miércoles, 5 de marzo de 2014

MODERNISME A LA PLAÇA MAJOR DE VIC. LA CASA COSTA

Josep Ylla Cortines ( Vic (Barcelona) - 12.04.1845 +   Vic (Barcelona) - 02.12.1916) , pare del Josep i del Lluis Ylla Cassany, ambdós col·laboradors del Fons Estudi de la Masia ,  va ser l’autor de la Casa Costa de la Plaça Major de Vic, que retratava, la Montse Coromina Soler.




La façana és simètrica i s'organitza amb quatre eixos verticals. A la planta baixa s'obre una porxada de tres arcs apuntats, recolzats sobre unes columnes amb capitells treballats amb elements florals. Totes les obertures són verticals i balconeres, excepte les golfes que estan compostes per una galeria de finestres d'arc de mig punt enllaçat.

En el primer pis cal destacar les motllures que emmarquen les obertures dels balcons, d'arc rebaixat. Estan profusament decorades amb florons i escultures que les coronen i que representen les quatre classes socials: l'església, l'aristocràcia, la pagesia i l'obrera, obra de l'escultor Pere Puntí i Terra (l'Esperança, Gurb, Osona, 1880 - Vic, Osona, 1962)  .

Les obertures del segon pis són d'un tímid arc conopial, protegides amb un delicat trencaaigües, mentre que el segon pis s'obre amb un arc mixtilini i essent el més senzill de tots.

L'edifici està coronat per un ràfec inclinat de colls de fusta treballats i entrebigat de fusta.

La façana és de pedra vista amb elements treballats i esculpits en pedra en brancals, llindes, mènsules i balcons. Les baranes són de pedra al primer pis, de ferro forjat complex als del segon pis i de ferro simple amb algun element complex a les del tercer pis. Les fusteries són de fusta amb porticons interiors, amb vidres amb color i aplomats en les fusteries del primer pis.





la façana de la rambla de les Davallades, aquesta és simètrica i organitzada a partir de dos eixos verticals. El coronament és amb colls de fusta treballats amb una biga travessera i reposat sobre 4 grans mènsules de pedra i altres de més petites. La planta baixa es forma a partir de dues grans obertures que contenen quatre columnes fines de marbre amb capitells decorats amb fulles i fruits que sostenen dos arcs amb arquivolta amb fulles de flor de lis. El timpà és calat. Destaca la volada del balcó del primer pis que reposa sobre quatre grans mènsules.
L'acabat de la façana és estucat amb imitació de pedra en perímetres, lloses, brancals i llindes. Les baranes del segon pis són de ferro forjat complex. Les mènsules dels balcons del segon pis estan configurades amb una àguila, dos llangardaixos i una hiena. La presència d'aquests animals s'usa per inspirar temor.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya,@gmail.com , castellardiari@gmail.com 


https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


No hay comentarios:

Publicar un comentario