domingo, 12 de enero de 2014

THE MONUMENTAL CASTLE RUIN OF QUERMANÇÓ, VILAJUÏGA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

M’aturava al quilòmetre 24, de la carretera N-260, de Figueres a Roses, per retratar el runam esfereïdor del dit Castell de Quermançó, en la tesis que defensa Joan Badia i Homs , Palafrugell , Empordà jussà , Girona, 9 de maig de 1941, el topònim Quermançó, s'hauria format pels termes quer, mot d'origen pre-romà que significa roca o penya i del mot llatí mansione. Per tant el topònim Quermançó, nomenaria l'indret dit o conegut com el del "casal de la roca".


El castell ha sofert diverses ampliacions, remodelacions i reformes, des de la seva construcció vers l'alta edat mitjana fins la edat moderna.

Al lloc on encara avui perdura la fortalesa, s'han detectats assentaments anteriors, com ho demostren les restes de ceràmiques i els rastres d'un paviment d'opus testaceum d'època romana, i també d'altres restes preromanes. Els últims treballs arqueològics han tret a la llum les diferents fases constructives del castell, situant ver els segle X la construcció del recinte primitiu. De la mateixa manera la primera menció documental la trobem el 1078, en el testament de el comte Ponç, on deixa el "castellum de Chermançó", on havia instal•lat l'arxiu diplomàtic del comtat, als seus fills Hug i Berenguer.

Posteriorment, entre els segles XI i XV el castell fou reformat i ampliat. Entre aquestes obres destaquen la torre circular exterior, datada arqueològicament entre els segles XIII i XIV.

La fortalesa ha estat ‘involucrada’ en diferents conflictes bèl•lics com el succeït entre el Comte Ponç Hug i els comtes de Barcelona (1128-1138).

L’any 1285 va ser assetjat i pres pels croats de Felip l'Ardit. Tres anys més tard va ser assaltat per les tropes franceses que en destruïren les defenses. Tot això comportà que durant el segle XV es portessin a terme les obres d'ampliació i remodelació més grans, bastint la torre mestra, la sala central i la gran sala de la banda nord. D'aquesta manera la fisonomia i planta de l'antiga fortalesa pràcticament desaparegué.

Finalment, vora el segle XVII la fortificació s'abandonà i ja consta com enrunada, encara així va ser reocupada per un curt termini, entre 1808 i 1814, per les tropes napoleòniques. Quan fou abandonat, Louis Gabriel Suchet (Lió, 2 de març del 1770 - Marsella, 3 de gener del 1826) Mariscal de l'Imperi Francès i primer Duc d'Albufera, que estava al càrrec de les guarnicions franceses, ordena la seva voladura.

Encara que estava en un estat de runa, fou un punt de resistència republicana durant la darrera guerra, mal dita ‘civil’, que provocava la sedició militar dels feixistes contra el Govern de la II República, amb la col•laboració de la jerarquia de la IGLESIA CATOLICA, amb l’excepció de Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), arquebisbe de Tarragona i cardenal.

En son prova fefaent les restes de munició documentades en les darreres excavacions.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada