Quan a l’antiguitat les noticies documentals provenen de les visites pastorals dels segles XVII-XIX.
Quan a l’advocació de l’església – que no ens sabien aclarir uns veïns de la contrada - segons un document inèdit de l’any 1790 era dedicada a Sant Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès, 1180 - Barcelona, 1275) religiós dominic ; des de molt temps enrere però , es celebra la festa del veïnat per la diada de Ramon Nonat (Portell, 1204 - Cardona, 1240) religiós mercedari, demanaré a l’Arxiu Gavin quina és l’advocació a la que està dedicada l’església.
El retaule i el mobiliari es cremaven el ens dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República Española.
El presbiteri era decorat amb plafons de rajoles decorades en blau gòtico-renaixentistes (mostres al Museu de Palafrugell)
La descripció tècnica ens diu que és un edifici d’una nau i capçalera semicircular, sense diferenciació per mitjà de cantonada entre la dita nau i l’absis. Coberta amb volta apuntada, sense arc triomfal ni diferència de nivell de coberta que senyali l’entrada al presbiteri. En el frontis hi ha la
portada amb llinda monolítica resseguida per un prominent guardapols que s’inicia en dues fornícules que presenten decoració de tema vegetal en relleu. A cada costat de la porta hi ha finestres enreixades, a sobre, fornícula en forma de petxina amb un cap humà minúscul a cada costat. Petit rosetó amb decoració calada tardo-gòtica. Façana rematada amb una espadanya de dos pilars sense arc.
En el mur meridional i al centre de la capçalera finestres de doble biaix: exteriorment són d’arc de mig punt, però a l’interior tenen forma rectangular. El parament és de carreus molt grans de granit de la contrada, escairats amb poca cura i amb molt reble entremig. Les obertures del frontis són tallades de calcària de Girona.
Cal remarcar que la seva planta i algunes altres estructures són de tradició romàtica metre altres detalls són pervivències de formes gòtiques i renaixentistes: rosetó, portada.
L’indret era poblat en època romana: troballes superficials als camps de l’entorn i fins a l’interior de la capella
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario