De l’església de Sant Julià se’n tenen notícies històriques des del 991, quan en un document de l'arxiu de la catedral de Barcelona, que correspon a la consagració de l'església de Sant Miquel d'Olèrdola pel bisbe Vives de Barcelona, es ressenyen totes les esglésies veïnes, mencionant també la de Sant Julià; les restes més antigues de l'església corresponen a finals del segle XI o a principis del XII; hom creu que l'església romànica va ser construïda en el període que va del 991 al 1136.
El 4 de novembre del 1629 es decidí construir una nova església, ja que l'antiga estava molt malmesa. La nova església va traçar-se de N a S, o sigui transversal a l'antiga, per la qual cosa fou enderrocada la meitat de l'església vella d'origen romànica. Els treballs de construcció es van fer a torns de "jova" per totes les cases de la vila. La inauguració de la nova església es féu el 18 de febrer de 1647.
Les noves escoles (1885-1982)., s'edificaren una mica més enllà dins el carrer Jussà, en l'actualitat s'ha construït al carrer del Priorat un nou grup escolar, enderrocant l'anterior.
També fou utilitzat com a escola pública cap als anys 1930, l’ edifici situat enfront del Carrer dels Missers. Té tres plantes. Els baixos consten d'una gran portalada d'arc rebaixat i d'una finestra amb reixa. El pis noble té una gran balconada, amb base de pedra amb els angles arrodonits i amb tres portes balconeres. El segon pis presenta tres finestres quadrangulars i hi ha una cornisa com a remat. Està abandonat i en molt mal estat.
En un primer moment l’església davant de l’abandó en que creixien els infants de les familiars humils endegà una exemplar tasca educativa que fins comportaria la creació d’Ordres Religiosos Docents; l’estat – que volia, vol i voldrà sempre, exercits d’ignorants en reserva - en un primer moment la va deixar fer, davant del ascendent que anava assolint – i sense deixar d’anomenar-se confessional – va crear una ‘xarxa pública’ amb les mínimes condicions, i va voler fer fora a l’església d’aquesta activitat docent, la manca de recursos atesa la tradicional corrupció i estultícia dels governs que es nodrien – i ho continuen fent – de forma endogàmica d’un limitat nombre de famílies; la pressió internacional que considera l’ensenyament un dels drets bàsics dels infants, van fer replantejar la qüestió, i – amb condicions – l’església va tornar a desenvolupar l’activitat educativa.
A dia d’avui es pateix un fort retrocés, perquè des de l’estat no es considera l’educació, com tampoc la sanitat i l’atenció social, com ‘drets constitucionals’ malgrat estar recollits a la Constitució; només la ‘Indivisible Unitat’, i el pagaments del deute originat per l’absoluta manca de rigor dels governs del PSOE i PP, tenen prioritat.
José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 de agosto de 1960) va ser el creador l’any 2004 de l’anomenat Indicador Público de
Renta de Efectos Múltiples (IPREM), que servirà bàsicament per reduir els drets
civils i socials de la ciutadania, en aquesta tasca miserable, excel·liran; Mariano
Rajoy Brey (Santiago de Compostela, 27 de març de 1955), i Pedro Sánchez
Pérez-Castejón (Madrid , 29 de febrer de
1972 ).
A les persones en aquesta ‘democraciola’ sota sospita, se’ls suspenen els ‘drets’. Ah!, l’església no podrà dissortadament fer gaire per nosaltres; un sector, l’anomenada Església Catòlica Reformada de Espanya, presidida – curiosament també per un gallec – s’ha posat al costat dels que manen, i les esglésies ‘perifèriques’ pateixen una angoixant manca de personal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario