martes, 27 de mayo de 2014

ESGLÉSIA DE SANT JOAN DEGOLLAT D’ISIL. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA.

El Sergi Campas Canalias retratava l’església parroquial de sant Joan Baptista d´Isil, que tal i com la coneixem avui, és fonamentalment un edifici emmarcable dins un gòtic tardà.

S’aixeca en una illa entre dos braços de la Noguera, i la definició dels seus volums exteriors està dominada pel disseny de la coberta a dues vessants, a la capçalera s’evidencia l’estructura d´un absis poligonal amb grans contraforts que reforcen el parament i integren simètricament dos espais a manera de capelles.

El desnivell de la seva coberta respecte a la de l´absis permet ampliar el sistema de buits, el qual es complementa en les parts laterals amb altres obertures sota el ràfec de la teulada. Tanmateix, cal tenir en compte els buits de la façana principal, en particular els que configuren l´eix d´una portalada setcentista, obra de concepció senzilla i pedra ben tallada, que inclou al seu damunt una fornícula i un òcul circular.


Als angles de la façana se situen dos contraforts que l´emmarquen. Trenca la simetria del conjunt un campanar que, al damunt d´un basament integrat al frontis, s’aixeca com a projecció d’un octògon regular de costats desiguals, coronat amb xapitell de planta similar.

El topònim segons Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), és un dels molts topònims pirinencs d'origen basc, format amb l'arrel preromana, que comparteix amb Isavarre, isil (silenciós, amagat).

No hay comentarios:

Publicar un comentario