jueves, 3 de enero de 2013

VISITA ALS PESSEBRES DE LA CAPELLA DE MONTSERRAT


Quan  ens acomiadàvem amb el desig de retrobar-nos l’any 2014 a l’acollidor local dels Pessebristes de Castellar del Vallès,  algú comentava que sempre cantem les mateixes cançons , més enllà de l’afirmació d’ Heràclit d'Efes  “un home no es pot banyar dos cops en el mateix riu”, ja que segons ell, en estar tot sotmès a un canvi continu, ni el riu ni l'home seran els mateixos el segon cop que hi passin, trobava una bonica lletra que es canta amb la mateixa tonada  que la famosa  ‘ el noi de la mare ‘, i que diu així :

Mentre Maria bressava i vestia
son ros i tendre Fillet que no dorm,
perquè no plori, ni en terra s'enyori
dolça li canta dolceta cançó:
No ploris, no, manyaguet de la Mare,
No ploris, no, que jo et canto d'amor.

Cada gronxada et daré una abraçada,
cada abraçada un beset amorós;
Mes rosses trenes seran tes cadenes,
niu i arcoveta les ales del cor.

Que n'és de bella ta galta en poncella!
Que en són de dolços tos llavis en flor !
Són una rosa que els meus han desclosa
sols per xuclar-me la mel de l'amor..

Feu-li orenetes, cançons d'amoretes;
Fes-li música, gentil rossinyol;
Si t'és poc fina ma falda de nina,
baixin els àngels del Cel un bressol.

Sien ses ales glasser de tes gales,
sien sos braços coixins de ton cos;
Jo per tos polsos ne tinc de més dolços;
per embolcar-te, les teles del cor.

Sien ta faixa, si el Cel no te'n baixa
quatre palletes de sec poliol,
quatre palletes tot just floridetes
que et servirien de faixa i llençol.

Mentre Maria el bressava i vestia
veu ses manetes creuades al cor;
prou l'endevina d'amor la joguina,
que Fill i Mare barregen sos plors





Tenim una Coral  ‘veterana’ i per aquest raó,  estic plenament convençut que literalment això serà ‘berenar  i cantar’ per aquest grup.

No hay comentarios:

Publicar un comentario