jueves, 11 de abril de 2013

MAS CANYET. PALAMÓS. L’EMPORDÀ JUSSÀ


Intentava sostreure’m a la decisió del TSJC que posa per damunt la voluntat d’un sol pare de llengua castellana, front la de vint-i-cinc de llengua catalana.

Està clar que la decisió contraria   l’Article 14 de la Constitució de 1978, que en el capítol . DRETS I LLIBERTATS, diu :

Els espanyols són iguals davant la Llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

Tant clar almenys com que l'art. 404 del  Codi Penal , que tipifica la  PREVARICACIÓ, la defineix  en aquests termes : «a l'autoritat o funcionari públic que, sabent-ne la injustícia, dictés una resolució arbitrària en un assumpte administratiu ha de ser castigat amb la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de set a deu anys ».

El bé jurídic protegit és el correcte funcionament de l'administració pública i, com a tal, cal entendre l'obligació d'aquesta de servir amb objectivitat els interessos generals, amb ple sotmetiment a la llei i al dret (art. 103 CE) i, d'altra banda, la submissió al principi de legalitat i als fins que la justifiquen (art. 106 CE). Quant al subjecte actiu d'aquest delicte, com ha declarat el TS en la seva jurisprudència (STS 26 de març de 1992 i de 7 de febrer de 1997), només pot ser-ho una autoritat o funcionari que, com diu Luzón COSTA, ha de tenir funcions decisòries, podent cometre el delicte tant exercint com un òrgan unipersonal , com formant part d'un òrgan col·legiat. S'admet, així mateix, la participació de extraneus a títol d'inductor, cooperador necessari o còmplice (STS 52/1994 de 18 de gener).

Escollia el Mas Canyet, perquè alhora que la seva tristíssima realitat, l’expressió  Anar al canyet: morir-se; arruïnar-se , il·lustra perfectament els efectes d’aquesta desgraciada resolució en la nostra vida quotidiana.

L'estat general del mas és ruïnós: els sostres estan mig caiguts, falten els marcs de les finestres,.., fins a l’extrem que ha calgut posar un rètol ‘ prohibit el pas, risc d’esfondrament Just com la convivència a Catalunya, oi ?.  
Fins no fa gaire temps, les noticies relatives a la torre adossada a l'extrem est, anterior a la masia, segurament del segle XVI, deien  que es conservava bastant bé, actualment queda ben poca cosa de la seva planta rectangular (5,57x4,90 metres),  i l’alçada de 7 metres dividits en 3 plantes.

La part baixa estava ocupada per un forn de pa que estava  datat del segle XVI.
La segona planta es comunicava amb la casa per una porta que deuria ser la poterna ja que al capdamunt hi ha les restes d'un matacà,  s’accedia al pis superior  per una trapa.  Han desaparegut avui les 3 finestres,  i les  espitlleres aparedades, emmarcades amb pedra de granit. Estava coberta amb una teulada a dues vessants.
La façana principal està orientada a S-O. El portal té gravada la data 1787 a la llinda.

Al segle XVIII es deuria construir el mas adossat i la torre va perdre el seu caràcter defensiu.
El vent entre el runam esfereïdor repeteix la lletra dels Segadors ;
Contra tots els catalans,
ja veieu quina n'han feta  !

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada