sábado, 7 de diciembre de 2013

MIRALL DE L'ÀNIMA


La frase deia, " la cara es el mirall de l'ànima " ; avui això de l'ànima no està de moda, avui es porta ser "dur", comportar-se amb la resta de persones de forma desconsiderada i àdhuc despreciativa.

Imagino que no caldran exemples perquè tothom en tot moment, ho troba un energumen al davant , o es transforma ell, en un energumen ; la qüestió es lluir la mala educació, fins i tot " la mala sang " amb qualsevol motiu, i si es per un tema menor, doncs encara millor, oi ?

Habitualment durant el dia veig una munió de cares, al anar a la feina, a la mateixa feina, al sortir de la feina, i amb els anys, quasi sense voler, he acabat llegint "cares ", la major part en parlen de tristesa, de patiment - real o imaginat - , de desencís, algunes fins i tot de fàstic profund, no se sap si respecte del mateix individu o de la resta del món.

El que trobo a faltar son cares felices, potser cercant una agulla en un paller tindria més èxit penso jo, oi ?

Al mati amic lector quan et mires al mirall, t'agrada el que hi veus ?, reconeixes en el vidre el teu present i el teu passat ?.

Ara hi ha força gent que es fa canviar la cara pels cirurgians plàstics, està clar que la que tenen no els hi agrada, però certament en virtut del reflex que exposava al començament, el que no els hi agrada es la seva ànima, i aquesta malauradament no es pot operar - encara - , ens cal viure amb tot el que hem fet de bo, i sobretot amb tot el que no hem fet, i per descomptat amb tot el que hem fet, i fem malament , i es aquesta carrega la que ens transforma - o deforma - la cara ; son les nostres accions i/o les nostres omissions, les que habitualment poc a poc, però en ocasions de forma accelerada ens transformen als nostres ulls, i als ulls de la resta del món.

No us donaré noms de polítics, o d'artistes , o de professionals diversos, perquè tots veiem la mateixa televisió, i llegim els mateixos diaris; ara vosaltres sols, i en relació a qui us sembli feu aquesta prova, el mireu a la cara i intenteu l'exercici de valorar, en quina mesura aquesta reflexa la seva trajectòria vital. Hi ha qui fins i tot te faccions inhumanes, oi ?

Hi ha una majoria de cares que reflexen por, que ens parlen d'inseguretat - no en termes policials - sinó en clau de valors; ens comuniquen que aquella persona, potser està sola, potser està "buida", potser ha perdut l'habilitat infantil de connectar amb les altres persones , i el cert es que més enllà de "llegir-les " d'interpretar el seu missatge, poca cosa podem fer respecte d'aquell vianant o conductor en que ens creuem de camí o de tornada de la feina o de l'esbarjo; amb els que si podem i hem de fer alguna cosa, es amb aquells en que tenim una relació, ni que sigui breu ; els hem de traslladar sense escarafalls un bri d'escalfor humana, un alè d'esperança, no som ningú per fer retrets i tothom acaba trobant allò que tant i tant buscava , però fins i tot per egoisme, hem de cercar models de relació amb les altres persones, que no acabin - també - deformant-nos l'ànima.

Oi ?

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada