martes, 31 de diciembre de 2013

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SEBASTIÀ DE BASTIDA DE BELLERA. SARROCA. PALLARS JUSSÀ. CATALUNYA

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) , en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (Madrid, 1845-50), inclou un article sobre Bastida de Bellera, on explica que el poble és dalt d'un turó, amb lliure ventilació i clima propens a inflamacions i cadarns bronquials. Tenia 10 cases d'un sol pis, 8 d'elles al voltant d'una placeta, amb l’església parroquial de Sant Sebastià, i 2 més a 10 passes de distància. El terreny del poble és en part muntanyós i en part pla; és escabrós i de mala qualitat. Hi ha boscos d'alzines i roures que es feien servir per a llenya, i una petita horta regada pel riu de Sarroca a través d'una sèquia. Esmenta el barranc de Sant Genís, però en diu que les aigües són tan profundes, que no es poden aprofitar, i fa un esment del pont, sense dir-ne el nom. S'hi produïa blat, ordi, patates, llegums, fruites, panses i cànem. De bestiar, vaques, ovelles i cavalls. Hi havia cacera, sobretot de llebres, perdius i conills. La població era de 6 veïns (caps de família) i 25 ànimes (habitants).

El 1845 hi consten 25 habitants, que havien passat a ser 6 el 1970 i cap al 1994, any en què va passar a ser un poble abandonat.

La descripció tècnica correspon a una data molt anterior a la de la fotografia del Francesc Arrachea :


Església amb torre campanar i cementiri davant de la façana. Consta, a nivell de planta, de tres naus separades pers arcs torals i coberta de volta de canó. Els arcs torals arrenquen d'unes mènsules en forma de voluta situades al nivell de la cornisa sobre els arcs de separació de les naus laterals. Aquestes estan cobertes també per volta de canó. Tribuna als peus. El campanar és una torre quadrada de dos cossos separats per cornisa de pedra i amb finestres d'arc de mig punt. La façana té un porta d'arc de mig punt adovellada i a sobre un petit rosetó. Sobre l'altar, hi ha una creu datada del 1984.

El topònim Bastida fa referència a un lloc elevat des del que es practicaven tasques de guàrdia i bada, respecte de Bellera, malgrat la representació d’un animal – que més que be ens sembla cabra salvatge - , pensem que no té cap relació amb l’activitat cinegètica, de pastura i/o de ramaderia, per descomptat ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), imatges d’aquesta esglesiola que paradoxalment assolia la seva ruïna quan el REINO DE ESPAÑA es rendia a l’encís del ‘totxo’ i la cultura del ‘pelotazo’ .

EL RELLOTGE DE SOL DE LA CASA DE NÚMEROS 21-23 DEL CARRER CENTRE DE LA VILA DE CASTELLAR A LA COMARCA DEL VALLÈS SOBIRÀ A LA NACIÓ CATALANA

L’Antoni Calvo Uribe, em demanava d’esbrinar la localització exacta del rellotge de sol identificat com :


Referència: 2785
Adreça:c/ del Centre, 21-23
Municipi: Castellar del Vallès
Nucli: Castellar del Vallès
Comarca: Vallès Occidental
Autor:
Data:
Tipus: Vertical declinant

La casa s’ha conegut al llarg dels anys com : Cal Xirau ; Cal Juliana; Cal Bachs

L’edifici actual és fruit de diverses transformacions que ha sofert al llarg del temps. Una ampliació molt important de la masia es deuria produir entorn l’any 1713, com quedaria reflectit a la façana amb una pedra esculpida amb l’ inscripció: 17IHS13, i el rellotge de sol en que apareix aquesta data.


D’altra banda, la presència d’espitlleres de defensa a la part posterior de la masia, ha fet pensar en la possibilitat que la façana, ara posterior, fos antigament la façana principal.


Quan es va obrir el Passeig Tolrà l’any 1892 la casa contigua, avui desapareguda i coneguda com a Cal Piteu, va ser escapçada per l’alineació del nou passeig.

Sou pregats de dir-hi la vostra a l'email coneixercatalunya@gmail.com

L’ORATORI DE LA MAREDEDÉU DELS DOLORS DE CAN COLL. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA

Llegia que s’endevina el lloc que ocupava la capella, avui inexistent, perquè una de les finestres incorpora - encara - un vitrall amb iconografia religiosa, que corresponia a aquell espai consagrat.


Ens agradaria tenir imatges d’aquesta capella en la que oficiaven entre altres el bisbe, Joan Josep Laguarda i Fenollera (València, 22 d'abril de 1866 — Barcelona, 4 de desembre de 1913 ) en ocasió de la consagració de l’església de Sant Pau i Sant Pere de Ribes, oficiaria la santa missa a l’oratori de la Marededéu dels Dolors de Can Coll on va hostatjar-se, i anys més tard ho faria Enric Reig i Casanova (1859 - 1927), que assoliria la dignitat d’ arquebisbe de València, Cardenal i Primat de Toledo.

Ho demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), també a l’Arxiu de Sant Pere de Ribes, per descomptat a tots els ribetans, i a la persones que des de qualsevol lloc de Catalunya i/o el món ens puguin fer arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges d’aquest Oratori avui inexistent.

SANTA MARIA D’AGRAMUNT. RIBERA DEL SIÓ. L’URGELL. LLEIDA.CATALUNYA

En la documentació més antiga el nom de la vila figura com Acrimontis, més tard Agramunt, i quan el català agafa embranzida quedà fixat aquest nom. Sobre el significat del topònim la doctrina considera majoritàriament que estem davant d’un mot compost, derivat de dues expressions llatines: Agri, en el sentit de ‘terres’ i Mont, en el sentit d’elevació del terreny, tossal i/o en la parla de la terra, muntanyeta. El significat fora doncs : ‘ terra de tossals’, ‘ muntanyetes de terra’. La orografia ens confirma en la bondat d’aquestes descripcions.

Santa Maria d’Agramunt havia cridat l’atenció del Josep Salvany Blanch almenys en els anys 1916 i 1921, dates en les que retratava l’església de Santa Maria, i altres elements d’interès de la ciutat.


La Gemma Capdevila Ribes em feia arribar unes fotografies d’aquesta basílica de tres naus capçades per tres absis semicirculars, decorats exteriorment per sèries de dues arcuacions sobre lesenes.

L'absis central disposa també d'una decoració similar per la part interior, amb arcuacions sobre columnes adossades. Les tres naus es cobreixen amb voltes de canó apuntades, dividides en quatre trams mitjançant tres arcs torals de secció esglaonada. Les voltes descansen sobre pilars amb columnes adossades. Molts detalls constructius fan pensar en la participació d'artistes llenguadocians, cosa que confirmen les marques dels picapedrers i, sobretot, els noms dels escultors R. de Milavel, M. de Meces i A. Sartre, esculpits en alguns capitells interiors.

S'accedeix al temple mitjançant dues portades romàniques, obertes al mur septentrional i al ponent, respectivament
la de ponent és un dels millors exemples de l'anomenada escola de Lleida, per la riquesa de la seva decoració.


Bastida a mitjan segle XIII, és formada per vuit arquivoltes en degradació, que descansen sobre setze columnes per banda, i que constitueixen un cos sobresortint de la façana. Cada una de les arquivoltes és decorada amb motius diferents, de tipus geomètric, amb arcuacions entrellaçades, o amb figures humanes. Els capitells destaquen per la seva ornamentació vegetal. El fust i el basament de les columnes han estat restaurats fa poc per la Generalitat de Catalunya. Un dels elements més significatius és el grup esculpit en alt relleu, situat a les dovelles centrals de la porta, i que representen la Mare de Déu amb l'Infant, acompanyada de l'Anunciació i de l'Adoració. Una inscripció recorda que foren els teixidors de la vila els que sufragaren la col•locació d'aquest grup, l'any 1283. És una obra de transició, de concepció encara romànica, però amb alguns apunt d'un més gran realisme


Al costat esquerre de la façana s'aixeca el campanar, obra d'època gòtica que s'acabà probablement a finals del segle XIV, és una torre prismàtica de planta quadrada, oberta per estretes espitlleres fins al darrer pis, on hi ha dues finestres a cada façana, rectangulars però incorporades al mur motllurat, amb traceries de factura gòtica. Té un cos baix que arriba fins al ràfec de l'església. Per sobre hi ha un petit cos, sense obertures amb les façanes en voladís en relació amb les del cos de baix. Un tercer cos i últim, suportat per una motllura, és el que conté les finestres. Les seves façanes, molt restaurades, presenten una decoració de traceria, que forma la base de l'alta coberta que corona el campanar. Està situat a l'angle nord-oest de la façana de l'església de Santa Maria.

sábado, 28 de diciembre de 2013

LLORET ‘COSTA BRAVA’. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA. PATRIMONI INDOCUMENTAT

Retratava la casa que acull la fornícula amb la imatge la de la Marededéu del Carme que dona nom a la Plaça.


En la meva recerca de dades topava amb el fet que no disposa Lloret d’un Catàleg de patrimoni en línia.

No trobava cap referència a una pràctica ‘ancestral’ de la pesca a Lloret :
http://www.lloret.org/catala/Externos/arxiu/703_Confraria_Pescadors_Descripcio.pdf

Sembla que la interlocució amb la divinitat la feien els pescadors de Lloret mitjançant Santa Cristina.
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/search?q=Lloret


Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la casa que acull la fornícula amb la imatge la de la Marededéu del Carme, i d’alguna manifestació de la seva devoció a nivell local.

viernes, 27 de diciembre de 2013

CASA ANTONI TAULÉ SOLEY DEL CARRER SANT JOAN DE SABADELL.

Les dades ens diuen que és la ‘casa pairal’ d'Antoni Taulé i Soley ( 1868 + 24 octubre 1957 ) ,entenem doncs que fou literalment construïda de nou l’any 1902, per l’arquitecte Enric Fatjó i Torres, (Sabadell 1862 – 1907)


Es un gran casal amb pati interior, de secció rectangular i dividit en planta i dos pisos. S'hi troben nombrosos exemples de rajola decorativa i de ferro forjat.

Al pati, cal destacar la decoració mural amb les quatre estacions realitzada per Ricard Marlet i Saret (Sabadell, 25 de setembre de 1896 - Matadepera, 8 de juny de 1976), l'any 1941.

El pati ha estat reconvertit recentment en bar.

Actualment és la seu de l'Alliance Française a Sabadell, i abans ho havia estat abans de l'Escola Miralles-La Salut.


Em cridaven l’atenció els treballs de forja de la porta. Ens agradarà tenir noticia l’email coneixercatalunhya@gmail.com del seu autor.

RECTORIA DE L’ESGLÉSIA MAJOR. SANTA COLOMA DE GRAMENET.

Miquel Pascual Tintorer (Sant Feliu de Llobregat, Barcelona, 1849 - Barcelona, 1916 ) , i Francesc d'Assís Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866 - Barcelona, 8 de febrer de 1914 ), gràcies a la donació de Mossèn Jaume Gordi i Vallès, van construir entre els anys 1912 i 1915 una nova església d’estil neogòtic , un magnífic edifici d'una sola nau, amb absis poligonal i capelles laterals.


Al mateix temps que l'església (1912-15) va ser construït al seu costat l'edifici de la rectoria, una de les mostres més interessants de l'arquitectura modernista de Santa Coloma, en al que es fa clarament palesa la intervenció de Francesc d'Assís Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866 - Barcelona, 8 de febrer de 1914 ), company, deixeble i col•laborador de l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, 25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926).

La descripció tècnica ens diu ; interessant tractament de les façanes de pedra, que harmonitza amb l'església adjacent i amb les tanques que delimiten el solar. L'edifici, de semisoterrani i tres pisos, juga amb l'esglaonament de volums, sobre tot a la zona d'entrada, on una escaleta porta a un porxo sostingut per una senzilla columna de capitell jònic. Les façanes combinen simetria i asimetria.
http://www.grame.net/fileadmin/Files/Ajuntament/informacio_urb/planejament/Plans/Vigents/PE158_AD/EC/EC-42_Casa%20Rectoral.pdf

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com , dades biogràfiques de Mossèn Jaume Gordi i Vallès, que llegia en fou el primer Rector.

SANTA COLOMA DE GRAMENET. L’ESGLÉSIA MAJOR

Miquel Pascual Tintorer (Sant Feliu de Llobregat, Barcelona, 1849 - Barcelona, 1916 ) , i Francesc d'Assís Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866 - Barcelona, 8 de febrer de 1914 ), gràcies a la donació de Mossèn Jaume Gordi i Vallès, van construir entre els anys 1912 i 1915 una nova església d’estil neogòtic , un magnífic edifici d'una sola nau, amb absis poligonal i capelles laterals.


Miquel Roig i Nadal (1924-1993), plasmava en un baix relleu al timpà de la porta, l’acte generós de Mossèn Jaume Gordi i Vallès fent ofrena del temple, envoltat d'un grup de fidels. Com en el timpà de l’església de Sant Esteve de Castellar del Vallès, les cares representades son de persones que tenien relació amb l’obra, si algú té dades per fer la comparació ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com


La descripció tècnica ens diu, la façana principal expressa amb gran potència la verticalitat que domina el conjunt, reforçada amb el portal amb arquivoltes, el gran finestral vidriat i el campanar octogonal, amb pilars i gablets, coronat amb una agulla cònica.



En els inicis del conflicte bèl•lic que es generava com a conseqüència de la sedició militar dels feixistes contra el govern de la II República, al juliol de 1936, aquest temple parroquial fou saquejat i incendiat; com sempre però, no es va perdre tot per a tothom i consta com ‘desapareguda’ una imatge d’alabastre del segle XVI

El recinte de l’església de Santa Coloma, fou utilitzat com a dipòsit de material de guerra.

Llegia que l’església de Santa Coloma de Gramenet pren el nom de l'antiga església romànica reformada el segle XVIII de Santa Coloma, que fou definitivament aterrada l’any 1966, ens agradarà tenir imatges d’aquest temple a l’email coneixercatalunya@gmail.com .
http://www.grame.net/fileadmin/Files/Ajuntament/informacio_urb/planejament/Plans/Vigents/PE158_AD/EC/EC-41_Esglesia%20major.pdf


Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com , dades biogràfiques de Mossèn Jaume Gordi i Vallès, que llegia en fou el primer Rector.

SANTA COLOMA DE GRAMENET. BARCELONÈS. PATRIMONI INDOCUMENTAT

Fèiem un tomb per Santa Coloma de Gramenet, El topònim deriva etimològicament del llatí *grāmĭnētu, ‘camp de gram’, el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés.

El Josep recordava de la seva època del SERVICIO MILITAR OBLIGATORIO, que venien a fer ‘maniobres a la muntanya ‘, aleshores vivien aquí unes 17.000 persones.


Quan s’alçava la casa de número 27 del Passeig Mossèn Jaume Gordi i Vallès el cens no assolia les 3.000 ànimes, segons les dades municipals, no hi ha constància del promotor, i quan a l’autoria es designa a DESCONEGUT, arquitecte que aixecava una bona part del Patrimoni de Catalunya, i que tenia un domini perfecte de totes les ‘tipologies’ de la construcció.
http://www.grame.net/fileadmin/Files/Ajuntament/informacio_urb/planejament/Plans/Vigents/PE158_AD/EC/EC-18_Casa.pdf

Alhora, constatem que malgrat els evidents efectes del tsunami especulatiu - es tancava l’any 2012 amb un cens de 120.593 habitants - disposa encara , aquesta Ciutat d’un Patrimoni Històric que podem qualificar sens dubte com ‘important’, també dissortadament advertim la mancança d’un Catàleg - que mereixi aquest qualificatiu - de Patrimoni en línia.

Em pregunto els motius pels quals malgrat la identificació ideològica amb els equips de la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA - durant anys i panys - no s’han sol•licitat des de Santa Coloma de Gramenet els serveis de l’Oficina Patrimoni Cultural, per dur a terme el Mapa de Patrimoni cultural.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LES ‘TORRES’ DEL PASSEIG MOSSÈN JAUME GORDI VALLÈS DE SANTA COLOMA DE GRAMENET

Fèiem un tomb per Santa Coloma de Gramenet, El topònim deriva etimològicament del llatí *grāmĭnētu, ‘camp de gram’, el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés.

El Josep recordava de la seva època del SERVICIO MILITAR OBLIGATORIO, que venien a fer ‘maniobres a la muntanya ‘, aleshores vivien aquí unes 17.000 persones.


Josep Alemany i Juvé (1890-1975), construïa l’any 1933 – en el brevíssim lapse de llibertat i democràcia que s’ha viscut en aquesta dessolada terra - les cases bessones , anomenades ‘Torre Maria’ i ‘Torre Teresa’ de números 29 i 31 del Passeig Mossèn Jaume Gordi i Vallès , que llueixen una façana d'inspiració clàssica.
http://www.grame.net/fileadmin/Files/Ajuntament/informacio_urb/planejament/Plans/Vigents/PE158_AD/EC/EC-24_Cases.pdf


Ens agradarà tenir noticia del o dels promotors d’aquests edificis a l’email coneixercatalunya@gmail.com , també de Mossèn Jaume Gordi i Vallès, que presideix el passeig que porta el seu nom, des del baix relleu al timpà de la porta del temple parroquial, obra de l'escultor Miquel Roig i Nadal (1924-1993) , que el representa fent ofrena de l'església de Santa Coloma, envoltat d'un grup de fidels.

SANTA COLOMA DE GRAMENET. BARCELONÈS. PATRIMONI INDOCUMENTAT

Fèiem un tomb per Santa Coloma de Gramenet, El topònim deriva etimològicament del llatí *grāmĭnētu, ‘camp de gram’, el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés.

El Josep recordava de la seva època del SERVICIO MILITAR OBLIGATORIO, que venien a fer ‘maniobres a la muntanya ‘, aleshores vivien aquí unes 17.000 persones.

Quan s’alçaven les cases de números 5-7 del carrer de Sant Eulàlia el cens no assolia les 3.000 ànimes, segons les dades municipals, no hi ha constància del promotor, i quan a l’autoria es designa a DESCONEGUT, arquitecte que aixecava una bona part del Patrimoni de Catalunya, i que tenia un domini perfecte de totes les ‘tipologies’ de la construcció.
http://www.grame.net/fileadmin/Files/Ajuntament/informacio_urb/planejament/Plans/Vigents/PE158_AD/EC/EC-22_Casa.pdf


Alhora, constatem que malgrat els evidents efectes del tsunami especulatiu - es tancava l’any 2012 amb un cens de 120.593 habitants - disposa encara , aquesta Ciutat d’un Patrimoni Històric que podem qualificar sens dubte com ‘important’, també dissortadament advertim la mancança d’un Catàleg - que mereixi aquest qualificatiu - de Patrimoni en línia.

Em pregunto els motius pels quals m malgrat la identificació ideològica amb els equips de la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA - durant anys i panys - no s’han sol•licitat des de Santa Coloma de Gramenet els serveis de l’Oficina Patrimoni Cultural, per dur a terme el Mapa de Patrimoni cultural.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANTA COLOMA DE GRAMENET. BARCELONÈS. PATRIMONI INDOCUMENTAT

Fèiem un tomb per Santa Coloma de Gramenet, El topònim deriva etimològicament del llatí *grāmĭnētu, ‘camp de gram’, el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés.

El Josep recordava de la seva època del SERVICIO MILITAR OBLIGATORIO, que venien a fer ‘maniobres a la muntanya ‘, aleshores vivien aquí unes 17.000 persones.


Quan s’alçava la casa de número 13 del carrer de Sant Eulàlia el cens no assolia les 3.000 ànimes, segons les dades municipals, no hi ha constància del promotor, i quan a l’autoria es designa a DESCONEGUT, arquitecte que aixecava una bona part del Patrimoni de Catalunya, i que tenia un domini perfecte de totes les ‘tipologies’ de la construcció. http://www.grame.net/fileadmin/Files/Ajuntament/informacio_urb/planejament/Plans/Vigents/PE158_AD/EI/EI%2008.pdf

Alhora , constatem que malgrat els evidents efectes del tsunami especulatiu - es tancava l’any 2012 amb un cens de 120.593 habitants - disposa encara , aquesta Ciutat d’un Patrimoni Històric que podem qualificar sens dubte com ‘important’, també dissortadament advertim la mancança d’un Catàleg - que mereixi aquest qualificatiu - de Patrimoni en línia.

Em pregunto els motius pels quals m malgrat la identificació ideològica amb els equips de la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA - durant anys i panys - no s’han sol•licitat des de Santa Coloma de Gramenet els serveis de l’Oficina Patrimoni Cultural, per dur a terme el Mapa de Patrimoni cultural.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

jueves, 26 de diciembre de 2013

EL PRAT. LLOBREGAT JUSSÀ. PATRIMONI INDOCUMENTAT

Fèiem un tomb pel Prat de Llobregat la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, disposa aquesta Ciutat d’un Patrimoni Històric que podem qualificar sens dubte com ‘important’, també, dissortadament constatava la mancança d’un Catàleg - que mereixi aquest qualificatiu - de Patrimoni en línia.

Em pregunto els motius pels quals la major part dels Municipis de la comarca del Llobregat Jussà, malgrat la identificació ideològica amb els equips de la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA , no han sol•licitat els serveis de l’Oficina Patrimoni Cultural, per dur a terme el Mapa de Patrimoni cultural.


Retratava una casa al carrer de Maurici Vilomara,

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE LA NATIVITAT DE LA MARE DE DÉU DE LARÉN. PALLARS JUSSÀ. CATALUNYA

Larén adquirirà la condició de Municipi l’any 1812, el cens de 1787 donava un total de 15.474 ànimes a la comarca del Pallars jussà, l’any 1831 constaven 25 veïns a Larén.

L’any 1857 s’assolirà el sostre històric de població del Pallars jussà amb 28.861 ànimes, Larén el febrer de 1847 fou agregat a Senterada, en virtut de la Llei Municipal promulgada el 1845, on es fixava el límit de 30 veïns (caps de família) per a poder tenir ajuntament independent, Madoz explica que que l’any 1845 formaven el poble 10 cases d'una sola planta, en un sol carrer, irregular, costerut i sense empedrar. Fora de la població, però a prop, hi havia una font abundant, i el poble disposava de rentador públic.

Ceferí Rocafort i Sansó (La Pobla de Segur, Pallars Jussà, Lleida, 1872 - 1917), recull en la seca crònica que Larén, vers el 1900, hi havia 33 edificis, amb 62 habitants, en la mateixa data la comarca tenia un cens de 20.295 ànimes.
Podem suposar – a manca de dades – que l’església dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, quines runes esfereïdores retratava la Gemma Capdevila Ribes, s’ampliava i/o reformava en aquells anys.




Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) ens enviaven una imatge datada el 14-14-1973 en la que s’aprecia que l’ esglesiola estava sencera.


El Josep Sansalvador Castellet li feia una fotografía el 24-VI-2002, en la que li mancava ja una part important del sostre.


La despoblació s’aguditzarà al final del segon feixisme, (Dictadura de Francisco Franco) , en el cens de 1981 el cens comarcal, amb una superfície de 1343,08 km² , és de 15.633 persones, que seran 13.840 a darreries de l’any 2012.

La Capital, Tremp el municipi més gran de Catalunya amb 302,82 km² [ la comarca del Barcelonès té una superfície de 144,72 km² ], amb 6.515 habitants concentra quasi la meitat de la població.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

miércoles, 25 de diciembre de 2013

LA CASA COLOMINAS ‘ CAL XICA’ DEL PRAT. LL0BREGAT JUSSÀ

Retratava la casa de número 12 de la Plaça de la Vila del Prat, a la comarca del Llobregat jussà, s’alçava per un promotor i un mestre d’obres i/o arquitectes desconeguts a l’any 1880, i fou reformada per l’arquitecte municipal Emili Gutiérrez Díaz .l’any 1931.


A destacar la tribuna amb columnes clàssiques i ornamentació de garlandes i altres elements esculpits d'aire neobarroc, com el coronament ondulat on s'hi pot veure un medalló amb les inicials del propietari, Josep Colominas.
La família Colominas ha tingut una fortíssima vinculació amb la consolidació internacional de la Raça de Pollastres i Capons del Prat, i també amb el transport local entre el Prat i Barcelona, que durant anys es feia amb els carruatges de Cal Xica.

https://docs.google.com/document/d/1w1yiUlRcXqsfeoXCM2JNNbDCm2RVyd5krOckuQj2QmU/edit

ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

RECTORIA DE SANT PERE I SANT PAU. EL PRAT. LLOBREGAT JUSSÀ

Llegia que l’habitatge que aixopluga avui la Rectoria de Sant Pere i Sant Pau del Prat, a la comarca del Llobregat jussà, fou construït – per un mestre d’obres i/o arquitecte del que no en trobava dades - a principis del segle XX amb un voluntari aire popular i una marcada tendència historicista, visible en les obertures amb arc de mig punt i les finestres geminades.


Presenta una alçada de dos pisos, sense golfes. A la part de davant, té un terrat amb balustres de pedra artificial al nivell del primer i un altre terrat, aquest sense ornamentació, a la part posterior, que és la que s'ha dedicat a despatx parroquial. El cos central està coronat per una teulada de teula a doble vessant, amb un ràfec estret. Una franja de pedra artificial llisa remarca les obertures i separa els dos pisos.

L’església parroquial de Sant Pere i Sant Pau, construïda el segle XVI, fou incendiada amb la rectoria adjunta com a conseqüència dels aldarulls socials que generava la sedició militar dels feixistes, que amb l’excepció del cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) , recolzaven tots els bisbes del REINO DE ESPAÑA amb la signatura de la denominada Pastoral de la Cruzada.

A l’any 1948 s'inaugurà la nova parròquia i fou llavors quan es condicionà per a despatx rectoral la part posterior de l'edifici que ocupa avui la Rectoria i que està davant per davant de la porta lateral, que dóna a la cripta.

Ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com l’autor d’aquest edifici, el seu promotor, i la destinació original.

VIRGIN OF THE JOYS. ДЕВА из радостей. VIERGE DES JOIES. VIRGIN der Freuden. LLORET ‘ COSTA BRAVA’ LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés prop d’aquest edifici religiós situat avui força lluny del nucli urbà de la Capital del Turisme de sol, alcohol, joc, ....


Llegia que la feia construir la baronessa Sicardis (senyora del castell i terme de Lloret) vídua del noble Humbert de Ses Agudes, i que consagrada l’any 1079 pel bisbe de Girona, Berenguer Guifré (1050-1093) com església parroquial, esdevé sufragània de la nova església de Sant Romà de Lloret, on es traslladarà la parroquià l’any 1522; Lloret era aleshores una població bàsicament agrícola en la que es comptabilitzen 85 focs l’any 1515.


L'església actual conserva ben pocs elements romànics ja que fou reformada als segles XVII i XVIII i reconstruïda el 1914. Sembla ser que l'entrada original seria a migdia, on actualment hi ha l'obertura per pujar al cor.

L'element arquitectònic antic més important que conserva, encara que parcialment, és el campanar que devia exercir prèviament i/o al ensems, una funció de guaita i bada.


L'any 1913-14 es van afegir a l'antiga torre un segon nivell de dobles finestres i després de la Guerra Civil les arcuacions i el teulat que el coronen actualment.

El 1913 també es van fer unes pintures a l'interior, a càrrec d'un pintor anomenat "Calàndria", sobre els misteris del Goig i l'ascensió de Jesús, descartem per les dates de naixemebt i traspàs a Juan José Calandria (Canelones, Uruguai, 1902 - 1980), i ens agradarà tenir noticies d’aquest artista ‘misteriós’.

El 1991 es va inaugurar una nova imatge a la fornícula de la façana principal.


L'any 2006, La imatge de la Mare de Déu va ser restaurada per la mare Elena del Monestir de Sant Daniel de Girona, responsable també de la restauració del Tapís de la Creació de la Catedral de Girona.


La descripció tècnica ens explica ; edifici aïllat de planta rectangular coberta amb una teulada de doble vessant a laterals i amb un campanar adossat a la part nord. Està situat a la part dreta de la carretera de Lloret a Vidreres, havent sortit de Lloret. Abans d'arribar a l'ermita es troba una capella de la Mare de Déu, un petit edifici cupulat i porticat amb una imatge de la Verge d'alabastre. La façana principal té una porta d'entrada amb els brancals de pedra i un òcul a la part superior. És arrebossada i pintada de color blanc, i està decorada a la part superior amb dues espirals d'arrel barroca fetes amb rajola vidriada de color grana. Entre aquests espirals hi ha una fornícula amb la verge i una gran creu de ferro forjat. El sostre és una part de rajola plana i l'altra de teules àrabs. Els ràfecs són de tres fileres, dues de rajola plana i una de teula. A la part sud es reconeixen varis contraforts pel desnivell del terreny. El campanar és de planta quadrada, amb una porta a la planta baixa, petita i d'arc de mig punt. Té coberta de teula de quatre vessants, sobre la porta, i centrada a la façana, hi ha una finestra. A sobre hi ha dues finestres més amb arc de mig punt a cada façana. L'aparell constructiu és de carreus irregulars disposats en filades horitzontals de diferents alçades.

L’ indret ha estat conegut com ; Nostra Senyora l'Alou, Santa Maria de Lloret, la Mare de Déu Antiga, Església Vella, Ermita i/o Santuari de la Mare de Déu de les Alegries.

Us deixem un enllaç als Goigs de la Marededéu, de la que ens agradarà tenir noticia del motiu pel que té aquesta advocació :

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/search/label/Alegries%20(de%20les%20Alegries)

Lloret tancava l’any 2012 amb 40.837 habitants de dret.

PER NADAL QUI RES ESTRENA,....

Les famílies que treballaven a pagès – no els propietaris de les terres i els masos – acostumàvem a fer coincidir l’estrena de roba i calçat amb les festivitats de PASQUA i NADAL.

El costum perduraria en el primers decennis de l’activitat manufacturera, i encara a les Colònies de tot ordre – agrícoles, mineres i tèxtils – en les que en un primer moment tancarien els capitalistes als obrers per explotar-los a plaer. Ah!, amb la col•laboració activa de l’Església Catòlica en el cas del REINO DE ESPAÑA

Desprès dels dos episodis i/o brots feixistes, la Dictadura de Primo de Rivera, i la de Francisco Franco, amb el brevíssim parèntesis – potser com diuen els historiadors del REINO DE ESPAÑA , va ser només un miratge – de la II República que s’intercalava entre ambdós, la secularització s’estendria per tot el teixit social, i comportaria una radicalització del clero que s’havia situat al costat del feixisme, que anys a venir portaria a la dita IGLESIA CATOLICA REFORMADA DE ESPAÑA que manté allò de la CRUZADA , i s’enorgulleix d ela seva participació activa en la mort de més d’un milió de persones.

L’església Catòlica Romana – allà on encara perdura – viu un present molt dur que només la creença en el missatge cristià fa passador per als seus fidels.

Desprès del tsunami que s’enduia el benestar de persones i famílies de la classe treballadora, tot s’ha posat en qüestió, i els ‘vells costums’ només els mantenen – els que poden fer-ho – i encara tenen memòria del passat recent.

Em portaven uns mitjons, una samarreta, una camisa i un jersei, tot un luxe en aquestes èpoques, oi ?.


Avui, en l’àmbit familiar – uns més i altres menys – mirarem d’estrenar alguna cosa que malgrat necessitàvem des de fa temps, hem guardat per aquest dia tant assenyalat.

EL PRAT. LLOBREGAT JUSSÀ. PATRIMONI INDOCUMENTAT

Fèiem un tomb pel Prat de Llobregat la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, disposa aquesta Ciutat d’un Patrimoni Històric que podem qualificar sens dubte com ‘important’, també, dissortadament constatava la mancança d’un Catàleg - que mereixi aquest qualificatiu - de Patrimoni en línia.

Em pregunto els motius pels quals la major part dels Municipis de la comarca del Llobregat Jussà, malgrat la identificació ideològica amb els equips de la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA , no han sol•licitat els serveis de l’Oficina Patrimoni Cultural, per dur a terme el Mapa de Patrimoni cultural.


Retratava l’edifici cantoner amb els carrers Centre i Flaquer.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail en això de recuperar la memòria històrica pratencs, i catalans en general esteu convidats a participar.

lunes, 23 de diciembre de 2013

CAN GARRIGA DE LLORET ‘COSTA BRAVA’. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El permís d'obres de la casa és de 1886 i la finalització de les obres, de 1887. L'obra, encàrrec d'Enric Garriga Mataró , es pot atribuir als germans Fèlix i Josep Torras i Mataró.


La descripció tècnica ens diu ; Edifici cantoner de tres plantes i terrassa situat al costat dret del passeig Jacint Verdaguer, vora el mar. És situat entre els passatges de Camprodon i Arrieta, Verdaguer, el carrer Joan Durall i la travessia de Venècia.Està format per la unió de dues vivendes que ocupaven tota una illa de cases del casc antic de Lloret. Aquesta altra casa, que també té un pati a llevant, però és de construcció i decoració més senzilla. La casa principal es pot considerar dins l'estil neoclàssic, però amb aportacions de l'arquitectura popular. La façana està formada per tres crugies. Destaca l'encoixinat del sector central de la façana i les cantonades i també les obertures amb llindes arquejades. Les finestres de la façana principal, als pisos superiors, estan dotades de balcó. Aquests balcons tenen les baranes de ferro colat i estan sostinguts per dues mènsules decorades amb motius vegetals. La façana de la casa principal és absolutament simètrica. La porta principal conté al centre de la llinda, conformada per un arc rebaixat, les inicials d'Enric Garriga (E. G.) relligades i superposades entre una decoració vegetal simètrica. A cada planta hi ha tres balcons i l'entaulament consta d'un frontó i balustrada. Al frontó hi ha, emmotllada en guix dins un medalló circular, la data de finalització de les obres de la casa, 1887. També hi ha elements de terra cuita sobre els guardapols de totes les obertures d'aquesta façana principal. Quant a les façanes laterals, l'ornamentació és més senzilla, encara que segueix els mateixos criteris d'ordenació segons eixos verticals reforçats pel ritme dels balustres de terra cuita del terrat. La teulada és plana i accessible, amb barana de balustres de terra cuita. Pel que fa als interiors, existia una capella – de la que ens agradarà saber-ne l’advocació a l’email coneixercatalunya@gmail.com - i una sala de música. Destaca el bany modernista i els paviments de ceràmica valenciana. El terra de la casa està format per peces quadrades de ceràmica de colors formant diferents dibuixos. Els sostres són pintats amb diferents motius (vegetals, paisatges, ...) a més de decoració de frescos, relleus i motllures de guix, sanefes geomètriques, dibuixos florals, ceràmica valenciana... Les pintures més destacades són del pintor Joaquim Vilaseca i Palau. Al pati original de la casa s'hi ha habilitat l'entrada de la casa Garriga, que és una estructura de ferro i vidre. Actualment, mentre hi ha obres d'adequació a l'interior, funciona com a punt d'informació turística. Pel que fa la casa adossada, destaca pel balcó corregut que hi ha al primer pis, la cornisa i les grans obertures rectangulars de la planta baixa, les finestres de les quals són enreixades.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EDIFICI DE LES ESCOLÀPIES DE SABADEL

Retratava la façana del Col•legi de les Mares Escolàpies , on donen l'església, l'habitatge i les aules.


No trobava cap referència a l’autor del projecte d’aquest edifici escolar en el que s'ha utilitzat un llenguatge amb recursos classicistes. La façana presenta dues parts clarament diferenciades, la planta baixa i els pisos superiors. La planta baixa està separada per una cornisa amb motllures que reforça l'horitzontalitat d'aquesta zona i que presenta blocs de pedra en la composició del mur. L'organització de la mateixa és asimètrica, destacant la decoració del brancal i la llinda de la porta i la finestra. Els pisos superiors estan tractats, a efectes decoratius, com un altre bloc independent, dues pilastres laterals li confereixen òpticament, un sentit de verticalitat i lleugeresa que contrasta l'horitzontalitat i la càrrega decorativa de la planta baixa. L'acabament de la façana utilitza les motllures en gradació, element emprat també al ràfec i ampit de les finestres.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

HISTÒRIES DEL CINEMA A CATALUNYA. EL MODERN DE LLORET ‘COSTA BRAVA’ LA SELVA. GIRONA

Salvador Puiggròs i Figueras ( 1877-1935) és l’autor del projecte de l’any 1912, d’aquest CINEMA MODERN que serà un dels primers edificis de Lloret pensat per acollir les manifestacions artístiques d’aquell segle XX que tot just començava.

Joan Llaverias i Labró (Vilanova i la Geltrú, 1865 - Lloret de Mar, 1938) era l’encarregat de decorar la sala, cosa que va fer – segons diuen les cròniques – amb un gust exquisit.

De forma no explicada – tot i que perfectament explicable - , tanca el Cinema Modern, i l’edifici es destina a altres activitats desprès de completament remodelat i transformat.

En el seu emplaçament original s'ha construït un modern centre comercial, amb finalitats oci-recreatives. Es tracta d'un modern centre comercial que consta de tres plantes, entre mitgeres, i coberta plana. L'únic vestigi o restes vivents que permeten imaginar-se ,vagament, com era el Cine Modern és la façana.

La façana està estructurada, clarament, en tres cossos. Al centre tenim el cos principal el qual es troba profusament ornamentat amb decoració de tall vegetal i floral. Sobresurt especialment el gran medalló circular concèntric que corona aquesta franja central, la qual està rematada amb un gran camafeu ornat amb unes carnoses i voluptuoses garlandes. Dos pinacles flanquejen, a banda i banda respectivament, aquest cos central. La decoració vegetal i floral torna a fer gran acta de presència especialment en el coronament d'ambdós pinacles. Els tres cossos es troben ensemblats per mitjà de dos volums intermitjos en els quals es pot llegir ja no CINE MODERNO, com deia anteriorment, sinó CENTRE MODERN, en relació als nous usos a que s'ha destinat l'establiment, i que disten molt de les finalitats originals que es van atribuir a l'edifici. Una façana en part molt desvirtuada arran del gran entemat de vidres i ferros que arrenquen directament de la façana de tall modernista i que es prolonguen fins el coronament de l'edifici, el qual està mancat de qualsevol tipus de cornisa o ornament. Comparant fotografies antigues, com ara la de la fitxa del Servei de Patrimoni núm. 26.801 del 1982 o la del llibre d'en Jordi Padilla (p. 233), amb imatges actuals ràpidament s'extreuen dues conclusions: per una banda, la façana a part de mers canvis superficials, com ara el canvi de CINE MODERN pel de CENTRE MODERN, o l'obertura d'una porta al centre de la façana, ha restat pràcticament intacta. Tanmateix on s'han experimentat i on s'acumulen els canvis més dràstics ha set en la reconversió de l'antic cinema en el centre comercial actual, que és el que podem contemplar avui en dia. Així s'han suprimit les tanques de ferro forjat dels laterals que es poden apreciar en la fotografia del llibre d'en Jordi Padilla; s'ha alterat completament el volum original de l'edifici augmentant-lo així desmesuradament; la magnífica façana es troba totalment descontextualitzada en el seu nou emplaçament ,..


El resultat final d'aquesta obra és una conjugació matussera que provoca mal als ulls de l'espectador.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’ESGLÉSIA ORTODOXA DE SANT QUIRZE I SANTA JULITA DE LLORET ‘ COSTA BRAVA’ LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El fanatisme de la IGLESIA CATOLICA REFORMADA DE ESPAÑA que l 'any 1937, portava als bisbes espanyols amb l’excepció del cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) , ha signar la denominada Pastoral de la Cruzada , que pretenia donar ‘autoritat moral’ als revoltats feixistes contra el legítim Govern de la II República, que ‘santificava’ les represàlies contra el vençuts, i que passejava sota pal•li com un semidéu al sàtrapa, allunyaven als russos que venien fins aquestes terres a la recerca de la tranquil•litat i la pau.

El Diari de Girona recollia en data 28.06.2012 que a l’esglesiola de Sant Quirze i Santa Julita de Lloret ‘ Costa Brava’, La Selva, Girona, Catalunya els cultes que s’hi duen a terme son els de la comunitat Ortodoxa Russa.

L’esglesiola està situada a 200 metres al nord del cementiri de Lloret. És un edifici aïllat, encara que la desbordant urbanització a Lloret ja hi està arribant a prop, de planta rectangular, format per dos parts diferenciades i amb coberta de doble vessant a laterals. La façana comença amb un sòcol d'un metre d'arrebossat imitant grans blocs que culmina amb una filera de rajola pintada de blau. Té una porta, dues finestretes als costats i una finestra quadrangulars a sobre i un campanar d'espadanya a la part superior central. La porta és gran, d'uns 3 metres d'alçada, de pedra granítica, amb brancals de grans blocs escairats i llinda monolítica. A la part superior hi ha dos òculs el•líptics. Els ràfecs del cos més alt són de quatre fileres de rajola i teula i les de la part posterior de dues i una filera de rajola plana i teula.


Els esgrafiats de l’esglesiola de Sant Quirze i Santa Julita de Lloret ‘ Costa Brava’, formats per una decoració de gerres amb flors, estructures esglaonades, florons, garlandes i copons. s’atribueixen a l’Adrià Gual i Queralt (1872-1943), que els duia a terme l’any 1935.

Als anys 70 va patir diversos espolis i robatoris, concretament les imatges de talla barroques de l'interior.

Catalunya és una Nació ‘acollidora’.

EL PRAT. LLOBREGAT JUSSÀ. PATRIMONI INDOCUMENTAT

Fèiem un tomb pel Prat de Llobregat la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, disposa aquesta Ciutat d’un Patrimoni Històric que podem qualificar sens dubte com ‘important’, també, dissortadament constatava la mancança d’un Catàleg - que mereixi aquest qualificatiu - de Patrimoni en línia.

Em pregunto els motius pels quals la major part dels Municipis de la comarca del Llobregat Jussà, malgrat la identificació ideològica amb els equips de la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA , no han sol•licitat els serveis de l’Oficina Patrimoni Cultural, per dur a terme el Mapa de Patrimoni cultural.


Retratava la façana d’una casa del carrer Mossèn Cinto Verdaguer

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ALLÒ QUE EL VENT S’ENDUGUÉ EL CENTRE ARTESÀ DEL PRAT. LLOBREGAT JUSSÀ

Retratava – no sense dificultats – la façana de l'edifici del Centre Artesà, que llegia a la pàgina de l’ajuntament que s’aixecava l'any 1919 seguint el projecte i la direcció de l'arquitecte municipal Antoni Pascual Carretero.


L’edifici ocupava una illa entre els carrers del Centre, Maurici Vilomara, Isidre Nonell i Manuel Bertran , el conjunt incloïa un saló teatre i un ampli bar així com els jardins que l'envolten i l'antic espai destinat a quadres pels carruatges dels socis.

El Centre Artesà era una entitat cultural i recreativa creada al segle XIX i que s'escindí per motius polítics l'any 1919. D'aquesta escissió sorgí el Centre Autonomista, que s'instal•là a l'antic local social, la Sala d'en Bou de la plaça de la Vila (avui hi ha una entitat financera ) i el sector artesanista va dur a terme la construcció del seu nou local que volien que fos modèlic.

El Teatre del Centre va tenir molt de renom en el seu temps per les magnífiques condicions que reunia per a la pràctica de les arts escèniques i musicals.

Presenta un evident estat d’abandó, i sospitem que com a conseqüència de la crisis econòmica derivada del tsunami d’estultícia i corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA, de moment, s¡’ha salvat del definitiu enderroc.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL PRAT. LLOBREGAT JUSSÀ. PATRIMONI INDOCUMENTAT

Fèiem un tomb pel Prat de Llobregat la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, disposa aquesta Ciutat d’un Patrimoni Històric que podem qualificar sens dubte com ‘important’, també, dissortadament constatava la mancança d’un Catàleg - que mereixi aquest qualificatiu - de Patrimoni en línia.

Em pregunto els motius pels quals la major part dels Municipis de la comarca del Llobregat Jussà, malgrat la identificació ideològica amb els equips de la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA , no han sol•licitat els serveis de l’Oficina Patrimoni Cultural, per dur a terme el Mapa de Patrimoni cultural.


Un grup de cases al carrer Flaquer.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL PRAT. LLOBREGAT JUSSÀ. PATRIMONI INDOCUMENTAT

Fèiem un tomb pel Prat de Llobregat la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, disposa aquesta Ciutat d’un Patrimoni Històric que podem qualificar sens dubte com ‘important’, també, dissortadament constatava la mancança d’un Catàleg - que mereixi aquest qualificatiu - de Patrimoni en línia.

Em pregunto els motius pels quals la major part dels Municipis de la comarca del Llobregat Jussà, malgrat la identificació ideològica amb els equips de la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA , no han sol•licitat els serveis de l’Oficina Patrimoni Cultural, per dur a terme el Mapa de Patrimoni cultural.


Retratava la casa que donava nom al carrer Doctor Soler i Torrents.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL PRAT. LLOBREGAT JUSSÀ. PATRIMONI INDOCUMENTAT

Fèiem un tomb pel Prat de Llobregat la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, disposa aquesta Ciutat d’un Patrimoni Històric que podem qualificar sens dubte com ‘important’, també, dissortadament constatava la mancança d’un Catàleg - que mereixi aquest qualificatiu - de Patrimoni en línia.

Em pregunto els motius pels quals la major part dels Municipis de la comarca del Llobregat Jussà, malgrat la identificació ideològica amb els equips de la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA , no han sol•licitat els serveis de l’Oficina Patrimoni Cultural, per dur a terme el Mapa de Patrimoni cultural.


Retratava dues cases al carrer Doctor Soler i Torrents.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

domingo, 22 de diciembre de 2013

AQUI DURANT LA DICTADURA FRANQUISTA LES DONES DE SABADELL I RODALIES FEIEN EL ‘ SERVEI SOCIAL’.

Josep Renom i Costa (Sabadell, 22 de novembre de 1880- 11 de març de 1931), arquitecte municipal de Sabadell, projectava l’any 1926 aquest edifici destinat a Clínica de Puericultura i Maternitat; coneguda popularment com "la Puericultura".
L'edifici fou ampliat posteriorment per l'arquitecte Joaquim Mànich Comerma.

Durant el segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco ) aquí s’avaluava la ‘feminitat’ i només les dones que superaven el ‘ Servei Social’ podien fer les proves per obtenir el permís de conduir.

L'any 1990 es restaurà la façana i es va convertir en la seu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l'Òmnium Cultural.

L’edifici té un aire descurat


La descripció tècnica ens diu ; Ampli casal estructurat en alçada en planta baixa i dos pisos, els seus elements decoratius responen a una estètica neobarroca: balustrades als balcons, pilastres i columnes amb ordre jònic i una gran cornisa rematada per una gran balustrada decorada amb gerros. A la façana s'observen plafons decoratius de Modest Casademunt Giralt ( 1872 ? – Sabadell ,10-04-1954)

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EDIFICI DEL CARRER SANT JOSEP 27-29. SABADELL

Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965) alçava l’any 1915 l’edifici que es coneix ara com Despatx Genís i Pont (o Pont Germans), no trobava enlloc les dades del promotor, nom, cognoms, data i lloc de naixement i de traspàs, sou pregats de fer-nos-ho saber a ll’email coneixercatalunya@gmail.com


La descripció tècnica – extremadament simple – ens diu ; despatx cantoner, compost de planta baixa i pis. L'edifici va patir reformes i presenta la planta gairebé lliure molt senzilla. Les façanes són d'estil modernista presentant una gran riquesa ornamental, amb molta varietat de motius i materials (pedra, estuc, ceràmica, ferro forjat, etc.). El despatx forma una unitat funcional amb l'edifici contigu. El primer pis presenta un balcó on a cada banda hi ha disposades un parell de finestres.