SANT JAUME APÒSTOL D'ULLDEMOLINS. EL PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de l'església parroquial d''Ulldemolins, advocada a Sant Jaume Apòstol, el temple fou construït al segle XVI damunt del solar on havia estat el castell, i venia a substituir la primera parròquia del poble del segle XII que s'havia quedat petita. Fou projectada per Jaume Amigó, fill del lloc i rector de Tivissa, i bastida sota la direcció de Pere Blai entre el 1584 i el 1590 aproximadament. El segle XVIII fou instal·lat un orgue de fusta envernissada i amb decoracions pictòriques. El segle XIX el campanar va caure i fou substituït per l'actual, la part superior del qual fou aterrada per un llamp i rematat de nou en la seva forma actual a principis del segle XX. En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra la II República, que tenien el suport de la Jerarquia Catòlica amb l'única excepció del Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) , es va incendiar, però es va poder salvar part de l'orgue, així com algunes pintures originals, alguns elements d'orfebreria i, en molt mal estat, les seves portes. En canvi es varen perdre els retaules de l'església, alguns d'ells originals, i el gran retaule barroc de l'altar major, obra renaixentista del 1592 de l'escultor d'origen italià Adria Pellegrino. La carcassa de l'orgue va ser restaurada entre 1970 i 1977. També es conserva encara una pica baptismal del segle XVI, que fou tallada pel nou temple parroquial i instal·lada als peus, al costat de la porta, on romangué fins que als anys cinquanta quan fou treta al carrer. Actualment torna a ser dins l'església.

La descripció ens explica que l'edific fou bastit bàsicament amb pedra calcària del país. Altres materials són el maó vist, utilitzat a la part superior del campanar en les obres de reconstrucció de la fi del segle XIX, i la pedra lligada amb morter i enguixada que apareix en sectors determinats de l'interior. Actualment, gairebé tota l'església és enguixada i pintada interiorment. Presenta una única nau, amb capelles laterals que es comuniquen entre sí i capçalera plana, separada de la nau a través d'un arc triomfal. En aquest arc hi figuren les dates de 1585, 1690, 1778, 1896 i 1977, corresponents possiblement a l'acabament del presbiteri la primera i a restauracions posteriors les restants. A cada costat es situa una sagristia. La nau es cobreix amb volta de canó amb llunetes i les capelles laterals també. La nau es divideix en dos pisos. Del pis superior, ocupat per les tribunes, arrenquen les llunetes i la volta major. Tots els arcs són de mig punt excepte els arcs formers que són apuntats i l'arc de sosteniment del cor. La façana, amb carreus encoixinats als angles, presenta la porta principal amb llindar de pedra per damunt del qual s'alça un timpà curvilini i una finestra circular, tot sota una arcada de mig punt. Al mateix temps la porta es troba emmarcada per una estructura arquitectònica formada per dues pilastres d'ordre toscà, a banda i banda de la porta, rematades pel seu corresponent entaulament, per damunt del qual es disposa un pis superior de les mateixes característiques, a l'interior del qual hi ha una rosassa. Un frontó remata la decoració pseudoarquitectònica que flanqueja la porta, la mateixa forma que serveix per coronar la façana. Entre les pilastres del primer pis hi ha dues fornícules buides i un rellotge solar al del costat esquerre. A banda i banda de la portalada hi ha dues finestres. A l'esquerra s'alça el campanar, de base quadrangular i cos vuitavat amb acabament circular. Cal destacar la pica baptismal de pedra, buidada en un sol bloc (1,1 metres de diàmetre) que presenta una forma global de capitell, amb una ornamentació basada en una sanefa d'aparença de fris amb tríglifs i mètopes i una mena de gallons amb forma de pètals allargassats que arrenquen de la base. Actualment està col·locada sobre una base moderna. A la primera capella de la capçalera del costat de l'epístola hi ha la talla de Sant Isidre, renaixentista. Trobem també un orgue del segle XVII, el tercer en importància de tota Catalunya.

No podíem accedir al seu interior, com si farien sortosament al Santuari de Loreto.