martes, 4 de junio de 2013

MUSEU D’HISTÒRIA DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Retratava amb força dificultat per l’estretor del carrer Xipreret cantonada Carrer Joan Pallarès, una façana que té tot l’aspecte de pertànyer a un palauet renaixentista, des de l’any 1972 és la seu del Museu d’Història de l’Hospitalet de Llobregat.



La Ciutat conserva molt encertadament en el seu blasó la creu de Santa Eulàlia, el ‘martiri’ que ha patit en la seva història recent és molt evident : assolia els 37.650 habitants en el cens de 1930 a les acaballes del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ), que augmentarien de forma exponencial fins als 294.033 en el cens de 1981, desprès de la mort del Dictador , Francisco Franco Bahamonde; la ‘democraciola’ que n’esdevenia hereva, i que ha assolit uns nivells d’estultícia i corrupció que semblen no haver tocat sostre, ha vist reduir aq1uest nombre fins 257.057 habitants a darreries de l’any 2012.



Per explicar-se de forma entenedora com s’ha arribat fins la situació present, cal recordar ‘personatges’ com l’Alcalde José Matías de España Muntadas ( l’Hospitalet 1929 + 2005 ), que s’enduia en el seu panegíric la següent qualificació : ‘era un bon representants dels interessos de la dictadura a L'Hospitalet ‘.

Se’l recorda molt especialment en aquest edifici – que va tenir com a darrers propietaris a la seva família - perquè es va ocupar de la destrucció del jardí per aixecar-hi un edifici de pisos.


Tenia la sensació de veure plorar – cosa del tot impossible - els escuts dels seus antics propietaris esculpits a la façana , la mitja lluna dels Llunell, i la roda de molí dels Molines.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada