martes, 1 de julio de 2014

SANT QUIRZE DE TAüLL. VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA SOBIRANA. LLEIDA. CATALUNYA

El Rafael Francisco, retrata la isolada ermita de Sant Quirze - protector dels pobres i els nens - de Taüll , que s'assenta sobre un replà o vall suspesa, a uns 1.600m d'altitud, al damunt de Taüll. La seva situació la converteix en un element paisatgístic significatiu. La seva façana de ponent dóna gairebé al marge del tall del replà, des d'on es domina la vall de Taüll.

L'edifici és una petita església d'una sola nau, coberta a dues vessants de llosa de pissarra sobre encavallades de fusta, capçada per un absis amb coberta de volta. La teulada cònica de l'absis, a un nivell més baix que la de la nau, reflecteix a l'exterior la configuració d'espais interiors diferenciats. Al centre de l'absis, s'obre una espitllera. A la façana de migdia es situa la porta d'accés, formada per un arc de mig punt de pedra rústega, adovellat, recolzat sobre impostes i amb extradós formant un petit ressalt.


L'edifici s'assenta sobre rocs irregulars i de notables dimensions, probablement procedents d'esllavissades produïdes per l'erosió de la glacera que li serveixen de base rocs de la mateixa naturalesa s'escampen al voltant de l'església. A la façana nord hom pot veure, no gaire lluny de l'absis, la marca d'una gran arcada de pedra tosca, tapiada i amb l'aperdat parcialment esbotzat, que fa evident l'existència d'una perforació del mur potser per accedir a una capella lateral, afegida després de la primera etapa constructiva i suprimida posteriorment. El fet que no es vegin senyals d'arrencada dels murs podria indicar que l'esmentat annex hauria estat adossat sense encaix al mur. Els murs, de carreus de pedra desbastada prou irregulars, presenten diferència en el seu aparell sembla que la capçalera (l'absis més un terç aproximadament de la nau) podria pertànyer a una etapa constructiva anterior a la de la resta de la nau, on els carreus estan disposats de forma molt més regular. Amb tot, és molt difícil establir una cronologia de la seqüència constructiva, problema freqüent en aquest tipus d'esglesioles, pel seu aïllament i consegüent manca de vinculació als corrents artístics. Solament ens hi podem acostar a través de l'entorn històric de la zona i dels pocs elements definidors que l'edifici ens mostra. Així, la construcció d'aquesta esglesiola romànica podria situar-se entre finals del segle XI i les primeries del XIII.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada