miércoles, 10 de abril de 2013

DE L’EDIFICI DE LA CASA DE VILA DE PALAMÓS I ALTRES HISTÒRIES.


En relació al topònim trobava a :


Palamós

El rei Pere II de Catalunya, anomenat el Gran, quan fundà la població, encisat per la bellesa de la badia, va dir: "Aquest lloc és ideal per als enamorats. La vila es dirà Pels Amors." (la polèmica entre per i per a no arribaria fins força segles més tard), topònim que de seguida s'escrigué Pelsamors. Amb la caiguda de la s, causada per la mateixa evolució de la llengua, es transformà en Pelamors. El 1735, el ja esmentat Jacinto Pimentel (v. Calonge), com que desconeixia el fenomen de la vocal neutra i tant se li'n feia escriure a com e, el va convertir en Palamors. Finalment, la caiguda de la r donà lloc a l'actual Palamós.

La Generalitat de ‘ Barcelona’ , al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, recull  :

En la documentació antiga Palamors (segle XIII), potser prové del llatí PALU(S) HUMORIS  ‘aiguamolls humits’.

Es fa esment al fet  que Dolors Bramon Planas, professora d’estudis islàmics, i la seva filla, la professora Rosa Lluch Bramon, ambdues de la Universitat de Barcelona, en un treball sobre la toponímia dels llocs que foren esmentats en la crònica d’Ibn Hayyan de l’any 935,  en  que relatava la incursió d’una esquadra omeia del califa Abd al-Rahman III per terres de les costes dels francs,  observen que  entre els topònims,  n’hi ha un que no poden situar amb certesa. El cronista Ibn Hayyan el recull com a Qalat Marwan, traduït com a `cala de Maruano´. Es veu que l’esquadra va fondejar en aquest lloc. Els traductors de la crònica creuen que podria ser una cala situada a prop de Cap Roig, segurament a cala Morisca.

Analitzant ambdues dades, la del Castellum Maur i la de Qalat Marwan, segurament hi ha una coincidència de lloc, o sigui, que podria tractar-se del mateix castell o cala Maur.  El topònim maur antigament es vocalitzava `mor´. Si a això afegim que a la majoria de restes de castells o de viles romanes o de poblats ibèrics, els antics pobladors d’aquesta zona les anomenaven genèricament castell, palau o vilar, possiblement podríem arribar a la conclusió que el castell Maur podria ser `palau Maur´, `palau Mor´, `palau mors´ i finalment `Palamors´, nom que rebia Palamós fins al començament del segle XV.

Feta aquesta disquisició ,  bàsicament per compensar la manca de dades relatives a l’edifici del Consistori, on figura l’any 1906 a  la llinda de la porta d'accés , esbrinava que era aleshores Alcalde l’Ildefons Camós Romaguera.



La descripció técnica ens diu : Edifici entre mitgeres que fa cantonada entre els carrers Major i Mauri i Vilar. Té planta quadrangular, amb planta baixa i un pis. És molt remarcable la façana d'accés; a la planta baixa hi ha una gran porta rectangular emmarcada amb pilastres de fust acanalat i capitell corinti. La llinda mostra decoració floral i clau central amb la data del 1906. El primer pis és ocupat per un balcó de pedra amb barana de balustres sostingut per mènsules, amb una gran obertura allindada dividida en tres parts per dos pilars i amb una decoració a l'emmarcament similar a la de la planta baixa i un frontó on hi ha l'escut de la vila. Són també elements dignes d'esment la sala de sessions, amb motllures, així com els detalls modernistes de l'escala d'accés al primer pis.

Del mestre d’obres i/o arquitecte ni un mot. En demanava informació a l’Ajuntament, i també com sempre als lectors que sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Acostuma a complir-se  dissortadament allò de ‘a casa del ferrer, ganivet de fusta, i sovint son els edificis públics – per tant de tothom –  en els que trobem més mancances pel que fa a la seva documentaciò patrimonial.  

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada