miércoles, 26 de junio de 2013

DEL CONVENT DE LA VISITACIÓ AL CENTRE HOSPITALARI DE SANT JOAN DE DÉU. SANT BOI. LLOBREGAT JUSSÀ.

Teníem clar que ens caldrà tornar al Tomàs irigaray Lopez, i a l’Antonio Mora Vergés, quan fèiem una fotografia , d’aquest centre assistencial de llarguíssima història.


L’any 1835, arran de la desamortització, els servites ( Orde mendicant quina finalitat és la santificació dels seus membres a través de la devoció a Maria, sobretot per la meditació dels seus dolors i de la Passió ), eren obligats a marxar d’una manera definitiva. En aquell moment els deutes del REINO DE ESPAÑA es va tapar amb l’espoli de l’església, perquè les classes populars vivien – i morien – en una misèria esfereïdora, actualment el PP, via retallades i supressió de drets civils i socials, està fent la desamortització social.

El lloc fou confiscat per l’Estat i va quedar abandonat. Finalment fou adquirit pel metge Antoni Pujadas i Mayans (Igualada, 21 d'agost de 1812 - Barcelona, 28 d'abril de 1881), que el 1854 va inaugurar un centre psiquiàtric, que literalment la ha vistes de tots els colors.

El manicomi, heretat per Frederic Pujadas Estolt, va ser administrat pels creditors entre 1881 i 1895, i canvià de propietari varies vegades.

A finals del segle XIX, l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, des d'Itàlia, i amb el lideratge del Pare Benedetto Menni, nascut Angelo Ercole Menni (Milà, Itàlia, 11 de març de 1841 - Dinan, França, 24 d'abril de 1914), tractava de recompondre la seva presència a Espanya, d'on va haver de marxar després de la segona desamortització de Mendizábal.
L'Orde Hospitalari comprà el centre el 20 d'agost de 1895, aprofitant l'oferiment que els propietaris havien fet al Pare Menni.

Es conserva de l'antic convent dels servites l'església de la Mare de Déu dels Dolors, d'estil renaixentista, si bé té un afegitó al campanar, del segle XIX. Immediatament després, en la cronologia, cal esmentar el pavelló d'homes, d'estil historicista neobarroc amb la seva façana d'estucs imitant carreus i les fortes balconades de pedra amb florons.

També és de la mateixa època la tanca del pati, amb pilastres de maó vist i ornamentació de motius bàquics. A les primeries del segle XX es va construir l'església neogòtica del pavelló d'homes i es van construir i reformar els pavellons noucentistes.

Més enllà del 1950 es va ampliar el conjunt amb els nous serveis que s'han convertit en el Psiquiàtric femení, a l'altra banda del carrer Benito Menni.

Ens agradarà tenir coneixements dels mestres d’obres i/o arquitectes que intervingueren en la transformació de l’edifici.

El fet que la major part dels consistoris de la comarca del Llobregat jussà, no disposin d’un Catàleg de Patrimoni en línia, no em sembla lògic ni casual.

Enlloc de Catalunya el creixement demogràfic des del primer feixisme (Dictadura de Primo de Rivera), ha comportat una transformació tant radical, i la destrucció – sovint arbitraria - d’edificis singulars.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada