viernes, 12 de abril de 2013

EDIFICI DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE LLIÇÀ DE VALL


Pel que fa al topònim a la pàgina de l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt  trobava :

Sembla que el nom del nostre poble deriva del nom del patrici romà Lucius.

L'any 989, apareix esmentat com Liciano. El 1174, com Liziano superioritat.

El 1359, com Sant Julià de Llissa Sobirà.

Antigament- quan el fet de ser català, no implicava cap mena de greuge, ni ens feia esclaus dels n ostres veïns/botxins - Lliçà d'Amunt es denominava Lliçà Sobirà, mentre que Lliçà de Vall es denominava Licano Subteriore i lica Jusà.

 Aquest fet sembla confirmar la idea que la diferenciació dels dos pobles es determina a partir del riu (aigües amunt o aigües avall) i no de la seva situació en relació a la muntanya (dalt de la muntanya o en la vall). Sense ànim de crear polèmica, creiem que la decisió de cridar al nostre poble "d'Amunt" i no "de Munt" és més coherent, que  la decisió del nostre poble veí, que ha decidit ser "de Vall" en lloc de "d'Avall".

Fet l’aclariment, començem explicant que JOSEP PUIG I FONT (Lliçà de Vall, 1879 – 1950), va ser un bon Alcalde , i particularment una  actuació  molt  destacada en el seu mandat,  fou la construcció de la casa consistorial i les escoles municipals.

Inicialment ambdós edificis s’havien de situar en un terreny de 1.990 m2 que Ignasi de Llanza i Montoliu , propietari de Can Coll, havia cedit a l’Ajuntament el 1927 perquè s’hi construïssin l’ajuntament i l’escola; segons que s’especificava en el contracte de cessió, l’Ajuntament en cap cas no podria donar als futurs edificis “una finalidad que no tenga carácter patriótico o benéfico o que notoriamente redunde en perjuicio de la Religión Católica o de la sana moralidad de los habitantes de este pueblo.” ; un any després d’aquesta cessió, Marcel·lí Vilardebó Farnés (Lliçà de Vall, 1864 - Montmeló, 1934) l’altre gran propietari de Lliçà de Vall, feia donació al municipi d’un altre terreny de 1.620 m2 destinat també a la construcció de l’ajuntament i les escoles.

Finalment, el consistori prengué la decisió salomònica d’ubicar el nou ajuntament, avui desaparegut - m’explicaven que era la casa ‘blanca’ que hi ha sota la rotonda d’entrada de l’autovia -  al terreny de Llanza, i les noves escoles al terreny de Vilardebó.

En aquella època, i per aquesta zona, fer un gran edifici que aixoplugues alhora Escoles i Ajuntament, era més que normal, un anhel d’integrar la democràcia a la vida dels infants. No va tenir èxit, està clar que en les terres d’ESPAÑA la llavor de la democràcia no pot fer arrels.

Ambdós edificis foren inaugurats el 1929.



La descripció tècnica ‘actualitzada’ de l’edifici de les antigues escoles ens diu :  Masia amb cos central de planta superior i golfes. La casa té dues entrades contraposades, una a migdia i l'altra al nord, amb portes de volta de pedra i finestres superiors amb ornamentacions. S'han anat succeint diverses reformes, però tot i així es conserva l'estructura bàsica de la masia amb elements annexes adossats.



Sembla que en aquest indret hi havia una edificació que va ser reformada, per descomptat del mestre d’obres i/o arquitecte cap referència – recordem que Catalunya és ENCARA una colònia del REINO DE ESPAÑA -. En qüestions de  documentar el Patrimoni Històric se’ns imposa el model ‘Oficial’ – no fer res, i/o poc i malament - .  Sou pregats per fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com  les vostres aportacions. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada