domingo, 6 de abril de 2014

MONTEYS MYSTERIOUS TOWER IN GUALBA. VALLÈS ORIENTAL / MONTSENY JUSSÀ.

Aprofito la infinitat bondat del senyor Google que ens permet alhora que publicar sense cost, que aquests articles siguin ‘visibles’ arreu del món, i que puguin ser llegit en la llengua pròpia de cadascú.

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 5 de març de 1894 - 27 de setembre de 1961), visitava la Torre Monteys l’any 1912, i Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1954), també en algun moment imprecís feia estada a Gualba.

D’aquesta casa ‘ misteriosa" , que la
  Montserrat Viader i Crous, la retratava l’any 1982, en  i llegia ; edifici de planta baixa, pis i golfa, i coberta composta. Les façanes són de composició asimètrica. Els elements formals i decoratius són representatius del llenguatge modernista, està situat fora del casc de la població, al mig d'una gran finca. Fou construïda com a vivenda de segona residència. Actualment està abandonada.





S’ubica al carrer Santiago Monteys.


Ens agradarà tenir noticia del promotor, nom, cognoms i lloc i data de naixement i traspàs, i del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com .

GUALBA. ETIM. Del llatí AQUA ALBA 'riera d'aigues blanques'

No disposa el consistori de Gualba d’un Catàleg de Patrimoni, ni fins d’un específic de masies.


Malgrat l’aparent fracàs, tornem a insistir en el fet que hores d’ara tothom té coll avall - i nosaltres no ens cansarem de repetir-ho - que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, 
vitpons@gmail.com

 Els crits del A POR ELLOS!!! Encara fa esglaiar, i sobta que els mateixos que excel·lien demanant repressió, demanin ara ; ¿Quien me presta una escalera para subir al madero?


Senyor, perdona’ls, perquè ni aleshores, ni ara, saben els que es fan.


No hay comentarios:

Publicar un comentario