domingo, 24 de marzo de 2013

CASTELL DE VILA-ROMÀ. SANT JOAN DE PALAMÓS. L’EMPORDÀ JUSSÀ.

Teníem la sort d’haver trobat a la Maria , de Sant Joan de Palamós, a la comarca de l’Empordà jussà; l’indret situat a un quilòmetre al nord de Palamós, forma un sol conjunt urbà amb la vila; va ser municipi independent fins l’ any 1942 en que fou annexat a Palamós, Sant Joan s’havia conegut antigament amb el nom de Vila-romà. Més enllà de la coincidència – pel que fa al nom de lloc - res a veure, amb l’isolada població de la comarca de la Segarra.

M’enviava un seguit d’excel•lents imatges del runam del castell així anomenat que podeu veure encara en un replà del vessant meridional de Montagut.

El nom de Vila-romà prové d’una antiga vila romana que hi havia al lloc de Palau; la primera data documental que fa fe de la seva existència és de 1276 quan el bisbe de Girona, Pere de Castellnou, comprà el castell per 45.000 sous als hereus de Pere Alemany.

Pere III el Cerimoniós lleny 1371 l’incorporà a la corona.

Va pertànyer al duc de Sessa, senyor del castell de Calonge.

La vida de la fortalesa s’acaba l’any 1812, data en que els ocupants francesos, practicaren aquí la política de ‘terra cremada’ , destruint-lo quasi totalment. El temps, la rapinya , i la tradicional desídia en relació al Patrimoni Històric de Catalunya, per part del REINO DE ESPAÑA, l’han dut al lamentable, i àdhuc perillós – per la seguretat de les persones- estat en que el veiem avui.



La descripció tècnica ens deia : Notables restes de murs i torres una circular i tres rectangulars al vessant meridional de Montagut. Les runes del castell s’alcen. A la part central s’aixeca un mur d’uns 10 metres, segurament el que resta de la torre de l’homenatge de planta rectangular, amb una obertura que havia estat un finestral sota el que hi ha una espitllera i una filera d´opus spicatum.

Afegida a la base hi ha una construcció amb volta de canó (cisterna recoberta d’estuc rogenc).
Al costat Sud trobem els estatges que conserven les arcades de mig punt.

L´entrada al recinte devia estar a la banda S-E on hi ha dos torres rectangulars d´uns 7 metres de factura més tardana en la part superior.

La torre N-E conserva dos murs d’uns 10 metres amb merlets rectangulars i espitlleres, i a la part baixa es veu l’arrencada d’una volta.

Els murs, en general, fan una amplada d´ 1'20 metres i són fets amb pedra de granit i pissarra sense escairar.

Sou pregats d’ampliar, esmenar i/o corregit aquestes dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada