martes, 21 de mayo de 2013

SANT ANTONI DE PÀDUA D’ALBINYANA AL PENEDÈS JUSSÀ

Rebia unes fotografies del Marcel Morató Tort, de l’ermita de Sant Antoni de Pàdua, al terme d’Albanyana, al Penedès Jussà; Manuel Bofarull i Terrades (Badalona, 1923 + 10 Agost 2009), recull la quasi totalitat d’hipòtesis en relació al topònim Albinyana, si fem excepció de relacionar-ho amb l’existència d’una guixera de la que en el capbreu del 1562 es diu : “tenen facultat tots los habitants de la baronia del Vendrell de fer e portarsen guix per a llur ops y servey y no per a vendre pagant per cada quartera que sen aporten un diner al amo de dita peca. Y en Barthomeu Stela [que és el propietari d'aquell terreny] per molt guix que sen aporte no ha de pagar cosa alguna”. Defensem – algú ho havia de fer – la tesis que el topònim faci referència a aquest fet.

El Manuel Bofarull i Terrades, ens deixava un magnífic treball sobre aquest edifici i la seva història, de la que en tenim constància documental al segle XVIII.

La primera referència a l'ermita data de l'any 1714, el primer ermità està documentat l'any 1739, i fou Josep Ferrer, i el retaule es va fer l'any 1737, per l'artista Josep Masalva de Igualada, i per encàrrec del rector Fèlix Mayner.

Documents anteriors esmenten una "torre enderrocada" que deuria formar part de l'estructura defensiva de l'antic castell i que va ser aprofitada com a campanar en construir la capella.





La descripció tècnica d’aquesta ermita de nau única amb volta de canó i absis recte, construïda damunt la roca , al cim de la Serra del Quadrell, ens diu: l’edifici té un caire místic i primitiu, del que destaca l'espadanya d'un sol cos que s'aixecà aprofitant una gran penya. L'exterior de l'ermita presenta una escalinata que mena cap la porta d'accés i unes petites espitlleres, així com dos contraforts que sostenen la volta de mitja canya feta amb gruix de l'interior.



En els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-39, a la placeta del davant de l'ermita es van cremar els estris i ornaments que contenia, entre els que hi havia l'altar barroc, i es va abandonar la casa de l'ermità.

Sortosament els albinyanencs no s’han resignat a perdre aquest boci de la seva història, i s’ha aconseguit la restauració i manteniment de I'indret.

Els dilluns de Pasqua s'hi celebra un lluït i concorregut aplec, amb missa i cant dels goigs.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada