viernes, 26 de abril de 2013

L’OLI DE LLÀTZER ( LAZÁRO )


 Nom propi d'home, especialment d'un pobre leprós citat en l'Antic Testament i d'un personatge evangèlic ressuscitat miraculosament per Jesucrist.

M’explicaven que en un poble del Montsià – en els anys foscos del segon feixisme –  hi havia un xicotet de nom Lazáro, molt,molt inquiet, i força beneitó – aleshores totes les qualificacions que hi ha actualment per classificar a les persones es desconeixen - , i tothom del poble temia les seves ‘sortides infantils’.

Avui en la visita que fèiem a la mare sortia una de les seves facècies més sonades, havia anat a sopar a casa d’uns familiars, i no estaven encara al segon plat que ja el van trobar a faltar a la taula. Tots preocupats per on podia ser, al carrer ?; al les golfes de la casa ?, a ....

A la Mercè se li va fer evident – ella tenia menys de 10 anys – i el Lazáro just quatre si hi arribava, que havia anat on tenien la gerra de l’oli, i s’havia posat dins.



Ningú la volia creure, però tothom va córrer cap a l’estança on hi havia la gerra, i allí, amb l’oli que quasi li cobria el nas estava el Lazáro !!!

La  feina per treure-li l’oli del damunt, dins d’un rentador de l’època i amb l’aigua freda us la deixo imaginar ; la roba per descomptat es va haver de llençar, i  com va arribar fins a casa seva, gelat,   descalç, i  embolicat en una manta també.

El dilema per aquella casa – en aquells anys de necessitat  -  que gràcies al PP & PSOE tornen ara – en que s’anava mancat de tot, es va plantejar en relació a l’oli que quedava encara a la gerra; que n’havien de fer ?

La necessitat és virtut – hi ha un ministre que diu que es menja els iogurts caducats , imaginem que com a succedani de les ‘drogues dures -, però la majoria de persones que furguen als contenidors, no ho fan amb  aquest esperit, sinó per pura necessitat,  i així en aquella casa van decidir consumir l’oli de la gerra on s’havia posat el Lazáro, i curiosament tothom el trobava molt bo, i preguntava per la seva procedència; és oli del Lazáro !, explicaven, i ningú va relacionar mai aquest nom amb el del beneitó trapella que s’havia posat dins de la gerra, els sonava exòtic, com una MARCA .

L’oli s’acostuma a consumir d’un any per l’altre, però en aquella casa, l’oli del Lazáro, va durar anys i anys.

Avui, aquesta història ens ha permès  posar un somriure a la cara de la nostra mare, per un moment li hem guanyat la partida a l’ alzhéimer, ha estat dissortadament una victòria pírrica , perquè des del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA,  avui precisament s’han retallat els recursos que permetien mantenir l’esperança.

No ens compensa saber que la nissaga del Mariano Rajoy Brey, dels seus Ministres, i dels impius que l’ajuden en aquesta tasca miserable, ha estat maleïda, i que el Creador escoltarà aquesta pregaria; això no retornarà a la vida a les persones que ‘van ser impulsades al buit per la seva política’, als que pateixen per la pèrdua de la salut, de la feina,   de la casa,  dels estalvis,.. però sobretot farà més difícil repetir moments com els anteriorment descrits, a totes les persones i/o famílies que viuen situacions semblants.   

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada