domingo, 5 de mayo de 2013

EPPUR SI MUOVE


Segons la tradició Galileu Galilei va pronunciar aquesta frase després d'abjurar de la visió heliocèntrica del món davant el tribunal de la Santa Inquisició .

La frase  sintetitza la tenacitat de l'evidència científica enfront de la censura de la fe i/o de qualsevol imposició acientífica, i   simbolitza la perseverança del científic davant les convencions per autoritat .

La Inquisició condemnava a mort a Galileu si no es retractava de que la Terra  girava al voltant del Sol, i admetia ben al contrari que era el Sol el que girava al voltant de la Terra. Galileu era un pragmàtic, i va admetre el que li van dir amb la boca grossa, mentre amb la boca petita, ell i tot el món intel·lectual, continuava pensant: ‘eppur si muove’

El cleptofeixisme en un termini molt breu ha desballestat allò que anomenàvem ‘estat del benestar’, educació , sanitat,  protecció social,... tot va desapareixent.

Diuen que l’inefable  Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostela, 27 de març de 1955  + ?) ha manifestat tenir por d’un esclat social. No va  gens desencaminat, perquè aquí, i allà, ‘eppur si muove’, la ciutadania pren consciència de que més enllà de tenir la raó – que la tenen – son més i millors, que les diferents ‘guàrdies pretorianes’ que sostenen al Poder Polític;  i que la seva ‘lleialtat’ no és tant solida com els agrada pensar als que remenen les cireres.   



Ja tarda en tornar a fer-se realitat la lletra d’aquella cançó del Lluis Llach :

L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el Sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset que no veus l'estaca
a on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba,
tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.

Si tu l'estires fort per aquí,
i jo l'estiro fort per allà
segur que tomba,
tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Però Siset fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida
però és que Siset pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el seu cant!

Lavi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap a quin indret
i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant que en Siset
el darrer que van ensenyar.




Perquè sortosament, com sostenia Galileu Galilei , ‘eppur si muove’.

No hay comentarios:

Publicar un comentario