miércoles, 11 de diciembre de 2013

LES VACANCES DE L’ABIGAIL

L’Abigail era una mestressa de casa que es passava els dies escombrant, traient la pols, fregant, anant a la compra, en fi, es cuidava de la casa i de la família.
Estava cansada de fer el mateix cada dia, sols desitjava tenir unes petites vacances.
S'acostava el Nadal, a l’Abigail li agradaven molt aquestes festes, però aquest any, estava tan cansada que pensava que no seria capaç de portar-ho tot endavant.
Un dia, com de costum, l’Abigail va anar a comprar al mercat, va veure una parada nova i va decidir acostar-se per veure quins productes oferia. No s'esperava que la persona que atengués fos un nan, però, no li va donar cap importància i va comprar-hi unes quantes coses.
Heus aquí, que quan se n'anava, el nan la va acomiadar─ adéu, Abigail, que vagi bé, fins a una altra. Ella es va parar de cop, aquella persona que era la primera vegada que la veia sabia el seu nom, com podia ser? i li va preguntar:
Com saps el meu nom? El nan li va contestar:
Tant és, sóc aquí per ajudar-te. ─Ajudar-me? Sí, ajudar-te─ estàs molt cansada, sé que et fan molta il·lusió les festes, però aquest any no et veus amb forces de celebrar-les.
Sí, estic molt cansada, i com ho saps tu?
Perquè m'han arribat les teves vibracions, que, precisament no han estat bones─ va contestar Durin. Per cert, em dic Durin.
No sé com em pots ajudar Durin, va dir.
Jo sí que ho sé, ara mateix tanco la parada i marxem a fer una volta─ va dir en Durin. I on anirem? va preguntar l’Abigail.
Tu tanca els ulls i deixa't portar─ d'acord?
D'acord, va contestar. Va tancar els ulls i quan els va obrir, sorpresa!. Era a la neu, no podia pronunciar cap paraula, no comprenia res, es mirava al Durin i veia que reia.
No et quedis tan parada, que no passa res─ va dir en Durin.
Què vols que et digui, estava en el mercat i ara estic a la neu, és per sorprendrem, no, i li va preguntar:
Com hem arribat fins aquí?
Ha estat cosa de bufar i fer ampolles! Vinga no em prenguis el pèl, va contestar Abigail─ Si dona, bufant i una mica de pols màgica, ha estat cosa d’un segon arribar fins aquí.
─I els de casa meva? va preguntar l’Abigail.
No pateixis, no se n'adonaran, per a ells estàs comprant al mercat.
Però mai estic tant temps al mercat, digué l’Abigail.
En Durin, li va explicar:
El viatge en el món dels nans és màgic, ja t'ho he dit, bufar i fer ampolles, ningú se'n donarà compte.
Recorda que tinc molta feina.
No passis cura, que quan tornis, estaràs nova.
Ah! val─ si és així, va dir ella.
Tornem a on érem del conte.
Era la primera vegada que trepitjava neu, va començar a rebolcar-se i pensava:
─Quina suavitat, quina delícia. En aquestes veu dos óssos que s'acostaven, una óssa amb el seu fill, es va espantar i va dir al Durin:
Mira Durin, venen dos óssos! Per resposta va rebre:
─Doncs, gaudeix del petit osset!
L'osset ja es trobava al seu costat buscant carícies i, l’Abigail es va passar estones acariciant-lo, mentre ho feia pensava:
És com un osset de peluix, millor dit, és un osset real de peluix.
Al cap d'una estona, l'osset va marxar i va arribar l'hora que ells partissin cap a un altre lloc.
─Torna a tancar els ulls! Va sentir que li deia en Durin.
Com la primera vegada, quan va tornar a obrir els ulls, sorpresa de nou, quin contrast, va pensar. Abans estàvem a la neu i ara estem a la platja.

Vaig a mullar-me els peus! va ser el primer que va dir. Es va estar estona remullant-se els peus i quan va sortir, semblava que havia revifat una mica.
Li va dir al nan que ja podien tornar a marxar i li va preguntar:
On anirem ara? No vulguis saber-ho, és sorpresa─ va dir en Durin.
Aquesta vegada es va trobar enmig d'una vall tot verda, herba per tot arreu, arbres florits, cases de fusta i ella estirada sobre l'herba d'aquells prats. Ho contemplava tot:
Quin paisatge més bonic, és sorprenent, almenys, devem estar als Alps. El Durin la va sentir i li va dir:
Has encertat de ple, i, en aquests temps, està tot verd.
Es va relaxar tant, que fins i tot va fer una petita adormida, quan es va despertar es va despertar com a nova, va estirar els braços com si hagués dormit una nit sencera, que bé, quin descans!
En quins llocs em portes més bonics, nan, va dir l’Abigail. El nan va dir:
Doncs prepara't que ara ve l'últim i el que més et pot sorprendre. En obrir els ulls, estava al Tibet, Tibet! Una altra meravella! I va exclamar:
Amb el que a mi m'agrada el Tibet!
Doncs aquí pots aprendre la filosofia que tenen els lames per viure, que t'anirà molt bé.
Ja la conec─ ja la coneixes? millor, així et serà més fàcil─, i t'agrada?
Per descomptat que m'agrada, m'agrada molt!
Estava mirant com meditaven, i per la seva sorpresa, es va veure inclosa en el grup, gràcies a això, va aprendre a meditar. Va quedar molt relaxada.
Què més li faltava? Res mes.
Estava descansada, relaxada i ja era hora de tornar a casa.
Una bufada, una mica de pols màgica i ja tornaven a estar en el mateix punt de partida.
L’Abigail només tenia paraules de gratitud cap el Durin.
Gràcies Durin, m'has ajudat molt, ara ja em veig en cor de fer els preparatius per Nadal. Si et vols quedar ja ho saps, estàs a casa teva. En Durin, va contestar: ─Gràcies per la invitació, però m'esperen els meus, també celebrem el Nadal.
Molt bé, com vulguis, ens veurem una altra vegada? va preguntar l’Abigail.
No ─va contestar Durin. Però, voldria que recordessis sempre aquests viatges.
Has gaudit, has descansat i t'has relaxat, per tant, si mai tornes a estar trista o deprimida, recorda tot el que hem viscut junts i recuperaràs l'alegria.
Abans de marxar, el Durin la va apressar:
─Però ara crec, que és hora que tornis a casa. Espero que estiguis molt més animada, i que, el treball de cada dia, te l'agafis com el millor regal. Cuidar de la teva família, i, viure el dia a dia, amb il·lusió.
Quan va arribar a casa, li van preguntar:
─Mare, què has comprat avui al mercat?, i va contestar:
Doncs res, m'he entretingut i ara mateix hi vaig, no trigaré molt, tornaré amb tot el necessari per aquest Nadal.
Tots van estar contents en veure la seva mare més animada i van pensar:
─Vaja, aquesta estona que s'ha entretingut li ha anat molt bé!
Se'n va anar a comprar amb més il·lusió que mai, una vegada va haver comprat de tot, va posar les coses al seu lloc i es va posar a cuinar.
Va rostir el gall dindi i ho va deixar tot preparat per fer el brou de Nadal, així, encara li quedaria temps per netejar la casa. El seu marit estava que no creia el que veia, el canvi de la seva dona, i, li va preguntar:
─On has estat Abigail que estàs tan animada? ella va respondre:
Molt lluny!.
Tots van quedar amb un pam de nas quan va explicar els llocs on havia estat, no se la creien i l’Abigail va pensar:
─Penseu el que vulgueu, només jo sé el que he viscut!.
Deixem el conte amb l’Abigail ben contenta amb les seves curtes vacances i que, segur recordaria sempre amb el Durin. Ningú li podria treure aquesta meravellosa experiència!.

Rosa Ventura Cutrina

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada