lunes, 29 de abril de 2013

GENERACIÓ DEL 52



Sóc nascuda l’any 1952 i com jo, molts d’altres. Personalment em considero “nascuda en un moment privilegiat i generació privilegiada”.

La meva generació no ha tingut tantes coses com les generacions següents, però tampoc ens ha faltat de res.

Teníem el necessari per viure, de menjar no ens en va faltar mai i una joguina pels reis tampoc. Durant la meva joventut no vaig témer per res, hi havia seguretat al carrer, podies anar a tot arreu ben tranquil/tranquil·la.

Els fills encara crèiem una mica. Si ens deien a les deu a casa, doncs a les deu ja hi érem. En aquella època la gent es casava molt jove, als voltant dels vint anys. Entre els pares del nuvi i els pares de la núvia et muntaven el pis (la gran majoria) i si tenies fills podies criar-los sense problemes. I a les escoles tot funcionava bé.

Els meus pares venien d’una postguerra, havien viscut la misèria i els horrors de la guerra –moltes vegades no havien pogut ni menjar-, van passar molta fam. Es van fer un fart de treballar per tirar el país endavant com tothom. Fins i tot treballaven tot el dissabte i el diumenge al matí i així varen anar tirant. També varen procurar donar-me tot el que ells no havien tingut.

Diuen que aquesta generació –la meva- encara es hem passat més donant als fills tot el que nosaltres no vàrem tenir. Discrepo d’això. Penso que alguns pares van fer com jo, que tampoc van omplir als seus fills de moltes coses. Hi ha opinions de tot.

La generació dels nostres fills encara ha sigut afortunada. Ells també han pogut donar als seus fills el que han volgut.   

Parlant d’aquests fills, a la vegada néts, aquesta generació ha tingut tanta abundància de coses, se’ls ha permès tot i protegit tant i s’han educat amb tanta permissivitat que no se sap com sortiran el dia de demà. Alguna cosa sortirà. Se sabran defendre prou bé en la vida o bé sortiran rebels o guerrillers de tant consentits? Temps al temps. 

Quina és la generació que en diuen “la perduda”?  La dels nostres fills o la dels fills dels nostres fills. Que m’ho diguin!

Només sabem que no hi ha feina per ningú, ni joves ni grans i ai, aquell que es queda sense feina cap a la cinquantena, i després volen allargar la jubilació als setanta, però senyors que penseu? Si a setanta anys ja no us aguantareu els pets!

El jovent que té estudis se’n va fora d’Espanya per guanyar-se la vida. És vergonyós!

Quina classe de país voleu? En lloc de tercermundistes voleu que siguem cuartmundistes? Encara voleu que ens tinguin per més ignorants?

Ara mateix, volen remodelar la Gran Via de Barcelona. És necessari, pregunto jo? No seria millor que aquests diners enlloc de malgastar-los fent obres innecessàries es dediquessin al poble? Només és un exemple, n’hi ha tantes de coses!

Hi ha molta gent necessitada, que necessita treball i no en té; en conseqüència no té menjar ni on anar. Els polítics sí que mengen i dormen cada dia.

Quines incongruències més grans dins del Govern!!

L’actual Govern, tant un com l’altre, ens estan portant a la ruïna total. Què espera el Sr. Rajoy? Què espera el Sr. Mas?

L’idioma està pel mig o es una tapadora? El castellà i el català poden conviure perfectament.

El que deia: -Què volen els nostres polítics?

Sí, ja ho sabem, barallar-se entre ells, i en quan al poble, que vol el Govern per al poble?

Un terrabastall, més guerres? Què ens tornem a matar entre nosaltres com abans i així en quedarem menys i tornar a començar?

Què ens caiguin bombes per poder tenir treball altra vegada recomponent el país? Sí, és una solució molt bèstia, però sapigueu que hi esteu a un pas.  

Com espera acabar el Sr. Rajoy i el seu Govern? Ha pensat que ells també en patiran les conseqüències per la seva mala gestió? O es pensa que sempre serà un privilegiat com tots els que estan a “la trona alta”?

Abans els faran caure. El poble “destronarà” aquest Govern quan ja no pugui més.

El Govern sap que no crearà nous llocs de treball perquè no n’hi ha. La tecnologia ha avançat i cada dia avança tan ràpidament que destrueix llocs de treball en lloc de crear-los, igual que les lleis noves que el Govern s’ha inventat últimament.

Amb la sanitat, les farmàcies, els medicaments, escoles, estan abusant de tot, han pres el poble per “idiota”.

El poble no en té res d’idiota; el poble quan ja no pugi més rebentarà.

Tant de bo em falli la intuïció, però em sembla que s’estan repetint coses ja passades i que ja teníem oblidades.

S’ha estat parlant i repetint anys i anys les desgràcies que va “fer Franco”, i?

No s’han fet “genocidis” sempre i per tot el món?

Jo només sé que quan ell va estar capdavanter del país es podia viure i tirar endavant i sobre tot hi havia seguretat al carrer i a tot arreu.

El Rajoy em recorda al Franco, intolerant, intransigent, etc. i el Mas tossut amb el catalanisme.

“Es torna a repetir el tema de la “llengua catalana”.

No vaig a favor ni l’un ni de l’altre, semblen nens petits de pati de col·legi i s’obliden del més important: Que ambdós estan governant un país.

Aquesta tan llarga reflexió que m’he fet, ve donada a que m’apropo a la vellesa i he pensat que fora molt trist haver tingut una vida bastant bona –o bona del tot- i acabar mal vivint i amb misèria perquè un Govern no ha sabut fer les coses bé.

No em fa vergonya dir que tinc por de la guerra, més que res dels horrors i patiments que hi ha darrere.

Hi ha una dita que diu: No costa gens anar endavant però si tirar enrere.

En el Govern en són tants que ni ells mateixos s’entenen, segurament  els hi manca organització, perquè en cas contrari, igual les coses haguessin anat d’una altra manera.

Desitjaria que tot es pogués solucionar bé per a tothom i poguéssim agermanar les dues llengües. Tant es bona una com l’altre.

No sé quin reflex de la meva persona pot donar aquest escrit, senzillament m’he limitat a dir el que penso.


Una última cosa per dir-vos:

-          Visca! Estem vivim en temps pretèrits! S’hauran assabentat els polítics? 

Adéu-siau.



Rosa Ventura Cutrina 

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada