lunes, 24 de diciembre de 2012

LA CASA CURA DE NAVARCLES.

El termòmetre superava lleugerament 1 grau positiu quan retratava l’edifici que fa cantonada entre el carrer Catalunya i el carrer Nou de Navarcles.

L’edifici s’aixecava l’'any 1931 per Joan Cura i Oliveras, fill de Navarcles però resident a Barcelona, on tenia una sastreria al barri de Sants, i que va obrir un nou establiment de la seva especialització en aquesta casa; en el cens de l’any 1930 hi havia 2173 veïns a Navarcles.


L'edifici actual és el resultat d'afegir un cos nou, a l'entorn de l’any 1946 més alt, al darrera d'una casa preexistent que consta actualment d'un cos a la part davantera (planta baixa més un pis, amb coberta a quatre vessants) i un cos més alt, edificat als anys 40, a la part posterior (planta baixa més dos pisos, coronat amb una torre central). El conjunt forma una unitat arquitectònica ben integrada, amb un joc de volums interessant, d'un estil clàssic o academicista pròxim al noucentisme. A la façana davantera destaquen les arcades d'una antiga galeria (actualment tancada amb vidres). Les parets són arrebossades i pintades de color rosat. L'interior conserva força bé l'estructura originària i té detalls d'interès, com ara l'enteixinat de la galeria. A la planta baixa hi ha instal•lada una fleca, mentre que la resta de l'edifici és d'ús residencial per als propietaris.

Em sorprenia – relativament, ja que els Mapes de Patrimoni d’arreu es fan des de la Reial i Militar, Diputación Provincial de Barcelona – que no hi hagi constància del mestre d’obres i/o arquitecte que aixecava face to face aquesta casa davant mateix de l’Ajuntament , la nocturnitat i l’alevosia no es poden considerar, i fins sembla una incúria excessiva aquest desconeixement per l’Administració local. De l’arquitecte de la reforma trobava ‘de Barcelona, probablement de nom Claret’. Agrairem a la propietat que conserva encara documentació i plànols del projecte, que ens ho faci saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Assentades còmodament dins del local, observo com dues senyores em senyalen amb el dit, possiblement pel fet de portar un passamuntanyes. 1 grau, amb o sense boira, és fred, oi

El cablejat dels mals dits ‘serveis públics’ deixa constància del compliment estricte per part de les empreses espanyoles, de la consigna de ‘dessolar la terra’ vigent des del primer feixisme - i si més no – la col•laboració passiva del Consistori local en aquesta ‘mala pràctica’.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada