jueves, 22 de mayo de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L’ASSUMPCIÓ DE NOSTRA SENYORA, ARENYS DE LLEDÓ. MATARRANYA, TEROL

Rebia unes fotografies del Joan Serra Saún, juntament amb algunes dades d’aquesta església de l'Assumpció de Nostra Senyora , d'Arenys de Lledó (comarca del Matarranya, l'Aragó) és una senzilla construcció del segle XIV pertanyent a un grup d'edificis erigits a l’Aragó jussà seguint l'auster i funcional corrent gòtic llevantí.


Consta d'una àmplia nau única amb diverses capelles laterals, ampliades les del costat de l'Evangeli al segle XVII, i d'una capçalera recta flanquejada per dues capelles rectangulars. La nau es cobreix amb volta de canó apuntat mentre que la capçalera ho fa amb volta de creueria senzilla. L'interior destaca per la seua sobrietat, accentuada per l'ús a la fàbrica de carreu ben escairat, en l'actualitat a cara vista. Al presbiteri podem trobar-hi quatre pintures conservades de l'antic retaule major, atribuïdes recentment al pintor Joan de Borgonya (segle XVI).


Exteriorment destaquen l'òcul de la capçalera i la finestra apuntada amb traceria de la testera dels peus, com únics buits d'il•luminació. Presenta també una portada en arc apuntat emmarcada per cinc arquivoltes esbocades i flanquejada, a l'esquerra, per un torrocell octogonal que embolica la caixa d'escales que dóna accés al cor alt i a la dreta per una elevada espadanya.

Declarada Bé d'Interès Cultural publicada en el Boletín Oficial de Aragón núm. 152 de 26 de desembre de 2001
Tancava l’any 2013 amb un cens de 215 habitants ens agradarà saber la població que tenia al segle XVII, i com ha evolucionat fins al present.

El topònim Arenys / Arens , deriva d'una forma llatina arēnium o arēnĕum (derivat de arēna), ‘lloc d'arena’.

L'escut NO OFICIAL del municipi es composa de dos peixos situats paral•lelament que representen el barb i la "madrillera", peixos que es trobaven amb abundància al riu en el seu pas pel municipi. Per l'afecció a la pesca d'aquests peixos es diu que en aquest municipi "hi ha els millors pescadors de canya i "madrillera" i la població se'n sent orgullosa. Actualment, degut a la contaminació del riu no es troben massa "madrilleres" i els barbs s'han desplaçat riu amunt, però l'afecció a la pesca es manté viva.
http://www.fundaciocatalunya-lapedrera.com/sites/default/files/peixos_riu.pdf

No hay comentarios:

Publicar un comentario