jueves, 9 de mayo de 2013

ESGLÉSIA I CONVENT DELS CARMELITES. TARRAGONA


El dia 4  de maig de 2013,   amb motiu del lliurament del ‘Premis Tinet’ visitàvem  Tarragona;   això ens permetia passejar per  la Rambla Nova, curulla d’edificis emblemàtics, alguns dels quals  vaig  -amb més o menys encert -  fotografiar.  Avui us  ensenyaré L'església iConvent dels Pares Carmelites, que projectava l'any 1896 Pau Monguió i Segura (Tarragona, 10-7-1865   -   Barcelona, 21-1-56) inspirant-se en el  convent de les Saleses (1882)  que  Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906)  havia aixecat a Barcelona.

El gener del 1918 l'arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 - Barcelona, 1 de maig del 1949) va guanyar el concurs per projectar un cambril dedicat a la Mare de Déu del Carme a l'interior de l'església del convent neogòtic dels Carmelites.

La part interior del cambril, que era molt popular i s'hi celebraven casaments, va ser destruïda durant la Guerra Civil i només en queda la llanterna, és a dir, la cúpula exterior, rodejada per un banc, i el seu sofisticat coronament en agulla de trencadís i parallamps. Aquest lluernari s'anomena popularment el colomar, ja que coloms autèntics conviuen amb els de pedra que Jujol hi va col•locar coronant els arcs apuntats amb què acaben els contraforts que combinen totxo amb peces de pedra artificial. Jujol va fer que el conjunt s'alcés sobre les teulades de l'església i el convent, però el 1952 es va aixecar un pis i ara només és parcialment visible des del carrer d'August.

La descripció tècnica ens diu :  Edifici singular construït amb pedra de llisó procedent del mateix solar, és una de les construccions més destacades de la seva època. Cal assenyalar que fou un dels primers edificis en què s'utilitza la pedra artificial, cosa que no va agradar als picapedrers tarragonins. Destaca el nivell del detall i el joc de color.



En  un extrem hi ha l'església de caire neogòtic,  i al seu  costat el convent amb dues importats façanes (una dóna al carrer d'Assalt i l'altre al d'August).



El convent consta de planta baixa i tres pisos. El cos superior d'habitacions és obra de Josep Maria Pujol i de Barberà (Tarragona, 1871-1949) dissenyat al 1926.

L'església fou projectada com un temple de nau única amb capelles laterals. A l'interior sobresortien les decoracions inspirades en formes barroques, perdudes durant la Guerra Civil. A la façana destaca la torre campanar i el cambril de la verge del Carme, dissenyat per en Jujol. El retaule és obra de Cèsar Martinell i Brunet (Valls, 1888-Barcelona, 1973) realitzat als anys 40 del segle XX.

En la composició de la façana destaquen els elements d'inspiració gòtica de formes agudes (pinacles, capitells, agulles) característics del gòtic septentrional, els quals accentuen la verticalitat de l'edifici i projecten continguts d'ordre espiritual.

Antoni Pujol Sevil ( Tarragona (  1 d'abril del 1902 + 5 OCT 2001 ), farà l’any  1952 una ampliació de la zona conventual, l’any 1957 l’ampliació del seminari a la banda del carrer August, i l’any 1960 la reforma interior de l’església ampliant una nau al costat de l’absis.

Queden més coses per explicar de Tarragona; per damunt de tot però,  el desig  creixent de tornar a visitar la Ciutat, tant aviat com ens sigui possible.

Rosa Ventura Cutrina  

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada