domingo, 5 de enero de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE. EL MASNOU. MARESME. CATALUNYA

Llegia que el temple parroquial, d’estil renaixentista, l’any 1936 fou incendiat i després quasi arrasat, quedant només algunes parets.

De l’església del Masnou l’informe denuncia la desaparició dels retaules de gran valor artístic; aquí – com per arreu – pensem que no es van perdre per a tothom.

El campanar fou pràcticament demolit, i les campanes desaparegueren, , fins i tot una que mesurava més d’un metre de diàmetre (pàgs. 85 i 86).

La casa rectoral fou saquejada, incendiada i arrasada, quedant només les parets del perímetre exterior.

L’arxiu parroquial es perdé entre les flames.

Això té una relació causa/efecte amb la posició que va prendre l’església catòlica de forma col•legial amb l’excepció notable de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943)

http://secviccentdocumentosoficiales.blogspot.com.es/2006/09/carta-colectiva-de-los-obispos.html

El rector, Mn. Joan Sala, impulsà la reconstrucció, iniciada l’abril de 1939 sota la direcció dels arquitectes Pere-Jordi Bassegoda i Musté ( Barcelona, 1892 —Barcelona, 1988 ) i Pere Ricart Biot.

La marxa de les obres fou la següent:
L’any 1942 benedicció del temple, parcialment reconstruït.
L’any 1943 inauguració de l’altar de Mare de Déu de Montserrat i de la sagristia.
L’any 1944 restauració del campanar, rellotge i cinc campanes.
L’1945 s’erigí l’altar de la Puríssima.
L’any 1947 l’altar major.
L’any 1949 es restauraren les tribunes i l’altar de Sant Antoni.
L’any 1950 s’inaugurava l’altar de la Marededéu del Roser.
La capella amb l’altar del Sagrament es beneí el 1952, i s’estrenaren 21 bancs i tres confessionaris.
L’any 1958 es restaurà el baptisteri, i l’any següent es construí la Gruta de Lourdes i l’altar de Sant Antoni M. Claret.
L’any 1960 s’erigí l’altar de la Mare de Déu del Carme i s’adquiriren les imatges de Sant Josep, Sant Antoni de Pàdua, la Mare de Déu i del Sagrat Cor. En aquest mateix any es construí l’escala que dóna accés a l’entrada principal del temple.

La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta rectangular amb una nau central, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, i dues naus laterals d'inferior alçada de la nau central.


Aquesta diferència d'alçades es soluciona exteriorment amb sis contraforts massissos a un costat i cinc a l'altre, amb l'extrem superior corbat.


La façana principal, orientada a migdia i on es situa la porta d'accés després de superar una escalinata que salva el desnivell en relació al carrer, és d'estil neoclàssic. La portalada està feta de pedra granítica treballada amb uns brancals en forma de pilars amb basament i capitell, la llinda és recta i està feta en tres fragments. Al damunt una fornícula centrada per pilars de fust estriat, emmarca la imatge de Sant Pere. Damunt la fornícula, hi ha una rosassa de pedra granítica. A la dreta i adossada a la nau, hi ha la torre del campanar, de planta quadrada i formada per tres cossos. Originàriament a l'esquerra en simetria amb el campanar, hi havia una torre coronada amb merlets.


A l'interior hi ha pintures murals, a la capella del santíssim. El sostre de la volta el va fer Pere Pujadas Roig , i a l'altar major, els quadres son de Josefina Maristany Rojas.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada