miércoles, 19 de junio de 2013

CAN LLOBET. LA CASA ‘FORTA’ DE SANTA MARIA DEL CAMI. L’ANOIA SOBIRANA. CATALUNYA

Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré (  Sant Llorenç Savall, 2 de maig d 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de  219 ) , i l’Antonio Mora Vergés, al petit nucli de Santa Maria del Camí, situat avui literalment sota l’autovia N-II, i en el seu moment parada obligada dels vehicles de tota mena que circulaven per la carretera N-II.

D’aquest petit indret, de les segles esglésies, i de la pertinença als termes de Veciana i d’ Argençola - ambdós catalans, ambdós dins l’Anoia sobirana- en deia quelcom en aquest enllaç : http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/03/les-santa-maries-del-cami-ral-darago.html

Trobava  en  referència a l’edifici senyorial situat al davant de l’església romànica, i del que ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 





Can Llobet és un allotjament de l’any 1600 situat a Santa Maria del Camí, està situat al peu del camí de Sant Jaume i t’ofereix un espai on podràs gaudir d’un dinar o un sopar i passar-hi una o més nits. També podràs descobrir la zona, gaudir d’un dels seus serveis i participar com a públic o artista en actuacions en directe.

A més a més tindràs l’oportunitat de disposar de servei de fisioteràpia, ja que l’establiment ofereix massatges terapèutics i relaxants, reflexoteràpia podal i kinesiologia amb flors de bach.

L'ha retratava l'any 1934 , part de la façana de Can Llobet, Veciana. l'Anoia.  L’ANTONIO GALLARDO I GARRIGA (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), li poso la O al nom, perquè com en el meu cas, en aquella època no es permetia la inscripció al Registre Civil de noms en altres llengües que no fossin el castellà –  “ ells “ en diuen espanyol – . La Constitució de 1978 però, l’anomena correctament castellà.   



La dèria ‘política’ de reduir municipis no pretén – ni aconseguirà – reduir despeses públiques – en els pobles petits, les persones actuen per convicció, perquè s’estimen el lloc on viuen, no certament per diners, que ni ara, ni abans, s’han destinat a aquestes divisions administratives - ; amb la reducció de municipis, en podem parlar des de fa més de 200 anys, quan al REINO DE ESPAÑA se li ensorrava el ‘xiringuito’ de les colònies americanes, i es tallaven dràsticament els recursos fàcils, del comerç i/o espoli que venia fent la MADRE PÀTRIA. Quan s’elimina un poble, es posa la primera pedra de l’oblit de la seva història, i com ja sabem qui per la memòria, per la identitat.

El patrioterisme consisteix en reivindicar una superestructura, i alhora fer desaparèixer els trets particulars que TOTS TENIM.

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 


 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario