viernes, 30 de mayo de 2014

MAS DE BRUSCA. ALBOCÀSSER. MAESTRAT SOBIRÀ. CASTELLÓ

Rebia unes fotografies del dit Mas de Brusca, acompanyant per una munió d’informació del Joan Serra Saún.

El topònim seguint el diccionari català valència balear procedeix segons Asín Top. 48, de l'àrab abul-kāsī, ‘pare de Kasi’; segons Coromines (Hom. Alonso, i, 389), de l'àrab ʾAbulqasr.[ En el Repartiment de Mallorca (segle xiii), el nom de l'alqueria mallorquina apareix escrit Rahal Albucazen i Albucaze]. La pàgina de l’ajuntament recull la tesis àrab 'Abul Alcasir', desestimo la tesis ‘popular¡ - que altrament contradiu totes les fonts – que la partida de les Coves de Vinromà, que anomenaven Bocasser -que tenia un significat de "poca feina", abandó i poca cosa més - , al fer-se el poblament la gent va afegir l'article al, o sigui, on vas? al Boccàsser i a la gent que anava a habitar el nou lloc en deien bocassí, que encara perdura. En ajuntar el l'article "al" i "Bocasser va quedar Albocàsser. Recordar només que els àrabs no tenien el costum de canviar els noms de lloc - això és cosa de romans i feixistes - , i no podem descartar significat ‘ castell o fortalesa de les terres ermes -. El tema com no, està obert a totes les aportacions.


Comença la història el 25 de gener del 1239 , quan Blasco de Alagón concedeix carta de població a Albocàsser a Joan de Brusca, de la il•lustre família del senyoriu de Paüls i de Tortosa.

El Mas de Brusca no apareix esmentat en cap esdeveniment històric rellevant al llarg dels segles següents, sabem que aconseguia superar els estralls que provocava la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLIC A ESPAÑOLA, i que el conjunt de cases i masos va continuar sobrevivint en els durs anys de la postguerra, sense arribar mai a despoblar-se de tot, al lloc tenien escola pròpia, i les funcions religioses es duien a terme a l’ermita de Sant Miquel, a certa distància, si bé hom no descarta que dins dels masos hi podia haver existit una capella.


Dalt al single existeix una petita font d’aigua fresca de poc cabal, de la que amb una goma fan baixar l’aigua fins les masies per al seu us , tota vegada que en l’actualitat en que les nevades son escasses, els aljubs a tocar el nucli poblat son insuficients.


Actualment han estat rehabilitades algunes cases com a vivenda ocasional, tota vegada que no es donen les condiciones per permetre el desenvolupament d’una població permanent, amb els mínims standars que demana avui la societat , i la terra dissortadament, no proporciona tampoc , els ingressos necessaris per a la subsistència.

No hay comentarios:

Publicar un comentario