viernes, 14 de junio de 2013

PELS CAMINS DE L’AIGUA. LA SEGARRA INFINITA

La Segarra és una terra oblidada pels homes i estimada molt especialment per Déu , trobem proves d’això en la toponímia, i en la pervivència, aquí i allà, dels turons edificats – la major part avui en runes - que ens venen a recordar que l’Altíssim ens demanarà comptes per les nostres malifetes. Podem excusar-nos en la nostra condició de poble esclau, en la persecució secular del REINO DE ESPAÑA, en .... no ens valdran, recordeu que ELL, tot ho veu i tot ho sent.

Anàvem amb el Josep Olivé Escarré per les terres que regava el Sió, les Oluges , topònim del que en defensem un origen llatí derivat d’holus , hortalissa, verdura; l’indret regat pel riu Sió era extremament fèrtil.


Prenyanosa, d’un topònim prinyoner, que fa referència al mateix tipus d’arbust que donarà nom a l’Aranyó.


Cardosa, lloc abundós en cards, com teníem ocasió de comprovar.

Tenia gràcies a la bona feina de l’Ángela Llop Farré, un especial desig d’accedir a Malgrat ‘ el turó gentil’

Ho faríem al llarg d’un mati solejat, en el que únicament coincidíem amb un altre esser humà, que feina tasques de neteja dels marges curulls d’herba i vegetació, que serien un bon material pels incendis estiuencs.


Ens arribarien fins a Llor, topònim derivat de llorer que devia ser arbre abundós, quan per aquestes terres passava el centre del món.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada