jueves, 4 de abril de 2013

EL CAFÈ DE L’AMETLLA DEL VALLÈS

SEBASTIÀ BASSA I BARBANY ((Santa Eulàlia de Ronçana, 1859 - l’Ametlla del Vallès, 1935), és sense cap dubte la clau NECESSÀRIA per entendre l’evolució de la història de l’Ametlla del Vallès.

Ho pensava mentre intentava trobar el millor angle possible per retratar aquest edifici entre parets mitgeres, al Carrer Torregassa, 25, format per planta baixa i dos pisos.

La coberta és a dues vessants amb façana plana de composició simètrica.

La façana està revestida de pedra i en ella s'hi combinen diferents materials com a únics motius decoratius: paredat, maó vist i ceràmica.



El totxo marca els límits de la façana i els diferents tipus d’arcs de les finestres de les tres plantes, decorades amb ceràmica vidrada. En destaquen les finestres dels baixos, amb el trencadís ceràmic, i els elements de ferro dels balcons i baranes, que representen l’element més identificatiu de la primera etapa modernista de Raspall: l’estilització vegetal que sobrepassa el brancal i s’endinsa orgànicament.

A l’interior es conserven els arrambadors ceràmics originals, i l’estètica - i fins l’atmosfera - de cafè de primers de segle.

L’aixecava l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, a l’any 1906. L’edifici ha sobreviscut – fins ara - dos Dictadures, i un genocidi; esperem que se salvi també d’aquesta ‘Democraciola’ corrupta.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada