jueves, 10 de julio de 2014

SANT JULIÀ DE CANALDA. ODÈN. SOLSONÈS. LLEIDA.CATALUNYA

Sant Julià té una construcció ‘peculiar’ , veient-lo des de l’esquerra, el fossar, i en angle recte l’església presidida pel campanar de doble espadanya.


La descripció tècnica ens explica que és un edifici d'una nau, corresponent a una construcció dels segles XI-XII, que conserva part d'una capçalera (dos absis, manca el tercer) del segle IX. Els dos absis són coberts amb volta de canó sostinguda per arcs torals i són situats al sector E. El conjunt, doncs, correspon a dues èpoques. De la més antiga en resta l'absis central i el lateral sud, amb un parament de carreus desbastats i disposats irregularment. A la segona època correspon la nau, amb un parament de carreus desbastats i col•locats en filades regulars.


Al mur S s'obre la porta d'entrada, d'arc de mig punt adovellat, que conserva una ferramenta d'estil romànic. En el frontis, sobre la finestra de doble esqueicada i arc de mig punt adovellat que el corona, hi ha una creu esculpida. Als absis encara resten algunes finestres d'esqueixada simple. Hi ha una escala exterior per pujar al campanar construïda posteriorment.


Al costat esquerra amb una construcció ' novedosa' s’alça el cementiri.

Quan al topònim ens diu el diccionari català valència balear; d’ etimologia preromana, probablement cèltica, en l'Acte de Constitució de la Seu d’Urgell, apareix la forma Kanavita; Manuel Bofarull i Terrades q.e.p.d , defensa un significat ‘ pastures sota la muntanya’ que sembla versemblant.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada