanyes,
molt més que un rierol al finestral,
molt més que un paradís de llum oculta.

Aquesta vall feta de somnis,
la dels perfums estranys i les fonts fresques,
la de les mil veus i els mil i un silencis;
aquesta vella vall que la vull verda.

Aquesta que rebrota i riallera
després de les tempestes i la pluja;
aquesta que faig meva vivament,
no la toqueu, si us plau, no la toqueu.



No la toqueu, si no és per a estimar-la.
No la toqueu, si us plau, no la toqueu.
No la toqueu, no la toqueu, si us plau.
No la toqueu, si no és per a estimar-la.



Josep Piera

LA CAPELLA FUNERÀRIA DELS CARDONA AL MONESTIR DE POBLET.

Les noticies deien que tindríem un dia clar però molt ventós a la comarca de la Conca de Barbera, malgrat això, sortíem de Castellar del Vallès a les 9,00, el Manuel Navàs Ortiz ( membre de l’arxiu de Cardona ), i l’Antonio Mora Vergés, amb destí al Monestir de Poblet.

Volíem veure i retratar , les tombes del llinatge dels Aragó-Cardona, que en ocasió de la restauració del cenobi, foren traslladades, de la seva original ubicació , sota els arcs del Panteó Reial, a la capella anomenada de les relíquies, o del Santíssim.


Josep Salvany i Blanch (1866-1929 ) retratava l’any 1917 (Centre Excursionista de Catalunya), l’interior de l’església del Monestir de Poblet on son visibles – únicament – les tombes dels Cardona.


De l’anterior situació , sota les tombes Reials , en podeu veure una imatge a :
http://www.monestirs.cat/monst/conca/co22poblC.htm


Josep Maria Co i de Triola ( 1884-1965 ) , retratava abans de 1925, les tombes dels Cardona a la capella del Santíssim del monestir de Santa Maria de Poblet (Centre Excursionista de Catalunya), no se’n fa curiosament esment a :
http://www.poblet.cat/pfw_files/cma/PDF_fitxers/Poblet__apunts_d_art.pdf


Teníem la fortuna de coincidir amb el P. Jesús M. Oliver i Salas , (Barcelona, 31 d'octubre de 1948 ) director del Museu de Poblet – tancat en aquesta ocasió - , amb qui tenia ocasió de departir el Manuel Navàs Ortiz, i que ens permetia accedir a la Capella que no està inclosa dins l’itinerari de la visita.




Mentre retratava els sentia enraonar de Pedro Antonio de Aragón Folch de Cardona, que a la mort del seu nebot Joaquim Agustí, VIII duc de Cardona, es va autodenominar duc de Cardona i de Sogorb, en considerar que era el successor masculí més directe en la línia successòria,i que ostentava també els títols de marquès de Pallars, comte de Prades i d'Empúries, i cavaller d'Alcántara des 1627, i sota quin patrocini s’havien construït aquests panteons.


La força del vent s’havia incrementat quan sortíem prop de les 13,00 de la visita del Monestir; personalment considerava acomplertes amb escreix les meves particulars expectatives per aquesta sortida

domingo, 26 de enero de 2014

HIPOGEU DE LA FAMÍLIA ESTAPER CUYÀS DEL BOSCH AL CEMENTIRI DEL MASNOU.

Jaume Gustà i Bondia (Barcelona, 1853 - Barcelona, 27 d'agost de 1932), per encàrrec de Joaquima Estaper Cuyàs, projectava l’any 1905 aquest hipogeu format per dos cossos precedits per l'accés a la cripta, que està cobert amb una llosa de marbre decorada amb una creu en relleu.

A continuació hi ha el mausoleu bastit damunt un podi. El cos inferior té forma trapezoïdal, en el qual s'obre una fornícula d'angles rectes on hi ha un petit altar flanquejat per dues columnes sobre basament. A sobre l'altar hi ha un Sant Crist. A banda i banda, dues plaques amb una inscripció on Joaquima Estaper fa una dedicatòria als seus pares i germans, i al frontal de l'altar, un relleu amb un anagrama de la Mare de Déu.


El cos superior està format per un frontó triangular decorat amb motllures i fulles d'acant; en el timpà`s s'observen relleus ornamentals que representen motius de l'ofici de farmacèutic (copes, serp, ...). Una gran creu de pedra decorada amb motius vegetals i un gran anell central, corona tot el conjunt.

El mausoleu està precedit per una escala de marbre on reposa l'escultura d'un àngel, obra de Venanci Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 1826-1919)

L’HIPOGEU DEL COMTE DE LAVERN AL CEMENTIRI DEL MASNOU

Recordava de memòria els versos de Jorge Manrique (Paredes de Nava, Palencia o Segura de la Sierra, Jaén, ¿1440? – Santa María del Campo Rus, Cuenca, 24 de abril de 1479), agraïa al temps que el fet d’estar viu, el de ser català i poder  entendre – i admirar -  alhora,  els excel·lents  treballs literaris dels que disposem, tant en llengua castellana, com en llengua catalana, m’entristia un segon , pensant en tristíssima existència dels monolingües, oi ?

Nuestras vidas son los ríos
que van a dar en la mar,
que es el morir;
allí van los señoríos
derechos a se acabar
e consumir;
allí los ríos caudales,
allí los otros medianos
e más chicos,
allegados, son iguales
los que viven por sus manos
que los ricos.

Us deixo un enllaç en el que podre escoltar  al Francisco Ibáñez Gorostidi (Valencia, 20 de noviembre de 1934), que els musicava https://www.youtube.com/watch?v=Vboqoo8yX_A

Presideix el grup escultòric de la "Fe consolant el dolor", obra de Josep Llimona i Bruguera ( Barcelona 8 abril de 1864 - 27 febrer de 1934 ) , on la Fe és un àngel i el dolor una dona que plora desconsoladament. L'escultura és de marbre, excepte les ales de l'àngel que són de bronze.



El panteó es remata amb una creu, també de bronze, ricament decorada amb motius florals i zoomorfs.


 El perímetre està envoltat per uns pilars decorats amb unes flames i corones a la part superior. 

ESTA IGLESIA NO TIENE...



Esta iglesia no tiene lampadarios votivos,
no tiene candelabros ni ceras amarillas,
no necesita el alma de vitrales ojivos
para besar las hostias y rezar de rodillas.

El sermón sin inciensos es como una semilla
de carne y luz que cae temblando al surco vivo:
el Padre-Nuestro, rezo de la vida sencilla,
tiene un sabor de pan frutal y primitivo...

Tiene un sabor de pan. Oloroso pan prieto
que allá en la infancia blanca entregó su secreto
a toda alma fragante que lo quiso escuchar...

Y el Padre-Nuestro en medio de la noche se pierde,
corre desnudo sobre las heredades verdes
y todo estremecido se sumerge en el mar.

Pablo Neruda, nascut com ; Ricardo Eliécer Neftalí Reyes Basoalto (Parral, 12 de juliol de 1904 – Santiago de Xile , 23 de setembre de 1973), va ser una víctima del Dictador Augusto José Ramón Pinochet Ugarte (Valparaíso, 25 de novembre de 1915-Santiago, 10 de desembre de 2006) admirador confés de Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, La Coruña, 4 de desembre de 1892 – Madrid, 20 de novembre de 1975), a qui va voler emular assassinat, violant , i fent desaparèixer, infants, adults i ancians.

LA CAPELLA DE SANT ANDREU DEL CEMENTIRI DE SANT LLORENÇ DE LA MUGA. EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.CATALUNYA

Marià Baig Aleu ( Figueres 1955 ), defensa que la Capella fou consagrada el dia 4 de juliol de l'any 1605, el cementiri fou traslladat prop de la capella l'any 1831, en aplicació del primer ‘pelotazó urbanístic’, sota el pretext del greu perill que les ‘exhalacions cadavèriques’ podien comportar a la població, la mesura l’acordava el Rei Carlos III, que entre altres ‘virtuts’ tenia la de l’anticatalanisme radical.


És una esglesiola d'una sola nau, davant la façana hi ha una galilea amb arcades de mig punt i teulada a doble vessant, i campanar de cadireta d'una sola arcada, presenta coberta de volta de canó a la nau i de quart de cercle al presbiteri, amb un absis semicircular.



La porta principal, d'un sol arc de mig punt presenta una llegenda incisa a la clau: SANT ANDREU i una data del segle XVII, ara mig esborrada (probablement 1605, l'any de la consagració).

Advertia il•lusió a la població local, tant pel que fa a la celebració de la consulta democràtica sobre la relació amb el REINO DE ESPAÑA, com en el seu resultat.

Les actituds del PP no van en aquesta línia, i per intercessió de Sant Andreu, aixecava a l’Altíssim la meva pregaria, Senyor, allibera el teu poble !!!!!

CAL CUBERAS DE BERGA.

La Maria Rosa Planell Grau, ha ‘estrenat’ un bloc bàsicament de fotografies, en el que s’aniran publicant les imatges de les seves sortides per la Comarca, i les ‘passejades’ per la Capital.

En aquesta ocasió retratava la casa dita ‘Cal Cuberas’ , al número 2 del carrer Maixerí.


Sembla que devem l’obra a l’arquitecte mes famós prolífic de Catalunya ‘ desconegut’ ; insistim en la nostra percepció ‘personal’ pel que fa a la documentació del Patrimoni històric de Catalunya, que hi ha una clara voluntat desinformadora.

La família promotora Cuberas, té relació amb ?
http://www.barcelonaesmoltmes.cat/pdfs/EloisBerga11.pdf

en cas afirmatiu ens podran facilitar a l’email coneixercatalunya@gmail.com les dades del mestre d’obres i/o arquitecte

La descripció a la fitxa tècnica ens diu , que l’edifici té una estructura aparentment molt irregular, que manté però, una lògica total amb la disposició dels carrers que l'envolten.

La planta baixa és dedicada a magatzem i es complementa amb quatre plantes superiors dedicades a vivendes.

La façana té unes característiques molt particulars, que es posen de manifest en el contrast amb les obertures; els balcons i les finestres són molt marcats respecte la resta de la façana. També destaca una torre que sobresurt de la resta de l'edifici, al capdamunt de la qual hi ha una rosa dels vents.

Són interessants les voltes dels soterranis, antigament utilitzades de celler, però avui alberguen un bar nocturn.

Sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANTA MARIA DE GERRI DE LA SAL AL PALLARS SOBIRÀ. CATALUNYA

La Rosa Ventura Curtrina em feia arribar una imatge de l’església parroquial de Santa Maria de Gerri de Sal, a la comarca del Pallars sobirà, a Catalunya, la darrera colònia del REINO DE ESPAÑA.


L’església fou consagrada el 25 de setembre de 1149, per l'arquebisbe de Tarragona Bernat Tort ( +1163, Londres), i el bisbe d'Urgell, Bernat Sanç (1141-1162) en presència dels comtes de Pallars i els bisbes de Barcelona, Guillem de Torroja (1171-1174); Vic, Pere de Redorta ; Girona, Berenguer de Llers 1145-1158; Lleida, Guillem Pere de Ravidats; i Saragossa, Bernat Ximenes (1137-1152).

El monestir fou fundat el 807 sota el patronatge de Sant Vicenç, al segle X passà sota l'advocació de Santa Maria.
Absorbí diversos monestirs i esglésies del veïnatge com Sant Pere de les Maleses, això va comportar importants n friccions amb els bisbes d'Urgell, Sant Ot restituí l'any 1122 a Gerri tretze esglésies que l'hi havien estat usurpades.
Gaudí de la protecció dels comtes del Pallars, que l'afiliaren al potent monestir de Sant Víctor de Marsella beneficiant-se així en gran manera al cenobi.

A finals del segle XII l'actitud dels comtes canvià, recelosos del poder del monestir, hostilitat que no cessà fins el 1371 quan Gerri sol•licità l'ajut del bisbe d'Urgell i del rei Jaume I i Pere IV.

Aquestes lluites empobriren el monestir despoblant alhora els seus dominis, la mateixa vila de Gerri, dedicada a l'explotació de la font salada que produïa rendes importants per al monestir.

L'any 1631 entrà a formar part de la Congregació Claustral Tarragonina, originant-se una certa recuperació fins a la guerra de Successió, que el tornà a assumir en una profunda crisi, contant per aquestes dates amb un abat i cinc monjos quant en els segles XI i XII havia arribat a tenir cinquanta monjos.

L’any 1835 – quan el REINO DE ESPAÑA, sumit en una de les seves ‘crisis de corrupció episòdica’ desamortitza els bens de l’església catòlica- el cenobi passà a ser l'església parroquial de Gerri de Sal.

En la tesis de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905– Pineda de Mar, 2 de gener de 1997 )el topònim té un significat (obert, exposat ) d’origen iber, que trobem encara en el mot basc ‘agirre’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

sábado, 25 de enero de 2014

CAPELLES DE LA CASA BENÈFICA DEL MASNOU. EL MARESME

El Josep Sansalvador Castellet , reconegut arqueòleg, i arxiver a l’Arxiu Gavín, al Monestir de les Avellanes, em deia que tenia imatges de les Capelles de la Casa Benèfica del Masnou, de Germanes Carmelites de Sant Josep, al Carrer Buenos Aires, s/n, baixos, a la que recentment dedicava un article :
http://relatsencatala.cat/relat/la-casa-benefica-del-masnou-maresme-catalunya/1047532

la data de les fotografies és en tot els casos l’1-XI-2000

En un primer grup de tres imatges la Capella de la Transfiguració del Senyor.




I, una quarta amb l’espai on hi havia la Capella de la Marededéu del Carme.


Agraeixo infinitament al Josep Sansalvador Castellet, la cessió d’aquestes imatges, i més encara que això hagi estat ocasió de fer un treball conjunt.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a arxiugavin@maristes.cat

viernes, 24 de enero de 2014

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE TEIÀ. EL MARESME

La retratava des de fora del recinte; els horaris de visita ‘només el diumenges’ no em permetien accedir a l’interior.


Em confirmaven des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), que la Capella està advocada al Sant Crist, i m’enviaven una fotografia datada el15-IX-1984; des d’aquí demano a qualsevol teianenc/a de bona voluntat, que vulgui fer-nos arribar imatges de l’interior de la Capella, i fins si és possible alguna dada del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici, a l’emakil coneixercatalunya@gmail.com


L’absència d’un Catàleg de Patrimoni en línia, ens confirma el triomf de les ‘ males politiques ‘ del MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL, en aquesta comarca.

LA CAPELLA DE SANT JAUME DEL ‘CASTELL WALLIN’. TEIA. EL MARESME

S’esmenta únicament per referir-s’hi ‘capella barroca, dedicada a sant Jaume’. Em comentava l’Helena Riba Cortacans , que no ha tingut ocasió de veure-la.

En deien des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )

La Capella de Sant Jaume, és coneixia anteriorment com Sant Salvador d'Horta.


La fotografia està datada el 15-IX-1984

El ‘Castell Walllin’ – com tu l’anomenes - es coneix com : Torre dels Gegants, Can Freixes i empresa Hispano Olivetti , i més antigament ; Casa Valls, Casa Valls d'Amunt, Casa Tamarit, Can Wertheim i Can Vilalonga.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

1. Qui era el promotor de la reforma d’aquesta casa/castell ?.

2. Qui va ser el mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte ?

3. De quina època és la Capella de Sant Salvador d'Horta / San t Jaume del Castell Wallin ?.

CAPELLA DEL SAGRAT COR DE JESÚS DEL CASTELL GODÓ, TEIÀ. EL MARESME

Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), en el que em deien : ‘la Capella de la Casa Godó de Teià està sota l'advocació del Sagrat Cor de Jesús; Anteriorment estava dedicada a la Immaculada Concepció.

Pensem que la Capella existia ja quan el propietari era el Marquès de Dalmau i de Montanaro, Sebastià de Dalmau i Oller , Tinent Mariscal de Cavalleria de l'Exèrcit Imperial Austríac.

Ramon Godó Lallana (Bilbao, 11 de maig de 1864 — Barcelona, 20 de setembre de 1931) primer comte de Godó, va ser el promotor de la construcció de l’edifici que qualifico com ‘ Castell Godó de Teià’ , obra de l’arquitecte Josep Majó Ribas ( Barcelona, 1867 - Barcelona, 1950 ), Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, Menorca 5 de febrer de 1891 - Barcelona 4 de maig de 1981) va ser l’encarregat de dissenyar el jardí.

I que a la denominació ‘ Castell Godó’ de Teià, l’havien precedit ; Mas Dalmau, Can Massaguer, Can Grassa i Mas Valls de Baix.


L’Helena Riba Cortacans em feia arribar una fotografia de l’exterior de la Capella, ens agradarà rebre’n de l’interior, a l’emal coneixercatalunya@gmail.com ; com tenim per costum, ho demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )

jueves, 23 de enero de 2014

LA CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DELS DOLORS DEL CEMENTIRI DEL MASNOU. EL MARESME

M’atenia als horaris del Cementiri del Masnou, i a les 15,00 hores del dimarts 21 de gener de l’any 2014 ( en el que serà pensem el darrer de l’espoli sagnant a que ens sotmeten des del REINO DE ESPAÑA ), tenia ocasió de retratar la capella del Cementiri del Mas nou, Advocada a la Marededéu dels Dolors – com en confirmaven des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), on reposen les restes de Rosa Fontanills i Rosés, per voluntat del seu germà Bonaventura Fontanills i Rosés, fou un projecte de Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940 , les imatges foren obra dels escultors Rafael Atché i Ferré (Barcelona, 1854 – 1923), i Pere Carbonell i Huguet (Sarrià, 1850 – Barcelona, 1927) , els metalls de Nicolau Gelabert, els ornaments litúrgics de les Germanes Trinitàries i l’obra a càrrec dels mestres d’obres masnovins Francesc i Joan Renter i Vidal.



Trobava un excel•lent treball que signa Joan Muray ‘LA CAPELLA DEL CEMENTIRI 1909-2009. 100 anys’ , que podreu trobar a partir d ela pàgina 30, en aquest pdf que us deixo com enllaç : http://www.gentdelmasnou.cat/pdf/gm_12_2009.pdf

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

martes, 21 de enero de 2014

CELLER ‘CASTELL DE BIART’ VILARNADAL. MASARAC. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Retratava dins del terme de Masarac, prop de Vilarnadal, el dit CASTELL DE BIART que és la seu d’un Celler.


Enlloc trobava cap referència al vescomtat de Biart, malgrat l’afirmació ‘El vescomtat de Biart data de l'edat mitjana (any 1150) i el seu castell medieval, construït en l'època, va ser destruït per les invasions napoleòniques’.


A la pàgina hi ha un ‘escut d’armes’.

Al llibre de l’armoria trobava : BIERT


Catalán. De plata, un león rampante de sable. “Estas armas se ven con las de Blanes en el altar maior de la encomienda de ayguaviva de la orden de Sn Juan, y en el altar de Ntra. Sra en el monastº de Bañolas, y también en el original privilegio juntas con las de Tort nombradas con el apellido Biert, y en un quarto de las pruevas que hizo en 1565 Joseph Tort para el habito de Sn Juan. Esta familia es oriunda del ampurdan se a cabado y entrado en cada casa de Oms de perpiñan q. vive cerca la iglesia del temple de esta villa.” [Ms B-87] [P. Mr. Rigalt, ms].

Catalán. Del Rosellón De oro, un león de sable linguado y armado de gules; bordura merleteada de sable. [Ph Lazerme].

Catalán. De plata, un león rampante de sable. Del sello de Dalmau de Biert. [F. Doménech i R.] [P. Mr. Rigalt, ms] [Fr. de Alós].

Catalán. De plata, un león rampante de sable, linguado y uñado de gules. Altar mayor de Banyoles y del de Ayguaviva. [Ll. Doménech i M., ms].

Catalán. De ... un león rampante de ... Sello de Dalmau de Biert, Batlle General de Cataluña, s. XV. [F. de Sagarra].

No se’n fa esment a la pàgina de l’Ajuntament de Masarac :
http://webspobles.ddgi.cat/sites/masarac/Shared%20Documents/POUM/Informe%20sostenibilitat%20ambiental.pdf

Ens agradarà tenir noticia fefaent de la història del vescomtat de Biart a l’email coneixercatalunya,@gmail.com

LA FRATERNITAT DE SANT LLORENÇ DE LA MUGA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Llegia que l’any 1871 sota l’advocació de Sant Cosme i Sant Damià, la societat ‘ LA BIENHECHORA’ amb la finalitat de donar assistència sanitària i garantir la protecció social dels associats.

L’any 1907 es constituïa la SOCIETAT DE SOCORROS MUTUOS ‘ LA FRATERNIDAD, que va continuar aquella tasca socio/sanitària, fins que la millora social va fer-ho innecessari, avui és una associació cultural i recreativa amb el mateix nom - ara en llengua catalana – LA FRATERNITAT.


No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte autor d’aquest singularíssim edifici. Sant Llorenc de la Muga no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i no son accessibles des de la xarxa els ‘ Episodis de la Historia de Sant Llorenç de la Muga’ publicats a la revista local ‘ LA LLUFA’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL CASINO DE CABANES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Retratava ‘ EL CASINO’ de Cabanes , edifici que s’aixecava l’any 1922, probablement pel famós ‘ desconegut’ a qui devem la quasi totalitat del Patrimoni històric i cultural de Catalunya.


No disposa Cabanes de Catàleg de Patrimoni en línia, i les úniques referències a la xarxa eren una de caràcter familiar / comercial ; http://www.carnsrosa.com/historia.html i l’altra de caire històric local ; https://cabanesemporda.wordpress.com/tag/maconeria/

Ens agradarà rebre a l’emailconeixercatalunya@gmail.com dades del promotor, i del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte d’aquest edifici ‘ trencador’ en el millor sentit de Cabanes.

lunes, 20 de enero de 2014

CASA SEBASTIÀ SOLER MIRÓ DE VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

Tenia una decepció quan m’aturava a la casa Sebastià Soler Miró, que fa cantonada entre la rambla de la Pau i el carrer Soler i Morell. Em succeïa allò de ‘me’l imaginava més gran ‘.



La descripció tècnica ens diu ; que consta de semisoterrani, planta baixa aixecada en relació al nivell del carrer i terrat. Les façanes, de pedra vista rosa, tenen com a element més remarcable les grans finestres on s'equilibren la tendència a la forma circular del modernisme i la tendència clàssica basada en l'ús de columnes amb capitells jònics. La part superior d'aquestes obertures va resseguida per una motllura que les unifica. Les façanes estan coronades per una cornisa decorada amb motius vegetals i una barana de terrat que combina l'obra i el ferro. A la part posterior hi ha una tribuna de planta semicircular coberta amb una semicúpula. Al jardí hi ha una torre d'inspiració naturalista.
construït entre 1916 i 1921 per Josep María Miró Guibernau (Vilanova i la Geltrú 1889-1966), va ser-ne el promotor Sebastià Soler Miró, retornat de Xile on s'havia enriquit amb el comerç de guano.

No hi ha cap similitud amb la casa dita avui Clos la Plana, al terme de Sant Pere de Ribes, que va adquirir la família Soler, de Vilanova i la Geltrú, en els primers anys del segle XX , i sobre la masia antiga va fer construir un casal modernista, que havia vist abans que aquest.


L'any 1983 l'ajuntament de Vilanova i la Geltrú va comprar la finca i l'any següent va realitzar-hi obres de restauració i condicionament, segons projecte de l'arquitecte municipal Miquel Orriols i Mas, per al seu ús - entre altres - com a Casal d'Avis.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com