sábado, 3 de mayo de 2014

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DEL LLEDÓ. VALLS ‘DE LES ÉGLISES’ . CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA

Disposa Valls d’un amplíssima ‘oferta’ en matèria de temples de la confessió catòlica :

Església arxiprestal de Sant Joan Baptista, amb un campanar de 74 metres d’alçada, el que el converteix en el campanar més alt de totes les esglésies parroquials de Catalunya

Església de la Mare de Déu del Lledó

Església del Roser

Església de Sant Roc

Església de Sant Francesc

Església de Sant Antoni Abat

Església de la Mare de Déu del Carme

Església de Sant Simó

Església de Sant Salvador

Capella del Col•legi de Religioses del Cor de Maria

Capella de les Germanes de la Caritat

Capella i edifici de Sant Roc

La Capella del Sant Crist del Cementiri de Valls, avui és un magatzem

Ermita de Sant Llorenç

Potser encara n’hi ha algun altre que agrairem ens feu saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'antic santuari de la Mare de Déu del Lledó o del Lledoner, dedicada a la copatrona de la ciutat de Valls és un edifici simple, d'arquitectura popular, amb un petit atri on es venera una imatge d'alabastre gòtica, molt estimada pels vallencs, en un cambril pintat per l’Anton Català i lGomis (Alcover, 1911 – Barcelona, 1970 ).


L'església és un edifici simple, d'arquitectura popular. Presenta les característiques del segle XVI en què fou edificada. Amb 24 metres de llargada per 9 metres d'amplada, té planta basilical de tres naus, una central i dues laterals convertides en capelles, amb tres trams i absis modificat. La coberta és de volta de canó. Hi han sis finestres en l'arrencada de la volta, entre els arcs torals. El cor està situat en el primer tram, als peus de l'església. La façana, barroca, és de tres cossos: un central, més elevat i amb coberta a dues vessants, i dos laterals que es corresponen amb les naus interiors. La porta d'entrada es cobreix amb galeria. L'edifici es corona amb una espadanya, i està construït amb pedra i maçoneria arrebossada. L'austeritat reflectida en tota la construcció és pròpia de l'ordre dels Caputxins, que va regentar el santuari des de finals del segle XVI fins a la seva exclaustració. Al costat de l'església es trobava situat el convent, lloc on més tard s'instal•là la Casa de Caritat. L'altar fou projectat per Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973), amb escultures d' Anselm Nogués i Garcia (Valls, Alt Camp, 1864 - Barcelona, 1937) i pintures de Francesc Galofre Oller (Valls, 1865 – 1942, Barcelona) ; en una de les capelles hi ha el mausoleu neoclàssic del general Francisco Javier Castaños y Aragorri (1758-1852), Marqués de Portugalete, Duque de Bailén y Barón de Carondelet.


La seva imatge, gòtica, d'alabastre amb restes de policromia, és del segle XIV, i segons la tradició , va ser trobada a la soca d'un lledoner l’any 1366 – el mateix que la Mare de Déu de Lledó a Castelló ( Plana Alta ); tot fa pensar que aquest arbre fou introduït per acompanyar els llocs on hi havia alguna mena de culte a la deessa mare de les religions precristianes.

Documentalment hi ha una escriptura de 1366 que demostra l'existència d'una primera capella. El 1367 es va acordar la construcció d'una altra capella, posant la Imatge damunt la soca del lledoner on, segons la tradició, s'havia aparegut.

Des del 1586 se'n van fer càrrec els frares Caputxins, els quals van inaugurar la nova capella (tercera) l’any 1725; l’ordre va romandre a l'església del Lledó fins 1835, en què van haver marxar degut a l’estultícia de Juan de Dios Álvarez Mendizábal, nascut Álvarez Méndez ( Chiclana de la Frontera , Cadis , 25 febrer de 1790 - Madrid , 3 novembre de 1853 ) , i la seva infausta Llei de Desamortització, que va permetre l’enriquiment d’uns pocs amb un patrimoni que s’havia creat per l’esforç de la majoria de la població.

L'església va continuar essent santuari fins aproximadament l'any 1970, en que es convertí en parròquia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario