Ara bé, no es tenen dades certes a l’entorn del seu procés de realització que, en tot cas, presenta diferents etapes constructives. Aquestes es fan manifestes a la façana, en la qual es pot assenyalar la ruptura amb un primer projecte, que seria reformat per tal d’emmarcar novament l’accés i cloure les parts altes de l’edifici, en especial amb la torre campanar.
Aquesta església, anomenada antigament de Sant Salvador, té una nau única amb quatre capelles laterals, i encara un cor aixecat en els seus peus. El parament de l’obra és de carreus, disposat amb certa regularitat. Amb tot, queda marcada la transició al campanar de planta quadrada.
Retratava al Josep Olivé Escarré davant la portalada, de factura classicitzant, que es compon a partir d’un arc de mig punt, mentre que el buit és flanquejat per dues columnes estriades i aixecades per un basament. Aquestes donen relleu a l’accés i són suport d’una estructura amb arquitrau, acabada als extrems amb sengles elements decoratius que enquadren la fornícula, avui sense imatge. El conjunt de la portada a què es fa referència, de tipologia a la romana, podria justificar el fet que s’hagi pensat en una obra datable al segle XVI i en una façana de trets classicitzants. Malgrat això, podríem matisar l’afirmació ja que aquesta part de l’església no exemplifica una concepció estilística unitària. Així, cal remarcar la presència d’una rosassa de petites dimensions que no s’acorda amb l’obertura d’ingrés. La torre campanar s’aixeca al costat esquerre de la façana, per sobre del voladís de la teulada.
A qui pertoqui que posi Bellmunt d’Urgell a la llista de ‘monuments de la Noguera’.
No hay comentarios:
Publicar un comentario