El Miquel Pujol Mur, i Maria Rosa Planell Grau feia dies que buscaven aquesta petita esglesiola, de la què en diverses exposicions n’havien vist fotografies, fins fa poc però, no van veure caigut a terra un indicador de la masia i l’església , i l’ocasió fa el lladre, aprofitaven per anar a visitar-la.
La descripció tècnica ens diu ; petita esglesiola romànica del segle XII que consta d’una sola nau de planta rectangular coberta amb volta de canó capçada per un absis semicircular a llevant amb volta de quart d’esfera.
La porta és adovellada, d’arc de mig punt.
Les finestres de doble esqueixada es reparteixen pels murs de l’edifici; la de l’absis és formada per una pedra monolítica amb forma d’arc.
El parament és fet amb blocs regulars col·locats a contrapeu i en filades, units amb morter.
Als peus de l’edifici s’alça un petit campanar d’espadanya d’un sol ull i molt rústec.
És situada en terres de l’Espunyola per la pista de terra que porta fins a la Vall d’Ora.
El nom de referència és Santa Margarida de Mercadal i també Santa Margarida del Cint.
Aquest església, dins l’antiga Vall del Lord i comtat d’Urgell, no fou mai església parroquial, possiblement depenia de la parroquial de Sant Sadurní del Cint.
El lloc del Cint (Cincto) apareix esmentat des de molt antic en la documentació medieval. El lloc fou repoblat pel comte Guifré el Pelós entre els anys 872 i 878, juntament amb Terrers, Travil, Sisquer, Llinars i altres llocs de la Vall del Lord. El bisbe Galderic va refer l’organització parroquial i adquirí els drets en aquest lloc. Més tard el Comte Sunifred II d’Urgell els usurpà i foren reclamats l’any 948 pel aleshores bisbe d’Urgell, Guisad II.
El 1312 la trobem esmentada en la visita pastoral al deganat de la vall de Lord (capella mercadalt).
Santa Margarida estigué vinculada – com quasi mitja Catalunya – , a la baixa edat mitjana, als dominis de la casa comtal de Cardona i fou cedida a l’església parroquial de Sant Miquel de Cardona.
Al segle XV s’hi havia fundat un benefici eclesiàstic que mantenia les despeses de pa i vi donades un dia a l’any als pobres del lloc.
Al segle XVIII és la capella familiar de la propera masia de Mercadal.
Actualment no té culte de forma regular , si conserva però , l’altar i les imatges religioses.
Una vegada més gràcies a la nostra ‘parella romànica’ hem conegut un tros d’aquesta estimadíssima terra catalana nostra.
Fotografia: Maria Rosa Planell Grau.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
No hay comentarios:
Publicar un comentario