miércoles, 4 de diciembre de 2013

A SANTS I MINYONS NO ELS PROMETIS SINÓ ELS DONS

Rut contestant a la invitació de marxar que li feia se seva sogra, li va respondre: "No insisteixis en que t’abandoni i me’n torni, perquè jo aniré on tu vagis i viuré on tu visquis, el teu poble serà el meu poble, i el teu Déu serà el meu Déu. Moriré on tu moris i allà seré enterrada. Que el Senyor em castigui més del compte, si aconsegueix separar-me de tu altra cosa que no sigui la mort” .


En el món jueu Rut és l’exemple palès de l’estranger que s’identifica plenament amb la seva ‘nova’ comunitat, que serà en endavant també la ‘seva comunitat’.

La figura té una claríssima transposició a Catalunya, també però , a qualsevol comunitat que doni acollida als nouvinguts, i els accepti en pla d’igualtat.

Commou escoltar defensar el dret legítim de Catalunya a escollir el seu futur, en boca de persones nascudes arreu del REINO DE ESPAÑA, i més encara quan ho fan els nacionals d’algunes de les ‘antigues colònies americanes ‘ , o fins africans, asiàtics,...

Els catalans tenim dret a decidir EN TOTS ELS ÀMBITS DE L’EXISTÈNCIA, des de si formen part, o no d’un col•lectiu, fins si el nostre Déu, és el mateix - que ja us dic que no – que el dels nostres veïns.

El Déu dels catalans és obert, acollidor, amorós, comprensiu, .. el que ens explicaven de menuts era rigorós , impositiu, allunyat dels homes i dels seus problemes, i amatent sempre a fer costat als poderosos i als impius.

José Ignacio Wert Ortega (Madrid, 18 de febrer de 1950), deia com a cloenda a la seva mal dita llei ‘ ara s’ha acabat el temps destruir, i comença el temps de construir’, el CAMARADA WERT, volia citar les paraules del Cohèlet, però portar per la seva infinita vanitat i estultícia, esmenava TAMBÉ la paraula de Déu.

La política de ‘terra cremada’ no permet espigolar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada