martes, 14 de mayo de 2013

VIDA CREIXENT. TROBADA DE FRATERNITAT A PONTS



El dia 11 de Maig el grup de Vida Creixent de la Seu d’Urgell sortíem de l’estació d’autocars disposats a gaudir d’un bon dia doncs s’aixecava resplendent i assolellat.

Ens dirigíem a Ponts per celebrar la “Pasqua del malalt”. Comptaven amb la presència de Mn. Manel Pal, Mn. Gasch, Gna. Montserrat Font, Carme Cerqueda i tot els que hi anàvem.   

A Montferrer recollíem dues persones, a Adrall, una i a Organyà va pujar Mn. Evarist.

No vam fer cap més parada. El viatge va continuar sense cap incidència, a Déu gràcies, arribàvem a Ponts a l’hora prevista.  

Durant el viatge Mn. Gasch va recitar alguna poesia, el Carles Dalmau va explicar que aquell dia es complien els cinquanta-sis anys que s’havia casat amb la Pilar, després continuar parlant una mica del seu llibre: Camins de llet i neu, gairebé ja exhaurit.

En arribar a Ponts, tot seguit ja vam entrar a la sala d’actes municipal. Un gran edifici erigit per l’Ajuntament per acollir esdeveniments de tota mena.

Dins del recinte ja s’hi trobaven totes les autoritats, l’alcalde de la ciutat, Sr. Francisco García; la regidora de Sanitat i de Serveis Socials, Sra. Margarida Sorribes; les autoritats eclesiàstiques, Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe de la Seu d’Urgell i diferents estaments. La trobada estava organitzada per la Delegació de la Pastoral de la Salut del Bisbat d’Urgell. Hi havia gent d'arreu.

Vàrem tenir la grata sorpresa que ens esperava un esmorzar on no va mancar de res.

A les 11 en punt el senyor alcalde, Sr. Francisco García Cañadas, s’adreçava a tots nosaltres donant-nos la benvinguda. A continuació va parlar la Gna. Montserrat Font Gallart, delegada diocesana de Pastoral de la Salut, i per últim Mons. Joan-Enric Vives, el qual va donar pas a Mn. Manuel Pal, Consiliari de Vida Creixent per començar la conferència prevista per aquest acte.

El lema del dia era : ‘Vés, i tu fes igual’ , el qual Mn. Pal exhortà al final.

Mn. Manel Pal va parlar de la Salut i la Malaltia (paràbola del Bon samarità).

Personalment em vaig quedar amb aquesta frase del Mossèn Pal:

-       Un pobre és un sagrament: És un signe de la presència de Déu que et demana ajuda.

En acabar l’acte ens vam dirigir, gairebé tothom, els que no podien hi van anar en cotxe, a l’església parroquial dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu de Ponts on se celebraria l’Eucaristia presidida per Mons. Joan-Enric Vives.  




Cal dir que és una església preciosa. Mons. Joan-Enric Vives fa presidir l’Eucaristia concelebrada per un bon nombre de preveres diocesans. L’església estava plena de gom a gom. 

Em va agradar la paraula –que va esmentar Mons. Vives- la psicologia i la seva connotació “malalts del cap”. Molts anys enrere, l’església no parlava d’aquest tema, més aviat “sentenciava”.

La frase que més em va copsar de Mons. Vives va ser:

-       És a través dels fets del dia a dia que es va configurant qui és cadascú. Frase de Mons. Joan-Enric Vives. 

 Un cop acabada la missa vàrem tornar a agafar l’autocar que ens va portar a dinar al restaurant la “Pedra Negra”.

Vam dinar molt bé. L’única cosa que ens vam trobar va ser que al haver-hi tanta gent, es feia difícil trobar taula i vam estar separats del grup. Tot i així, a la nostra taula va ser molt divertit.

Ens van donar per dinar un entremès, vedella estofada, gelat i cafè. Bon dinar.

També vam tenir el dinar amenitzat quan el músic, Joan Ribolleda Altarriba, conegut com el Truki, ens va delectar amb unes quantes cançons força conegudes. Vam acompanyar-lo cantant. Inclús algú s’atreví a ballar.

En acabar el dinar, se li va fer un petit obsequi, en reconeixement a la seva tasca a la Gna. Montserrat Font Gallart.  

Al voltant de les quatre, vam agafar altra vegada l’autocar doncs al lloc on anàvem quedava una mica lluny, per admirar la Col·legiata de Sant Pere de Ponts (Sant Ermengol, Segle XI, romànic) i que tanta feina els costà als veïns de Ponts.




Vam ser atesos pels Amics de la Col·legiata premiats amb la Creu de Sant Jordi.

Un cop asseguts dins, un amic de la col·legiata ens va explicar la història:  

-       Des de l’any 1839 la Col·legiata es trobava abandonada a la seva sort i ja estava molt malmesa quan començaren a reconstruir-la.

-       L’any 1975 gràcies a l’Associació d’Amics de Sant Pere de Ponts van decidir reconstruir la col·legiata. Edifici romànic de tipus llombard. Comptaren amb l’ajuda del rector del poble, Mn. Daniel Fortuny, qui tenia un amic arquitecte, Lluís Bonet i Garí, (el Cros, Argentona, Maresme, 1893 – Barcelona, 1993) que en aquell moment es trobava a la Sagrada Família de Barcelona, que els va donar un cop de mà i els va anar orientant en la reconstrucció. S’hi posaren cada dissabte i cada diumenge a reconstruir-la. L’Associació d’Amics de Sant Pere de Ponts reberen la Creu de Sant Jordi.

-       Fet molt memorable. Cal elogiar a l’Associació d’Amics de Sant Pere de Ponts.

-       Des del 1976 l'Associació organitza una trobada tradicional. Han aconseguit el suport d'algunes institucions, com l'Ajuntament de Ponts i la diputació de Lleida.

-       L’any 2001 va ser declarat Monument Nacional per la Generalitat de Catalunya.


Enamorada de la fotografia, no vaig poder estar quieta ni un moment. Només anava tirant fotos i més fotos. El meu home –gran bromista- em deia que gairebé l’autocar se n’anava deixant-me allà.

La tornada fou molt entretinguda, si cal més que l’anada. Tothom havia gaudit d’un dia molt bonic, ple de germanor i es notava en l’ambient dins l’autocar.

Mn. Pal va dirigir les pregaries i vam cantar les cançons a la “Verge Maria”, les cançons dels “Mes de Maig”, del “Mes de Maria”; els “Avés Maria” que jo gairebé tenia oblidats i vaig tornar a cantar. Les cançons que ens ensenyaren de petits. Més, aquestes cançons no s’obliden mai.

Per finalitzar l’escrit, vull felicitar a tots els organitzadors per la seva bona tasca, ja que tot va sortir com estava previst.

Les gràcies a la Gna. Montserrat Font Gallart, al Carles Dalmau Robres que és la persona que ens ho va dir i li agraïm, a Carme Cerqueda, etc..., si no cito més noms és perquè encara no conec prou bé a tothom. Prego que si em deixo algú no s’enfadi, senzillament encara no us conec a tots.

L’any vinent, si déu vol, ens tornarem a trobar i llavors espero poder esmentar a cadascú que vingui a la trobada.

Felicitats!!!!!



Cal recordar que aquest any és l’any de LA FE.



Rosa Ventura Cutrina  

No hay comentarios:

Publicar un comentario