domingo, 26 de enero de 2014

L’HIPOGEU DEL COMTE DE LAVERN AL CEMENTIRI DEL MASNOU

Recordava de memòria els versos de Jorge Manrique (Paredes de Nava, Palencia o Segura de la Sierra, Jaén, ¿1440? – Santa María del Campo Rus, Cuenca, 24 de abril de 1479), agraïa al temps que el fet d’estar viu, el de ser català i poder  entendre – i admirar -  alhora,  els excel·lents  treballs literaris dels que disposem, tant en llengua castellana, com en llengua catalana, m’entristia un segon , pensant en tristíssima existència dels monolingües, oi ?

Nuestras vidas son los ríos
que van a dar en la mar,
que es el morir;
allí van los señoríos
derechos a se acabar
e consumir;
allí los ríos caudales,
allí los otros medianos
e más chicos,
allegados, son iguales
los que viven por sus manos
que los ricos.

Us deixo un enllaç en el que podre escoltar  al Francisco Ibáñez Gorostidi (Valencia, 20 de noviembre de 1934), que els musicava https://www.youtube.com/watch?v=Vboqoo8yX_A

Presideix el grup escultòric de la "Fe consolant el dolor", obra de Josep Llimona i Bruguera ( Barcelona 8 abril de 1864 - 27 febrer de 1934 ) , on la Fe és un àngel i el dolor una dona que plora desconsoladament. L'escultura és de marbre, excepte les ales de l'àngel que són de bronze.



El panteó es remata amb una creu, també de bronze, ricament decorada amb motius florals i zoomorfs.


 El perímetre està envoltat per uns pilars decorats amb unes flames i corones a la part superior. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada