lunes, 16 de septiembre de 2013

SANT SEBASTIÀ DE SITGES. L’ERMITA VOTIVA

El mestre d’obres , Francesc Cros i Massó (1793-1869), és l’autor de la reforma de l'ermita de Sant Sebastià – possiblement d’origen votiu – que la portarà a integrar-se en el conjunt del cementiri de Sitges, la descripció ens diu ; edifici de planta quadrada amb una única nau, creuer i capelles laterals. La composició de la façana destaca per la seva simetria, i en ella es tradueixen els límits de la nau central mitjançant dues bandes verticals que recorren el frontis.

Pel que fa a les obertures existents, cal mencionar únicament la porta d'accés, d'arc de mig punt de pedra i una rosassa situada a la part superior del mur. Disposa també d'un sòcol de pedra, i del ràfec de la coberta a doble vessant de teules.


En el coronament s'identifica una mena d'espadanya, realitzada en maó massís, coronada per una creu metàl•lica i amb un pom a cada extrem. Aquesta estructura emmarca una fornícula en la que s'identifica un plafó de rajoles policromes en què es representa a sant Sebastià. Pel que fa al campanar, de planta octogonal i realitzat amb maons, disposa d'una coberta piramidal, cobert.


No té accés des de l’interior del Cementiri; això malgrat que forma part del tancament perimetral, i deixa l’absis a l’interior del fossar, des del nostre particular punt de vista - del Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Verges - no la converteix en la Capella del Cementiri, sinó que reafirma la seva naturalesa d’ermita votiva.

No hay comentarios:

Publicar un comentario