ESGLÉSIA DE LA CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANT DE NOSTRE SENYOR JUSUCRIST DE LLEIDA. CATALUNYA

La Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Lleida des de la segona meitat del segle XVII, era instal•lada a la capella de l’Hospital de Santa Maria, actual seu de l’ Institut d’Estudis Ilerdencs, i posteriorment va passar a l’església de Sant Llorenç, fins l’any 1803, data en la que s’adquirí l'església del convent dels hospitalers de Sant Antoni de Vienne, que des d’aleshores passà a ser la ‘ Capella ‘de la Sang.

L’esmenta’t orde dels hospitalers de Sant Antoni de Vienne, mendicant hospitaler, s'establí a Lleida a finals del segle XIII i aprofità les construccions d'un hospital fundat a principis del mateix segle per Pere de Déu.

Ubicat extramurs, al peu de Gardeny, dóna nom al que més endavant seria raval de sant Antoni, i fou englobat dins les muralles l’any l 1483.

Els antonians hi residiren fins l’any 1788, any de l'extinció de l’ Institut, quan els seus béns passaren a altres institucions benèfiques, l'església però, continuava oberta al culte.

Del conjunt de les edificacions, refetes en el segle XIX per l'arquitecte Agapit Lamarca i Quintana (Lleida, 26 de maig de 1821 - Barcelona, 31 de gener de 1897) inclòs sovint dins les tendències de gust neoclàssic, el més rellevant és, de molt, la portada renaixentista del mur lateral; datada probablement al segon quart del segle XVI, i que ha estat atribuïda a Gil de Morlanes ‘ el Joven ‘ , col•laborador de Damià Forment (1480–1540)

La descripció ens explica que estem davant d’una portada constituïda per dos cossos, el més baix conté l'obertura en arc de mig punt entre dues pilastres adossades que, a l'igual que l'entaulament que sostenen, estan decorades amb grotescs i flanquejades per bandes ornamentades amb trofeus. Un escut a la clau de l'arc, medallons amb angelots als carcanyols i un motllurat geometrizant resseguint l'arcada, completen la decoració d'aquest cos baix. L'entaulament sosté el cos superior compost per tres fornícules amb petxina separades per pilastres, que contenien sengles estàtues de sants, segons testimonis fotogràfics de principis de segle. Al damunt, un frontó triangular té el seu interior la figura, de mig cos, de Déu Pare. La transició entre la diferent amplada dels dos nivells sobreposats es fa mitjançant volutes zoomòrfiques.

Aquesta obra lleidatana forma part d'un grup de portades catalanes del mateix tipus que la de l’avantsala capitular i de Santa Maria la Vella, el claustre de la Seu Vella de Lleida, les dels Col•legis de Tortosa (1564,1578 i1585) i la de Sarroca de Segrià, que per a Joaquim Garriga Riera traslladen a Catalunya models d'ascendència castellano-aragonesa.

http://www.paeria.es/setmanasanta/congregacio-purissima-sang.asp#.U2-MJYF_uSo


El nostre sherpa començava a entendre que això de ‘ a Lleida no hi ha res que valgui la pena’ és com per arreu un lloc comú, que s’esmicola a mesura que camines pels carrers estrets del nucli històric.