lunes, 4 de noviembre de 2013

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE RIUDARENES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Retratava la Capella del Sant Crist, en la que es cedeix la preeminència pel que fa si més no a l’estètica a un sant que llevat d’error identifico com Sant Narcís, sou pregats de confirmar-nos-ho en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com


En matèria de Cementiris el REINO DE ESPAÑA duia a terme, possiblement la primera gran operació especulativa de caràcter immobiliari, obligant a traslladar els fossars del costat de d’esglésies argüint qüestions sanitàries – que mai s’han acreditat, i que sembla afectaven només A LA ESPAÑA IMPERIAL - ; s’alliberaven així terres als nuclis urbans que generaven plusvàlues, i es requalificaven terrenys agrícoles i/o erms, guanys per tots costats.

Llegia que al juliol de 1878 s’aprovava construir un nou cementiri a les afores del poble, en un solar cedit per don Francesc de Manresa i de Bassols, hisendat, veí de Ceret, en quina representació signava el seu fill Lluís Emmnuel de Manresa i de Ribas, hisendat, major d'edat, casat i veí del poble de Riudarenes.


Armes del llinatge dels Manresa, segons descripció del manuscrit de J. R. Vila. Segle XVII


El fossar de Riudarenes comparteix espai amb una instal•lació industrial, situació que més enllà de la ‘contaminació estètica’, i la impossibilitat de tenir un ‘descans etern’, no comporta avui cap problema sanitari.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada