miércoles, 12 de diciembre de 2012

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE I SANTA MARIA DELS SOCORS DE CERVELLÓ

Té una certa dificultat retratar el conjunt d'església i rectoria situats al carrer Major, 23, al costat nord del que va ser molts anys la carretera N-340 que travessava el poble de Cervelló, és un edifici de grans proporcions, i malgrat el nom de la via, i l’antiga funció , té l’amplada que el feixisme considerava idònia tractant-se d’una infraestructura que discorre per terres catalanes.

A les darreries del segle XVIII va créixer el petit nucli al costat de la carretera. Més tard, a mitjans de segle XIX, es pensà a construir l'església. El 1864 s'encarregà un projecte a l'arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas, (Barcelona, 21 de novembre de 1815 - 7 de juliol de 1895) , per la nova església, que no arribà a fer-se. Cervelló tenia poc més de 1.000 habitants.

Fins el 1896 no va ser col•locada la primera pedra de l'edifici actual, segons projecte dels arquitectes Antoni Maria Gallissà y Soqué (Barcelona 1861 - 1903) i , Josep Font i Gumà (Villanueva y Geltrú, Garraf, 1859 - 1922)



L’església fou bastida sobre un terraplè i la façana del conjunt està feta de pedra alternat amb elements de talla i obra de maó vist. La casa parroquial és de planta quadrada i consta de planta baixa, pis i golfes. La porta d'accés és clavetejada i d'arc de mig punt. A la façana sud té un relleu on es representa un escut amb les quatre barres catalanes i dos cérvols contraposats i tot està envoltat de formes vegetals. L'interior de l'església és d'una sola nau molt esvelta amb arcades apuntades de suport, de rajola. Les voltes estan fetes amb panys d'esgrafiat i rajola vidriada igual que els revestits de parets de les capelles laterals, que es situen entre els contraforts. L'absis és poligonal. A la façana destaquen els arcs ogivals , on hi ha la porta d'entrada, i uns petits arcs a la planta superior. En un costat hi ha el campanar de planta quadrada.


Al 1936 – en ocasió del genocidi contra Catalunya - va patir danys i el 1939-1940 va ser restaurada per l'arquitecte conservador de la Diputació Provincial de Barcelona, Manuel Baldrich i Tibau ( Tarragona, 1911 — Barcelona, 1966 )


És notable la imatge barroca de Santa Maria de Cervelló, que retratava l’any 1923 el Josep Salvany Blanch. L’escultura la trobem reproduïda arreu on hi ha congregacions mercedàrie

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada