viernes, 30 de mayo de 2014

Can Casanoves, Mas Colomer o Torre Josep Pujol Colom, ara Convent de Santa Maria de Montsió. Espluges. Llobregat jussà

El nom primitiu d'aquesta casa és el de Mas Colomer, documentat al segle XV.

L’any 1516 adquirí el mas Jaume Casanoves i, des d'aleshores, se'l coneixia amb aquest nom; posteriorment, ha passat per diferents propietaris: Josep Novell (1700); Pere Costa (1765), el qual va vendre mitja mujada de terra al marquès de Villel i comte de Darnius i de Picalquers, joan Antoni de Fivaller i Bru.

Durant el segle XIX fou propietari Josep Pujol i Bassis; l’any 1915 el seu fill, Josep Pujol i Colom, va encomanar la reforma de la casa a l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923).
L'any 1947, el nou propietari, Josep Milà i Camps, va vendre la finca a la comunitat de monges dominicanes de Santa Maria de Mont-Sió, les quals la reformaren per adaptar-la a les seves necessitats.


La descripció ‘tècnica ‘ ens diu , Masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues aigües. Reformada a primers de segle XX, combina els elements rurals típics dels masos amb altres de modernistes. En aquesta reforma s'afegiren noves tramades i dues torres. A la façana principal, sobre un portal adovellat, s'hi troba una tribuna modernista que feia parella amb una altra, avui desapareguda. El material utilitzat en la reforma fou el maó vist combinat amb la ceràmica vidriada. Cal destacar els acabats del ràfec de la coberta.

No podíem visitar el Claustre procedent del convent agustinià situat prop de la plaça Santa Anna de Barcelona, que fou traslladat posteriorment a la Rambla de Catalunya i, a partir de 1947, al seu actual emplaçament. Se'l considera coetani al claustre de Santa Maria de Jonqueres, del 1366. Les seves actuals dimensions són més reduïdes que les originals. Té planta quadrada, amb dos pisos d'arcs ogivals suportats sobre esveltes columnes amb capitells i àbacs finament esculpits. Cal destacar la portada, amb dos pilars els capitells dels quals són historiats, amb escenes de l'Anunciació, Sant Jordi, Adam i Eva, la Visitació i Sant Miquel Arcàngel. En un dels murs hi ha una font d'estil gòtic flamíger, de mitjan segle XV.

No hay comentarios:

Publicar un comentario