miércoles, 1 de enero de 2014

SANTA LLOGAIA D’ESTAVILL. LA TORRE DE CAPDELLA. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA. ‘ORA PRO NOBIS’.

De la pàgina web de l’Ajuntament de la Torre de Capdella, reprodueixo en relació a Estavill : És el poble que millor conserva l’estructura medieval, articulat a partir d’un carrer central que es tancava a les nits. Una altra peculiaritat constructiva és l’entrellat de carrers coberts, construccions típiques de l’alta muntanya. S’aprofiten les superfícies lliures de sobre els carrers per fer ampliacions de les cases o bé per construir passadissos d’accés a les quadres i pallers.

En relació al topònim Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997 ) defensa que estem davant d’una forma diminutiva del mot llatí stabulum estable’ , funció aquesta que com documenta l’article de l’administració local és continua duent a terme.

L'església d'Estavill és dedicada a santa Llogaia. Està documentada des del segle XIV, malgrat que l'edifici actual no sembli conservar res de l'obra medieval.

Ceferí Rocafort i Sansó (La Pobla de Segur, Pallars Jussà, Lleida, 1872 - 1917), recull que al començament del segle XX, Estavill tenia 18 edificis i 39 habitants.

Joan Bellmunt i Figueras (Puiggròs, les Garrigues 1950), esmenta com a cases habitades : Casa Bartomeu, Casa Batllevell, Casa Ferrer, Casa Guimó, Casa Joanico, Casa Pau, Casa Perutxo i Casa Procurador.

Estavill tenia 12 habitants el 1970, que s'havien reduït a la meitat el 1981.

El 1997 romanien habitades només Casa Jonico i Casa Perutxo, aquesta darrera únicament pel pastor.

Seguint la petita recuperació que s’està vivint a tota la Vall Fosca, l’any 2006 Estavill tenia 10 habitants.

L’any 2013 quedava només Casa Jonico , com una casa habitada en tot l'any. A l'estiu pugen altra gent i hi ha dos o tres cases habitades, són casa Perutxo, Farrer i Pau. Al hivern només hi ha quatre persones vivint.

Em sobtava la troballa d’una col•lecció d’excel•lents imatges exteriors i interiors de l’església parroquial de Santa Llogaia d’Estavill.
http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Santa_Llogaia_d'Estavill

No trobava el Goigs propis d’aquesta església, i us deixo un enllaç als de Goigs a santa Llogaia (Leocàdia). De la població de Parets d'Empordà a la comarca del Pla de l'Estany, a la província de Girona.
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/11/goigs-santa-llogaia-leocadia-parets.html


La imatge és del bon amic Francesc Arrachea.

La  Guillermina Subirá Jordana, m'enviava un text en el que es parla d'un fet que  succeïa en aquesta i d'altres esglésies, i que  cal posar en context, l'existència d'un taüt per a portar a enterrar als que no tenien possibles per a pagar-se'n un,  posaven al mort  dins embolicat d’una peça de roba blanca , i  en arribar al fossar l'enterraven al clot comú


La contemplació d'un dibuix de l'Antono Batllori i Jofré (Barcelona, 14 de març de 1915 Barcelona, 30 de setembre de 1999) , del transport d'un finat fins a l'església parroquial de Valldeneu,  al terme de Sant Martí de Centelles, a la comarca d'Osona,  advocada a l'apòstol Sant Pere, li suscitava aquest comentari;  possiblement la caixa del mort era compartida. Gent rica no se n'hi veu al dibuix, que d'altra banda és magistral.


El  baiard o civera que apareix em fa dubtar que la caixa fos " compartida".  Preguntarem a Sant Martí de Centelles i concretament a l'Abella, si els consta que existís aquest estri funerari en algun moment. Ens agradarà rebre la resposta a l'email castellardiari@gmai.com 

  Que Santa Llogaia, l'Apòstol Sant Pere     i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

No hay comentarios:

Publicar un comentario