jueves, 20 de junio de 2013

EL GOBERNADOR

El diccionario de la lengua castellana , ells  en diuen española i això ha comportat la disbauxa d’una parla ‘argentina’, ‘xilena’, ‘aragonesa oriental’,... perquè ningú vol ser menys, i acaba passant allò tant còmic de  la publicitat i de les tres botigues en un mateix carrer del poble;

La primera posa                    LA MEJOR DE ESPAÑA
La segona posa                    LA MEJOR DE EUROPA
La primera contesta            LA MEJOR DEL MUNDO
La segona contesta            LA MEJOR DEL UNIVERSO
Finalment, quan ja no s’enraonen ni els adults, ni les mestresses de casa, ni els fills i/o filles, el tercer posa              LA MEJOR DE LA CALLE

Llegia que el GOBERNADOR DEL BANCO DE ESPAÑA  es diu de cognom,
linde.
(Del lat. limes, -ĭtis).
1. amb. Límite de un reino o de una provincia.
2. amb. Término o fin de algo.
3. amb. Término o línea que separa unas heredades de otras.

En algun lloc m’havia semblat llegir ;
liendre.
(Del lat. vulg. lendis, lendĭnis).
1. f. Huevo de piojo, que suele estar adherido a los pelos de los animales huéspedes de este parásito.
cascarle, o machacarle, a alguien las ~s.
1. locs. verbs. coloqs. Aporrearlo, darle de palos.
2. locs. verbs. coloqs. Argüirle o reprenderle con vehemencia.

El segon cognom DE CASTRO, lliga tant amb una cosa com en l’altra.



Les opcions que es defensen des del càrrec més amb la segona, oi ?  

No hay comentarios:

Publicar un comentario