domingo, 15 de septiembre de 2013

SANTA MARIA DE PENYAFEL. SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS. EL PENEDÈS SOBIRÀ

Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, prop l’esglesiola de Santa Maria de Penyafel , topònim que ens porta a pensar en un origen àrab - ells son els ‘fidels’ i la resta de món som ‘infidels’- i l’adovació de Santa Maria, comú en la major part d’edificis recuperats als sarrains. La tesis la corrobora la primera referència documental de la capella que data de 1097, en la que es dona notícia que ja estava construïda "una fortificació i probablement al costat, una església"


Llegia que l’edifici originàriament d'una sola nau, avui hi ha un cos lateral i un porxo d'accés, edificats posteriorment.

Les cantonades de l'edifici estan fetes de carreus de pedra.

Destaca l'absis de la capella, que té una forma semicircular per dintre i octagonal a l'exterior.


De la primitiva fàbrica romànica en resten només fragments de murs i la portalada lateral de mig punt -orientada al Nord- amb dues arquivoltes, un anell toral llis i dos capitells a banda i banda, també llisos. A la part superior de la façana principal hi ha un campanar d'espadanya de dos arcs que no contenen campanes i una creu.

A l'interior – on no podíem accedir - ens expliquen que destaca l'altar barroc de 1754.

1 comentario:

  1. Permeteu-me una puntualització, el nom de l'espai i l'església és el de Santa Maria de Penafel. Les denominacions Penyafiel- Penyafel són castellanismes introduïts durant la dictadura de Primo de Rivera (1923). Podeu constatar-ho a L'Enciclopedia Catalana, Catalunya Romànica, L'atles... etc. https://blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/penafel/

    ResponderEliminar